Poesia,  Estrofa

 1   1,  2 |    capellà sens escrúpols, ~non com altres mingontrelles, ~perquè
 2   1,  14|        ama i les faldetes ~que, com si fóra ella un ànet, ~li
 3   3,  15|       remís, ~fent de ministre, com sol, ~en casos acusatius: ~
 4   3,  29|        cuide de barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
 5   3,  30|                           Entrí com un rossinyol, ~vedaren-me
 6   3,  31|       els deu manaments ~tan bé com em guarda a mi! ~
 7   3,  41|                          Puix, ¿com puc jo marmolar ~si conec
 8   3,  44|       faré la boveria ~tan gran com ha fet Gorrís. ~
 9   3,  45|    transir, ~que per a ocasions com estes ~reserve lo baronil. ~
10   3,  55|  correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
11   4     | sancarró de Meca. ~Demanà’m que com estava, ~gastant conceptes
12   4     |         en un anell, ~atan gros com una nespla.» ~«Ja el pendran,
13   4     |         pendran, senyor Morlà, ~com un pinyol de cirera.» ~«
14   4     |      han desparat una femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«
15   4     |          si Cros tingués moneda com té sang, ~jo sé què es fermaria: