abric-papas | pareg-zumbi
Poesia, Estrofa
1 3, 21| molt, ~perquè és mon pare i abric): ~
2 3, 12| vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~quan començava a dir vespres ~
3 1, 16| Ama, en haver acabat, ~pujaràs a dar-me a beure.» ~ ~
4 2, 2 | vegades qui menys té ~ses accions millor medix; ~en ser ric
5 3, 14| Lo núncio acostà’s al cor, ~féu-me senya,
6 3, 2 | estimau-los, ~que a sa obligació acudix. ~
7 3, 15| ministre, com sol, ~en casos acusatius: ~
8 3, 2 | d’aqueix convent fill, ~admeteu-los i estimau-los, ~que a sa
9 2, 1 | la mà en la pasta ~no s’adonen del pessic, ~perquè, ab
10 3, 11| manera, ~sense llevar ni afegir: ~
11 3, 57| melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~tinc ací un orinal verd ~
12 3, 21| rector, ~ple de pesar i afligit ~(que viu Déu que li dec
13 3, 36| goteres, ~molt los tenim que agrair, ~que elles ploren gota
14 3, 3 | donosa ~un amic m’escrigué ahir, ~que de la meua presó ~
15 1, 8 | a la porta ~i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
16 4 | albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«Pare meu, si ho considera, ~
17 3, 49| tan savi, ~traurà per sos alambics ~la veritat apurada, ~més
18 4 | llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~No dirà que no l’alabe!» ~«
19 2, 4 | mor de fam i de set ~i no alcança per a fil. ~Està lo món
20 1, 13| I alçant-se de la cadira, ~arrunsant
21 4 | priora ~ab la cara molt alegra; ~cert, bona traça de dona, ~
22 1, 15| succés, ~digué, mig trist mig alegre: ~
23 3, 46| té lloc ~en los hòmens d’alfanic, ~tots polseretes i calces, ~
24 3, 35| havent-hi ~tants d’escrivans i alguacils. ~
25 3, 11| de la meua captura ~estic algun tant sentit. ~Ella fonc
26 3, 42| Bé pot ser que algunes ràbies ~m’hagen allevat,
27 4 | molt just que el conega.» ~«Allargue-li Déu la vida ~sense fred
28 3, 42| algunes ràbies ~m’hagen allevat, i així ~tinga la mentira
29 3, 18| sombrero, ~trobà’s mon rector allí, ~digué’m: «Petre, què és
30 4 | Responguí-li: «No és excusa ~tot allò que lo món usa, ~senyora.
31 1, 2 | sens escrúpols, ~non com altres mingontrelles, ~perquè és
32 1, 9 | Amaga’t en lo rebost, ~darrere
33 4 | si diner a sa prosàpia amela, ~li diuen Canelobre de
34 3, 43| huit ~per a que m’estimen i amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
35 3, 55| paga’m en correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
36 2, 4 | Qui de renda amostra mil, ~ben mirat i tret en
37 1, 13| molt bé les celles, ~se n’anà devés l’escala ~i, entre
38 1, 3 | Anà-se’n devés del pont ~i mirà,
39 1, 11| I ell respon: «No vull anar-me’n ~sense dar-te per a peres.» ~
40 4 | i a sor Lletuga, ~a sor Andívia i sor Bleda, ~monges que
41 4 | recompensa ~un diamant en un anell, ~atan gros com una nespla.» ~«
42 1, 14| que, com si fóra ella un ànet, ~li estava farcint lo ventre. ~
43 3, 47| Mes no en mi, que ànimo em sobra ~per a poder resistir, ~
44 3, 53| gana, ~perquè em falta lo apetit, ~que de poc temps a esta
45 3, 51| volent que baixe baix, ~de l’apossento no ixc; ~de grill vinc a
46 3, 28| Daren-me tres apossentos ~que és a on estic residint. ~
47 3, 20| diuen, devés mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~al blanc del
48 3, 49| sos alambics ~la veritat apurada, ~més neta que lo gesmir. ~
49 3, 2 | que us dedica, ~per ser d’aqueix convent fill, ~admeteu-los
50 4 | bé poguera ~deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava una
51 4 | ha sobornada ~en donar-li aquella lletra ~que diu, si mal
52 3, 35| Les rates d’aquesta casa ~pareixen uns grans
53 4 | novena ~que ha fet vosté aquestos dies, ~a sent Martí i a
54 4 | respondre ~de compliments gran arenga. ~«Què hi ha de nou?», me
55 3, 25| esforç argollí’m ~en esta argolla que tenen ~los capellans
56 3, 25| preceptes, ~ab gran esforç argollí’m ~en esta argolla que tenen ~
57 3, 17| meua capella, ~i lo meu armari obrint, ~fiquí embolicats
58 1, 13| alçant-se de la cadira, ~arrunsant molt bé les celles, ~se
59 3, 64| lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
60 3, 40| té la mà en la pasta ~i m’assentàs un pessic, ~¿no està en
61 4 | Com no em diu qui és l’assessor?» ~«Senyora, si ho considera, ~
62 4 | un diamant en un anell, ~atan gros com una nespla.» ~«
