Poesia,  Estrofa

 1   1,  7 |           dedins casa un home ~que li sol tocar les tecles, ~
 2   1,  14|         com si fóra ella un ànet, ~li estava farcint lo ventre. ~
 3   3,  14|            és menester, lo fiscal ~li té no-sé-què que dir.» ~
 4   3,  21|          afligit ~(que viu Déu que li dec molt, ~perquè és mon
 5   3,  55| correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
 6   4     |            que farà millors lires ~li donen en recompensa ~un
 7   4     |           sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~a Cros Jusepa la
 8   4     |            a l’empremta.» ~Tot açò li llixquí, i dix-me ella: ~«
 9   4     |     senyora. L’home que és pobre, ~li diuen Juan Canelobre; ~mes,
10   4     |        diner a sa prosàpia amela, ~li diuen Canelobre de Canela, ~
11   4     |        devés lo Consolat, ~viu que li deien tots Joan Taronjat; ~
12   4     |         una veïna: ~“Ja a Taronjat li diuen Tarongina.”»~