Poesia,  Estrofa

 1   1,  3 |                Anà-se’n devés del pont ~i mirà, sobre unes
 2   2,  1 |      en la pasta ~no s’adonen del pessic, ~perquè, ab la capa
 3   2,  1 |   pessic, ~perquè, ab la capa del ric, ~en lloc de pastar,
 4   2,  3 |      qualsevol bossal ~ja sap del remei la senda: ~que per
 5   3,  1 |    qui tant venere ~i us tinc del meu cor enmig, ~d’aquest
 6   3,  7 |              Ara veig que els del coll tort, ~los tercerols,
 7   3,  12| dumenge de vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~quan començava
 8   3,  20|   apunten, mes pega ~al blanc del negre, lo tir.» ~
 9   3,  27|     per a gent ~de l’estrop o del trapig. ~
10   3,  47|        per a poder resistir, ~del riu de tantes desditxes, ~
11   3,  48|      ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
12   4     |   ROMANÇ ~  ~Per estar cansat del món, ~que lo enteniment
13   4     |     en Sueca, ~que diu: “Amic del meu cor, ~si glossa ve de
14   4     |     noblea! ~Vull referir-los del modo ~que s’han donat a