63 4 | això s’espanta? Pués estiga atenta, ~perquè pense deixar-la
64 3, 3 | presó ~en ella em donà lo avís. ~
65 4 | peraires ~ficats en una baieta!» ~«Frare que té tants amics, ~
66 1, 11| Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo
67 3, 29| cosa desig, ~sols cuide de barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
68 3, 45| ocasions com estes ~reserve lo baronil. ~
69 3, 19| esta guerra civil ~entre barrets i caputxos, ~plena d’entimes
70 4 | deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava una novena ~que ha fet vosté
71 1, 6 | casades i de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
72 4 | ha poeta que en la tassa bega.” ~Al romanç donen bolsillo, ~
73 3, 8 | errat ~en no haver-me fet beguí, ~perquè ab dos cares campara ~
74 3, 7 | tort, ~los tercerols, los beguins, ~són los que viuen i campen ~
75 4 | que, per ser tan rica i bella, ~podrà beure sens escrúpols ~
76 4 | considera, ~he perdut a don Beltran ~entre tanta polvareda: ~
77 2, 4 | Qui de renda amostra mil, ~ben mirat i tret en net, ~es
78 3, 20| l’apunten, mes pega ~al blanc del negre, lo tir.» ~
79 4 | Lletuga, ~a sor Andívia i sor Bleda, ~monges que tan sols són
80 4 | mal no recorde: ~“A les bodes de na Solera, jo que no
81 3, 40| fer-me coca, ~llongueta, bollet o prim? ~
82 4 | bega.” ~Al romanç donen bolsillo, ~i, segons modo i manera, ~
83 4 | monges que tan sols són bones ~en lo temps de la Quaresma. ~
84 3, 46| tots polseretes i calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
85 2, 3 | papassal, ~perquè qualsevol bossal ~ja sap del remei la senda: ~
86 3, 58| així ho deia ~de Còrdova lo botxí. ~
87 3, 44| els sentits, ~ni faré la boveria ~tan gran com ha fet Gorrís. ~
88 4 | beure sens escrúpols ~de Bretanya la princesa. ~Mes tinc por,
89 3, 32| volgué que ocupara ~los meus budells Joan Postís. ~
90 2, 4 | les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~ ~
91 1, 13| devés l’escala ~i, entre burles i entre veres, ~
92 1, 13| I alçant-se de la cadira, ~arrunsant molt bé les
93 3, 46| alfanic, ~tots polseretes i calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
94 3, 30| manat que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
95 3, 8 | beguí, ~perquè ab dos cares campara ~i no estiguera patint; ~
96 3, 7 | beguins, ~són los que viuen i campen ~i ses panxes van farcint. ~
97 4 | ROMANÇ ~ ~Per estar cansat del món, ~que lo enteniment
98 3, 30| reixius; ~han-me manat que no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
99 2, 1 | del pessic, ~perquè, ab la capa del ric, ~en lloc de pastar,
100 3, 17| Entrí en la meua capella, ~i lo meu armari obrint, ~
101 3, 11| Sols de la meua captura ~estic algun tant sentit. ~
102 3, 29| barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
103 3, 19| guerra civil ~entre barrets i caputxos, ~plena d’entimes i crits, ~
104 4 | ixqué la tal priora ~ab la cara molt alegra; ~cert, bona
105 3, 51| passar plaça ~de dins d’est carabassí. ~
106 3, 58| meus, ~que sent lo vostre cariny, ~mes paciència!, que així
107 3, 56| olvida de veure’m ~jamai lo caritatiu. ~
108 4 | lo diumenge hi ha en lo Carme.» ~«Per qui?» «Per santa
109 3, 28| residint. ~Passe una vida cartuixa; ~lo puesto és un poc sombriu. ~
110 1, 6 | que pot ser exemple ~de casades i de viudes, ~de beates
111 2, 3 | eixir-ne en sol, ~que en moltes cases hi ha dol ~i no ho saben
112 3, 15| de ministre, com sol, ~en casos acusatius: ~
113 3, 5 | càrrec, ~ací estic per al castic. ~
114 3, 39| ni marmolara de qui ~pot castigar-me, que fóra ~voler al cel
115 1, 4 | moltes febres, ~perquè el catarro sol ser ~gran ganància per
116 3, 24| pot ser ~masmorra per a catius. ~
117 1, 4 | Però vent que la serena ~és causa de moltes febres, ~perquè
118 4 | parlàs ~a Cros Jusepa la cega? ~M’han dit que l’ha sobornada ~
119 3, 39| castigar-me, que fóra ~voler al cel escopir! ~
120 4 | enteses, ~la discreció les celebra. ~Demaní, tocant al torn, ~
121 1, 13| arrunsant molt bé les celles, ~se n’anà devés l’escala ~
122 4 | puça!» ~Volgué veure lo certamen; ~traguí’l de la faltriquera ~
123 4 | Morlà, ~com un pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes prometen ~
124 2, 3 | dol ~i no ho saben en la cisa. ~
