Poesia,  Estrofa

 1   2,  1 | ciutat menja i gasta, ~que quan té la mà en la pasta ~no
 2   2,  2 | que prenga quant pot, ~que quan és u bon massot ~no és menester
 3   3     |             ROMANÇ QUE FÉU QUAN LA SEUA PRESÓ ~  ~
 4   3,  5 |    Si perquè só religiós, ~quan és glòria per a mi, ~és
 5   3,  12|    dèneu del mes d’abril, ~quan començava a dir vespres ~
 6   3,  34|    penes clusque los ulls ~quan comencen los zumbits; ~mes
 7   3,  36|  elles ploren gota a gota ~quan nosaltros fil a fil. ~
 8   3,  37|  per si diguí o no diguí, ~quan a ningú pot ofendre ~lo
 9   3,  57|    a la melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~tinc ací
10   3,  57| melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~tinc ací un orinal
11   3,  62| una bona madrina ~una dona quan parix; ~
12   4     | per a menejar la llengua, ~quan ixqué la tal priora ~ab