Poesia,  Estrofa

 1   1,  2 | mingontrelles, ~perquè és home molt graciós, ~de bon gust i
 2   1,  13|       de la cadira, ~arrunsant molt bé les celles, ~se n’anà
 3   3,  15|       Aní devés ell i dix-me, ~molt mesurat i remís, ~fent de
 4   3,  21|         que viu Déu que li dec molt, ~perquè és mon pare i abric): ~
 5   3,  22|      no em falta, ~que el tinc molt superlatiu.» ~
 6   3,  36|        presos, a les goteres, ~molt los tenim que agrair, ~que
 7   3,  56|  alguns capellans ~amics meus, molt a sovint, ~i no s’olvida
 8   4     |        Quaresma. ~Digueren-me, molt mirlades: ~«Si vosté no
 9   4     |      la tal priora ~ab la cara molt alegra; ~cert, bona traça
10   4     |       una muleta.» ~«Deu poder molt, eixe frare! ~És de nació
11   4     |      que té tants amics, ~serà molt just que el conega.» ~«Allargue-li
12   4     |        Tisores.» ~Respongué’m, molt sanyuda i ab gran ira:  «
13   4     |         perquè pense deixar-la molt contenta: ~si Cros tingués