125 2, 1 | naix i lladre mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~que quan
126 3, 19| persona, ~que en esta guerra civil ~entre barrets i caputxos, ~
127 3, 34| A penes clusque los ulls ~quan comencen
128 3, 40| no està en sa mà fer-me coca, ~llongueta, bollet o prim? ~
129 4 | havien eixit ab ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~a sor
130 3, 7 | Ara veig que els del coll tort, ~los tercerols, los
131 3, 12| dèneu del mes d’abril, ~quan començava a dir vespres ~en lo cor
132 3, 34| penes clusque los ulls ~quan comencen los zumbits; ~mes sempre
133 3, 25| tenen ~los capellans en comís. ~
134 3, 54| rato llixc; ~si tinguera companyia, ~jugara un poc als naïps. ~
135 4 | obligant-me a mi a respondre ~de compliments gran arenga. ~«Què hi ha
136 4 | que com estava, ~gastant conceptes d’entesa, ~obligant-me a
137 3, 41| com puc jo marmolar ~si conec lo que ara dic? ~¿No era
138 4 | serà molt just que el conega.» ~«Allargue-li Déu la vida ~
139 4 | Per santa Teresa, ~que una confraria funden ~de mil indulgències
140 3, 35| casa ~pareixen uns grans conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~
141 3, 16| Véngase al punto conmigo, ~desnúdese.» Despullí’m. ~(«
142 3, 23| càrrec; ~lo fiscal no ho consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~
143 2, 2 | millor medix; ~en ser ric no consistix, ~per a que prenga quant
144 4 | i anant los dos devés lo Consolat, ~viu que li deien tots
145 4 | perquè pense deixar-la molt contenta: ~si Cros tingués moneda
146 4 | una justa ~de poetes gran contienda.» ~«I qui fa tot eixe gasto?, ~
147 3, 48| sa malícia han escopit ~contra la meua ignorància, ~no
148 3, 48| Que si alguns dragons contraris ~sa malícia han escopit ~
149 3, 47| de tantes desditxes, ~la còpia de remolins. ~
150 3, 3 | Una copla, cert, donosa ~un amic m’
151 3, 6 | ermità o mosso de monges, ~coquiller o escuraempriu? ~
152 3, 58| paciència!, que així ho deia ~de Còrdova lo botxí. ~
153 3, 59| sotils, ~als sacerdots, als coristes ~i als novicis grans i xics, ~
154 4 | mar, de tantes trampes, ~corre perill de tormenta, ~a cert
155 3, 55| perquè, en fi, ~paga’m en correspondència ~amor tan gran com li tinc. ~
156 3, 29| entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~sols cuide de barba
157 4 | poguera ~deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava una novena ~
158 3, 33| pressa ~venint a dir-me cosí. ~
159 4 | eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«Frare Manuel
160 4 | què es fermaria: Cros de Cranc, ~i perquè açò no tinga
161 3, 42| i així ~tinga la mentira crèdit ~i es folguen mos enemics, ~
162 3, 19| caputxos, ~plena d’entimes i crits, ~
163 3, 29| em dóna cosa desig, ~sols cuide de barba i ungles ~com a
164 3, 10| Inmune de tota culpa, ~en aquest guinneu estic; ~
165 1, 12| Lo capellà, des de dalt, ~deia: «Puja, que em desseque. ~
166 4 | eixir la diablera ~i una dansa de peraires ~ficats en una
167 4 | mos dinés, ~i si tinc que dar mon vot, ~jo sé què fermar-se
168 1, 16| haver acabat, ~pujaràs a dar-me a beure.» ~ ~
169 1, 11| No vull anar-me’n ~sense dar-te per a peres.» ~
170 4 | discreta.» ~I a penes me daren lloc ~per a menejar la llengua, ~
171 3, 28| Daren-me tres apossentos ~que és
172 1, 9 | Amaga’t en lo rebost, ~darrere de les taleques.» ~Obri
173 3, 27| Repliquí que no era puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que
174 4 | pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes prometen ~de pedres una
175 3, 2 | estos versos que us dedica, ~per ser d’aqueix convent
176 1, 7 | de males llengües, ~ficà dedins casa un home ~que li sol
177 3, 41| tinguessen ~per un home defallit? ~
178 3, 38| desvanixc) ~que lo respecte degut ~no guarde sempre al que
179 4 | lo Consolat, ~viu que li deien tots Joan Taronjat; ~vaig-me’
180 4 | estiga atenta, ~perquè pense deixar-la molt contenta: ~si Cros
181 4 | So Jacinto bé poguera ~deixar-se d’aqueixes coses! ~¿No bastava
182 3, 34| desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
183 3, 4 | patixc; ~si açò tenen per delicte, ~confesse que he delinquit. ~
184 3, 4 | delicte, ~confesse que he delinquit. ~
185 4 | paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’m que com estava, ~gastant
