Poesia,  Estrofa

 1   1,  7 |                            Mes l’ama, que desitjava ~llevar-se
 2   1,  13|        celles, ~se n’anà devés l’escala ~i, entre burles
 3   1,  14|       un home embolicat ~entre l’ama i les faldetes ~que,
 4   3,  20|  segons diuen, devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~al blanc
 5   3,  27|        no era puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que era
 6   3,  27|     era sols bo per a gent ~de l’estrop o del trapig. ~
 7   3,  31|        lo carcerer, ~no vol de l’orde excedir: ~no guarda
 8   3,  51|     volent que baixe baix, ~de l’apossento no ixc; ~de grill
 9   4     |      albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«Pare meu, si ho
10   4     |     veure lo certamen; ~traguí’l de la faltriquera ~dient: «
11   4     |        la cega? ~M’han dit que l’ha sobornada ~en donar-li
12   4     |        modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~Tot açò li llixquí,
13   4     | femella! ~Com no em diu qui és l’assessor?» ~«Senyora, si
14   4     |      que lo món usa, ~senyora. L’home que és pobre, ~li diuen