Poesia,  Estrofa

 1   1,  1 |                Volgué veure la gran festa ~que els cavallers
 2   1,  4 |     perquè el catarro sol ser ~gran ganància per als metges, ~
 3   1,  15|                    Lo capellà, gran figura, ~posà’s de prest
 4   3,  25|  Obedient a sos preceptes, ~ab gran esforç argollí’m ~en esta
 5   3,  44|        ni faré la boveria ~tan gran com ha fet Gorrís. ~
 6   3,  55|      correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
 7   4     |      respondre ~de compliments gran arenga. ~«Què hi ha de nou?»,
 8   4     |     digué. ~Responguí-li: «Una gran festa ~lo diumenge hi ha
 9   4     |        en una justa ~de poetes gran contienda.» ~«I qui fa tot
10   4     |   lliures de ragea; ~però, que gran desditxa que no s’usa ~donar-los
11   4     |        jutges?» ~«Oh, senyora, gran noblea! ~Vull referir-los
12   4     | Respongué’m, molt sanyuda i ab gran ira:  «Tot lo que vosté
13   4     |     Tot lo que vosté em diu és gran mentira.» ~«D’això s’espanta?