186 4 | discreció les celebra. ~Demaní, tocant al torn, ~per la
187 3, 12| dumenge de vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~quan començava
188 1, 12| Lo capellà, des de dalt, ~deia: «Puja, que
189 4 | de ragea; ~però, que gran desditxa que no s’usa ~donar-los
190 3, 34| zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
191 3, 47| resistir, ~del riu de tantes desditxes, ~la còpia de remolins. ~
192 1, 12| prest? ~Tu vols que jo em desespere!» ~
193 3, 29| entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~sols cuide de barba i
194 1, 7 | Mes l’ama, que desitjava ~llevar-se de males llengües, ~
195 3, 16| Véngase al punto conmigo, ~desnúdese.» Despullí’m. ~(«Que em
196 4 | dix-me ella: ~«Pareix que han desparat una femella! ~Com no em
197 3, 52| m en punt de les huit; ~desperta’m lo Micalet ~i a voltes
198 3, 54| Pose’m a resar mes hores ~i después un rato llixc; ~si tinguera
199 3, 16| punto conmigo, ~desnúdese.» Despullí’m. ~(«Que em cremen si no
200 1, 12| dalt, ~deia: «Puja, que em desseque. ~A qui dic jo puja prest? ~
201 3, 38| ingeni ~(i en açò no em desvanixc) ~que lo respecte degut ~
202 3, 61| en olvit. ~Sens dubte que desvariege: ~viu Déu que no estic en
203 3, 26| Determinaren posar-me ~en un guinneu
204 1, 3 | que són vespra de molts deutes. ~
205 4 | Mercat: ~entrí-me’n un cert dia per la Llonja ~i posí’m
206 4 | pot, ~que farà eixir la diablera ~i una dansa de peraires ~
207 4 | donen en recompensa ~un diamant en un anell, ~atan gros
208 3, 13| núncio i al senyor Fisc ~(dic-li senyor perquè en tota ~facultat
209 4 | traguí’l de la faltriquera ~dient: «Estos són los premis ~
210 3, 60| dieu-los que, de ma part, ~los bese
211 1, 11| Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo meu, ix
212 4 | lo temps de la Quaresma. ~Digueren-me, molt mirlades: ~«Si vosté
213 4 | solemne processó, ~i lo dilluns, en la iglésia, ~hi ha d’
214 4 | Juan Canelobre; ~mes, si diner a sa prosàpia amela, ~li
215 4 | és simple, a pagar de mos dinés, ~i si tinc que dar mon
216 2, 2 | bon massot ~no és menester dir-li mix. ~
217 3, 33| donassen tanta pressa ~venint a dir-me cosí. ~
218 3, 50| que en esta casa passe ~os diré, si és que m’oïu: ~tots
219 4 | monges que, per enteses, ~la discreció les celebra. ~Demaní, tocant
220 4 | eixir ~la priora, que és discreta.» ~I a penes me daren lloc ~
221 3, 60| part, ~los bese les mans i dits, ~i si més volen que els
222 4 | Taronjat; ~vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“Ja a Taronjat
223 3, 37| Diuen-me que em tenen pres ~per si
224 4 | Responguí-li: «Una gran festa ~lo diumenge hi ha en lo Carme.» ~«Per
225 3, 43| llance jo de veure ~que no só dobló d’a huit ~per a que m’estimen
226 2, 3 | que en moltes cases hi ha dol ~i no ho saben en la cisa. ~
227 4 | considera, ~he perdut a don Beltran ~entre tanta polvareda: ~
228 3, 3 | la meua presó ~en ella em donà lo avís. ~
229 3, 29| lo entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~sols cuide
230 2, 3 | a fer ficta venda ~o la donació postissa, ~per més que es
231 4 | dit que l’ha sobornada ~en donar-li aquella lletra ~que diu,
232 4 | gran desditxa que no s’usa ~donar-los a los poetes ni una puça!» ~
233 4 | manera, ~pense que lo hi donaran ~a Jacinto de Maluenda, ~
234 3, 33| d’alguns mosquits ~no es donassen tanta pressa ~venint a dir-me
235 4 | referir-los del modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~Tot açò
236 3, 3 | Una copla, cert, donosa ~un amic m’escrigué ahir, ~
237 1, 6 | de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
238 3, 52| Dorm set hores d’un tiró, ~lleve’
239 3, 34| desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
240 3, 48| Que si alguns dragons contraris ~sa malícia han
241 4 | mare sor Taleca, ~la qual, eixint, me digué: ~«So Morlà, passe
242 2, 3 | faça pesquisa ~no podran eixir-ne en sol, ~que en moltes cases
243 4 | reixa i trobí ~que havien eixit ab ella ~a sor Col i a sor
244 3, 36| los tenim que agrair, ~que elles ploren gota a gota ~quan
245 1, 14| véu un home embolicat ~entre l’ama i les faldetes ~
246 3, 17| meu armari obrint, ~fiquí embolicats dins d’ell ~musseta i sobrepellís. ~
247 4 | malícia, ~puix en tals obres s’emplea, ~mereix son nom fama eterna ~
