Poesia,  Estrofa

 1   1,  5 |     prevere: ~«Que bon gust té la meua ama, ~que no vol
 2   2,  1 |    menja i gasta, ~que quan té la mà en la pasta ~no s’
 3   2,  2 |     que a vegades qui menys té ~ses accions millor medix; ~
 4   2,  4 |    Està lo món tan sotil ~i té lo pobre tal plaga ~que
 5   2,  4 |   tal plaga ~que aquell que té més no paga ~i qui no té
 6   2,  4 |    té més no paga ~i qui no té fa tramoies ~portant prestades
 7   3,  14|     menester, lo fiscal ~li té no-sé-què que dir.» ~
 8   3,  31|                             Té’m tancat lo carcerer, ~no
 9   3,  40|                      Si hui té la mà en la pasta ~i m’assentàs
10   3,  46|              Lo pusil·lànim té lloc ~en los hòmens d’alfanic, ~
11   3,  64| cabildo que en voluntat ~em té tallat lo melic, ~ja que
12   4     |    una baieta!» ~«Frare que té tants amics, ~serà molt
13   4     |     i si en la tal hacienda té millores, ~Canelobre Canela
14   4     |     Cros tingués moneda com té sang, ~jo sé què es fermaria: