Poesia,  Estrofa

 1   1,  4 |      de moltes febres, ~perquè el catarro sol ser ~gran ganància
 2   1,  5 |      sa casa. ~I entre si deia el prevere: ~«Que bon gust
 3   1,  8 |     gorumbé dels negres, ~toca el prevere a la porta ~i ella
 4   3,  9 |       i honrats ~és vanaglòria el patir. ~
 5   3,  10|      de res no tinc pena, ~que el temps tornarà per mi. ~
 6   3,  18|                         Traguí el manteu i sombrero, ~trobà’
 7   3,  22|         A mi no em falta, ~que el tinc molt superlatiu.» ~
 8   3,  24| Entràrem en est palau, ~vingué el carcerer, obrí ~esta presó,
 9   3,  34|       és desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
10   3,  49|                            Que el temps, que és mestre tan
11   4     |     amics, ~serà molt just que el conega.» ~«Allargue-li Déu
12   4     |     son nom fama eterna ~i que el món gravat lo veja ~en llàmines
13   4     |     gros com una nespla.» ~«Ja el pendran, senyor Morlà, ~