248 4 | modo ~que s’han donat a l’empremta.» ~Tot açò li llixquí, i
249 3, 63| qui dec fer-li lo mix, ~encara que de massots ~tan sols
250 3, 20| està la peça encarada, ~segons diuen, devés mi; ~
251 3, 42| crèdit ~i es folguen mos enemics, ~
252 3, 1 | venere ~i us tinc del meu cor enmig, ~d’aquest llec que és germà
253 4 | cansat del món, ~que lo enteniment mareja, ~i la mar, de tantes
254 4 | estava, ~gastant conceptes d’entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~
255 4 | València, ~de monges que, per enteses, ~la discreció les celebra. ~
256 3, 19| barrets i caputxos, ~plena d’entimes i crits, ~
257 3, 63| cabildo de mes entranyes ~a qui dec fer-li lo mix, ~
258 3, 13| per la iglésia viu entrar ~a un núncio i al senyor
259 3, 24| Entràrem en est palau, ~vingué el
260 3, 29| Falta’m lo entreteniment, ~no em dóna cosa desig, ~
261 4 | passà anant al Mercat: ~entrí-me’n un cert dia per la Llonja ~
262 3, 6 | si m’haguera fet macip, ~ermità o mosso de monges, ~coquiller
263 3, 8 | Cert, pares meus, que ho he errat ~en no haver-me fet beguí, ~
264 4 | vella, ~que em fa estar esbalaït. ~So Jacinto bé poguera ~
265 1, 13| celles, ~se n’anà devés l’escala ~i, entre burles i entre
266 3, 39| que fóra ~voler al cel escopir! ~
267 3, 48| contraris ~sa malícia han escopit ~contra la meua ignorància, ~
268 3, 3 | cert, donosa ~un amic m’escrigué ahir, ~que de la meua presó ~
269 3, 35| gats, havent-hi ~tants d’escrivans i alguacils. ~
270 3, 6 | de monges, ~coquiller o escuraempriu? ~
271 3, 25| sos preceptes, ~ab gran esforç argollí’m ~en esta argolla
272 4 | gran mentira.» ~«D’això s’espanta? Pués estiga atenta, ~perquè
273 3, 46| calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
274 3, 27| no era puesto ~decent a l’estat que tinc, ~que era sols
275 4 | D’això s’espanta? Pués estiga atenta, ~perquè pense deixar-la
276 3, 8 | dos cares campara ~i no estiguera patint; ~
277 3, 2 | convent fill, ~admeteu-los i estimau-los, ~que a sa obligació acudix. ~
278 3, 43| dobló d’a huit ~per a que m’estimen i amen ~i em vagen fent
279 3, 33| soledat passaria ~si lo estol d’alguns mosquits ~no es
280 3, 27| sols bo per a gent ~de l’estrop o del trapig. ~
281 4 | emplea, ~mereix son nom fama eterna ~i que el món gravat lo
282 3, 31| carcerer, ~no vol de l’orde excedir: ~no guarda els deu manaments ~
283 3, 64| lo melic, ~ja que sou per excel·lència ~de lo lliberal lo
284 4 | Responguí-li: «No és excusa ~tot allò que lo món usa, ~
285 1, 6 | santa, ~i cert que pot ser exemple ~de casades i de viudes, ~
286 2, 3 | postissa, ~per més que es faça pesquisa ~no podran eixir-ne
287 3, 13| dic-li senyor perquè en tota ~facultat està perit). ~
288 1, 14| embolicat ~entre l’ama i les faldetes ~que, com si fóra ella un
289 3, 32| Faltà’m, per a mon regal, ~lo
290 3, 35| uns grans conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~tants
291 4 | certamen; ~traguí’l de la faltriquera ~dient: «Estos són los premis ~
292 2, 4 | tret en net, ~es mor de fam i de set ~i no alcança per
293 4 | emplea, ~mereix son nom fama eterna ~i que el món gravat
294 3, 44| perdre els sentits, ~ni faré la boveria ~tan gran com
295 4 | tot eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«Frare
296 4 | vida ~sense fred i sense febra, ~i a pesar de la malícia, ~
297 1, 4 | serena ~és causa de moltes febres, ~perquè el catarro sol
298 4 | Pareix que han desparat una femella! ~Com no em diu qui és l’
299 3, 63| mes entranyes ~a qui dec fer-li lo mix, ~encara que de massots ~
300 4 | entre tanta polvareda: ~ferma’s lo licenciado Cros.» «
301 4 | dar mon vot, ~jo sé què fermar-se pot.» ~Responguí-li: «No
302 4 | com té sang, ~jo sé què es fermaria: Cros de Cranc, ~i perquè
303 1, 5 | que no vol veure estes festes! ~
304 3 | ROMANÇ QUE FÉU QUAN LA SEUA PRESÓ ~ ~
305 3, 14| núncio acostà’s al cor, ~féu-me senya, al punt ixquí: ~«
306 3, 55| tots los dies, perquè, en fi, ~paga’m en correspondència ~
307 1, 7 | llevar-se de males llengües, ~ficà dedins casa un home ~que
308 4 | i una dansa de peraires ~ficats en una baieta!» ~«Frare
309 2, 3 | la senda: ~que per a fer ficta venda ~o la donació postissa, ~
310 1, 15| Lo capellà, gran figura, ~posà’s de prest les ulleres ~
311 3, 53| esta part ~tinc ventrell de filadís. ~
312 3, 2 | per ser d’aqueix convent fill, ~admeteu-los i estimau-los, ~
313 3, 17| i lo meu armari obrint, ~fiquí embolicats dins d’ell ~musseta
314 3, 13| a un núncio i al senyor Fisc ~(dic-li senyor perquè en
315 4 | mes era tan transida, flaca i seca ~que em paregué lo
316 1, 10| les xulles que tinc al foc, ~que tinc por que se m’
317 3, 42| la mentira crèdit ~i es folguen mos enemics, ~
318 3, 11| algun tant sentit. ~Ella fonc d’esta manera, ~sense llevar
319 4 | convent me n’aní ~que està fora de València, ~de monges
320 4 | Allargue-li Déu la vida ~sense fred i sense febra, ~i a pesar
321 3, 23| ocasió, ~si volguera, de fugir. ~
322 4 | Teresa, ~que una confraria funden ~de mil indulgències plena. ~
323 1, 11| Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo meu, ix presto,
324 1, 3 | dels cavallers les grans gales, ~que són vespra de molts
325 1, 4 | el catarro sol ser ~gran ganància per als metges, ~
326 2, 1 | mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~que quan té la mà en la
327 4 | Demanà’m que com estava, ~gastant conceptes d’entesa, ~obligant-me
328 4 | contienda.» ~«I qui fa tot eixe gasto?, ~que a fe que costa moneda.» ~«
329 3, 35| conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~tants d’escrivans
330 3, 27| que era sols bo per a gent ~de l’estrop o del trapig. ~
331 3, 1 | enmig, ~d’aquest llec que és germà vostre, ~puix que per tal
332 3, 49| apurada, ~més neta que lo gesmir. ~
333 3, 5 | perquè só religiós, ~quan és glòria per a mi, ~és que volen
334 2, 2 | temerosos ~que no tenen de golosos ~un pèl, ab tenir en què, ~
335 3, 44| boveria ~tan gran com ha fet Gorrís. ~
336 1, 8 | que los dos volien ~fer lo gorumbé dels negres, ~toca el prevere
337 3, 36| Los presos, a les goteres, ~molt los tenim que agrair, ~
338 1, 2 | mingontrelles, ~perquè és home molt graciós, ~de bon gust i millor temple. ~
339 4 | fama eterna ~i que el món gravat lo veja ~en llàmines de
340 3, 51| l’apossento no ixc; ~de grill vinc a passar plaça ~de
341 4 | diamant en un anell, ~atan gros com una nespla.» ~«Ja el
342 3, 38| que lo respecte degut ~no guarde sempre al que rig. ~
343 3, 19| ma persona, ~que en esta guerra civil ~entre barrets i caputxos, ~
344 3, 65| en mon patrocini ~a tals Guzmans per padrins. ~ ~
345 4 | Canela, ~i si en la tal hacienda té millores, ~Canelobre
346 3, 42| ser que algunes ràbies ~m’hagen allevat, i així ~tinga la
347 3, 6 | Déu! I què més feren ~si m’haguera fet macip, ~ermità o mosso
348 3, 30| vedaren-me los reixius; ~han-me manat que no cante, ~a tot
349 3, 35| conills; ~mes falten los gats, havent-hi ~tants d’escrivans i alguacils. ~
350 3, 8 | que ho he errat ~en no haver-me fet beguí, ~perquè ab dos
351 4 | a la reixa i trobí ~que havien eixit ab ella ~a sor Col
352 1 | AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’UN CAPELLÀ ~ ~
353 3, 9 | amic, ~i en hòmens de bé i honrats ~és vanaglòria el patir. ~
354 3, 40| Si hui té la mà en la pasta ~i
355 3, 48| escopit ~contra la meua ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
356 3, 62| Cabildo il·lustre, a qui deu ~aquest
357 3, 45| Vinguen inclemències, vinguen, ~que no em tenen
358 4 | confraria funden ~de mil indulgències plena. ~Hi ha solemne processó, ~
359 3, 38| que no tinc tan poc ingeni ~(i en açò no em desvanixc) ~
360 3, 10| Inmune de tota culpa, ~en aquest
361 4 | molt sanyuda i ab gran ira: «Tot lo que vosté em diu
362 1, 11| digué-li al galan: ~«Manyo meu, ix presto, ves-te’n.» ~I ell
363 3, 51| baix, ~de l’apossento no ixc; ~de grill vinc a passar
364 4 | menejar la llengua, ~quan ixqué la tal priora ~ab la cara
365 3, 14| féu-me senya, al punt ixquí: ~«Que és menester, lo fiscal ~
366 3, 56| no s’olvida de veure’m ~jamai lo caritatiu. ~
367 2, 4 | tramoies ~portant prestades les joies, ~i tot ve a ser bufalaga. ~ ~
368 4 | que és pobre, ~li diuen Juan Canelobre; ~mes, si diner
369 3, 54| si tinguera companyia, ~jugara un poc als naïps. ~
370 2, 1 | cor, ~si és ric i es troba jurat, ~també fa lo rat penat ~
371 4 | fer que li parlàs ~a Cros Jusepa la cega? ~M’han dit que
372 4 | tants amics, ~serà molt just que el conega.» ~«Allargue-li
373 4 | iglésia, ~hi ha d’haver en una justa ~de poetes gran contienda.» ~«
374 4 | No em dirà qui són los jutges?» ~«Oh, senyora, gran noblea! ~
375 3, 46| Lo pusil·lànim té lloc ~en los hòmens d’
376 3, 59| presentados, ~a tots los lectors sotils, ~als sacerdots,
377 3, 64| melic, ~ja que sou per excel·lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
378 4 | tanta polvareda: ~ferma’s lo licenciado Cros.» «Només? ~Ell és simple,
379 4 | meua: ~al que farà millors lires ~li donen en recompensa ~
380 4 | el món gravat lo veja ~en llàmines de llautó ~i en lo escrit
381 3, 43| que bé llance jo de veure ~que no só dobló
382 4 | lo veja ~en llàmines de llautó ~i en lo escrit d’una albudeca. ~
383 3, 1 | meu cor enmig, ~d’aquest llec que és germà vostre, ~puix
384 4 | daren lloc ~per a menejar la llengua, ~quan ixqué la tal priora ~
385 1, 7 | desitjava ~llevar-se de males llengües, ~ficà dedins casa un home ~
386 4 | sobornada ~en donar-li aquella lletra ~que diu, si mal no recorde: ~“
387 4 | ella ~a sor Col i a sor Lletuga, ~a sor Andívia i sor Bleda, ~
388 3, 11| fonc d’esta manera, ~sense llevar ni afegir: ~
389 1, 7 | Mes l’ama, que desitjava ~llevar-se de males llengües, ~ficà
390 3, 52| Dorm set hores d’un tiró, ~lleve’m en punt de les huit; ~
391 3, 64| per excel·lència ~de lo lliberal lo arxiu, ~
392 4 | valen estos versets ~quatre lliures de ragea; ~però, que gran
393 3, 54| hores ~i después un rato llixc; ~si tinguera companyia, ~
394 4 | l’empremta.» ~Tot açò li llixquí, i dix-me ella: ~«Pareix
395 3, 40| està en sa mà fer-me coca, ~llongueta, bollet o prim? ~
396 4 | entrí-me’n un cert dia per la Llonja ~i posí’m a parlar en Joan
397 3, 62| Cabildo il·lustre, a qui deu ~aquest pres,
398 4 | prometen ~de pedres una maceta; ~i en la glossa hi ha una
399 3, 6 | feren ~si m’haguera fet macip, ~ermità o mosso de monges, ~
400 3, 62| pobil, ~més que a una bona madrina ~una dona quan parix; ~
401 1, 7 | desitjava ~llevar-se de males llengües, ~ficà dedins casa
402 4 | hi donaran ~a Jacinto de Maluenda, ~perquè ha posat tants
403 3, 31| excedir: ~no guarda els deu manaments ~tan bé com em guarda a
404 3, 30| vedaren-me los reixius; ~han-me manat que no cante, ~a tot calle
405 3, 60| de ma part, ~los bese les mans i dits, ~i si més volen
406 3, 18| Traguí el manteu i sombrero, ~trobà’s mon
407 4 | que costa moneda.» ~«Frare Manuel Mendoza, ~lo que va en una
408 1, 11| Baixà i digué-li al galan: ~«Manyo meu, ix presto, ves-te’n.» ~
409 4 | enteniment mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~corre
410 4 | tocant al torn, ~per la mare sor Taleca, ~la qual, eixint,
411 4 | món, ~que lo enteniment mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~
412 3, 41| Puix, ¿com puc jo marmolar ~si conec lo que ara dic? ~¿
413 3, 39| fóra que jo parlara ~ni marmolara de qui ~pot castigar-me,
414 3, 24| esta presó, que pot ser ~masmorra per a catius. ~
415 2, 2 | pot, ~que quan és u bon massot ~no és menester dir-li mix. ~
416 3, 63| fer-li lo mix, ~encara que de massots ~tan sols un pèl no teniu; ~
417 3, 16| no vaig pres!», ~entre mi mateix diguí.) ~
418 4 | em paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’m que com estava, ~
419 4 | perquè ha posat tants de medis, ~segons m’ha dit una vella, ~
420 2, 2 | menys té ~ses accions millor medix; ~en ser ric no consistix, ~
421 3, 57| Per a la melancolia ~que de quan en quan m’aflig, ~
422 3, 64| voluntat ~em té tallat lo melic, ~ja que sou per excel·lència ~
423 3, 65| teniu-me en vostra memòria, ~que sé que no puc perir, ~
424 4 | a sent Martí i a sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~
425 4 | moneda.» ~«Frare Manuel Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«
426 4 | penes me daren lloc ~per a menejar la llengua, ~quan ixqué
427 3, 53| Menge no de bona gana, ~perquè
428 2, 1 | lladre mor. ~De la ciutat menja i gasta, ~que quan té la
429 2, 2 | què, ~que a vegades qui menys té ~ses accions millor medix; ~
430 4 | lo que em passà anant al Mercat: ~entrí-me’n un cert dia
431 4 | en tals obres s’emplea, ~mereix son nom fama eterna ~i que
432 3, 49| Que el temps, que és mestre tan savi, ~traurà per sos
433 3, 59| Als mestres, als presentados, ~a tots
434 3, 15| devés ell i dix-me, ~molt mesurat i remís, ~fent de ministre,
435 1, 4 | ser ~gran ganància per als metges, ~
436 3, 52| les huit; ~desperta’m lo Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
437 4 | si en la tal hacienda té millores, ~Canelobre Canela i de
438 4 | senyora meua: ~al que farà millors lires ~li donen en recompensa ~
439 1, 2 | escrúpols, ~non com altres mingontrelles, ~perquè és home molt graciós, ~
440 3, 15| mesurat i remís, ~fent de ministre, com sol, ~en casos acusatius: ~
441 1, 3 | Anà-se’n devés del pont ~i mirà, sobre unes pedres, ~dels
442 1, 15| de prest les ulleres ~i, mirant lo tal succés, ~digué, mig
443 2, 4 | renda amostra mil, ~ben mirat i tret en net, ~es mor de
444 4 | Quaresma. ~Digueren-me, molt mirlades: ~«Si vosté no està de pressa, ~
445 1, 3 | gales, ~que són vespra de molts deutes. ~
446 4 | meu cor, ~si glossa ve de Montalban o Vega, ~no hi ha poeta
447 3, 33| passaria ~si lo estol d’alguns mosquits ~no es donassen tanta pressa ~
448 1, 8 | i ella diu: «Ai, que és mossényer! ~
449 3, 6 | haguera fet macip, ~ermità o mosso de monges, ~coquiller o
450 4 | Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«Deu poder molt, eixe
451 3, 17| fiquí embolicats dins d’ell ~musseta i sobrepellís. ~
452 4 | recorde: ~“A les bodes de na Solera, jo que no hi era.”» ~«
453 4 | molt, eixe frare! ~És de nació portuguesa?» ~«Vol veure
454 3, 54| companyia, ~jugara un poc als naïps. ~
455 3, 20| mes pega ~al blanc del negre, lo tir.» ~
456 1, 8 | volien ~fer lo gorumbé dels negres, ~toca el prevere a la porta ~
457 4 | anell, ~atan gros com una nespla.» ~«Ja el pendran, senyor
458 2, 4 | mil, ~ben mirat i tret en net, ~es mor de fam i de set ~
459 3, 49| la veritat apurada, ~més neta que lo gesmir. ~
460 3, 37| diguí o no diguí, ~quan a ningú pot ofendre ~lo que en esta
461 3, 32| regal, ~lo sopar la primer nit, ~mes Déu volgué que ocupara ~
462 3, 26| sobra ~per a ser de talpons niu. ~
463 3, 14| menester, lo fiscal ~li té no-sé-què que dir.» ~
464 4 | jutges?» ~«Oh, senyora, gran noblea! ~Vull referir-los del modo ~
465 4 | obres s’emplea, ~mereix son nom fama eterna ~i que el món
466 4 | s lo licenciado Cros.» «Només? ~Ell és simple, a pagar
467 1, 2 | capellà sens escrúpols, ~non com altres mingontrelles, ~
468 3, 36| ploren gota a gota ~quan nosaltros fil a fil. ~
469 4 | gran arenga. ~«Què hi ha de nou?», me digué. ~Responguí-li: «
470 4 | coses! ~¿No bastava una novena ~que ha fet vosté aquestos
471 4 | i perquè açò no tinga a novetat, ~oja’m lo que em passà
472 3, 59| sacerdots, als coristes ~i als novicis grans i xics, ~
473 3, 25| Obedient a sos preceptes, ~ab gran
474 3, 30| no cante, ~a tot calle i obeïxc. ~
475 3, 2 | i estimau-los, ~que a sa obligació acudix. ~
476 4 | gastant conceptes d’entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~de compliments
477 4 | la malícia, ~puix en tals obres s’emplea, ~mereix son nom
478 1, 9 | darrere de les taleques.» ~Obri la porta i ell puja, ~i
479 3, 24| palau, ~vingué el carcerer, obrí ~esta presó, que pot ser ~
480 3, 17| capella, ~i lo meu armari obrint, ~fiquí embolicats dins
481 3, 23| consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~si volguera, de fugir. ~
482 3, 45| que transir, ~que per a ocasions com estes ~reserve lo baronil. ~
483 3, 32| nit, ~mes Déu volgué que ocupara ~los meus budells Joan Postís. ~
484 3, 37| diguí, ~quan a ningú pot ofendre ~lo que en esta vida he
485 4 | dirà qui són los jutges?» ~«Oh, senyora, gran noblea! ~
486 3, 50| passe ~os diré, si és que m’oïu: ~tots me diuen frare Pere, ~
487 4 | açò no tinga a novetat, ~oja’m lo que em passà anant
488 3, 56| molt a sovint, ~i no s’olvida de veure’m ~jamai lo caritatiu. ~
489 3, 61| Lo cabildo m’olvidava ~i posava ja en olvit. ~
490 3, 61| olvidava ~i posava ja en olvit. ~Sens dubte que desvariege: ~
491 3, 28| tres apossentos ~que és a on estic residint. ~Passe una
492 3, 31| lo carcerer, ~no vol de l’orde excedir: ~no guarda els
493 3, 57| quan m’aflig, ~tinc ací un orinal verd ~i una trompa de París. ~
494 3, 26| posar-me ~en un guinneu ple d’orins, ~que sense dubte que sobra ~
495 3, 50| que en esta casa passe ~os diré, si és que m’oïu: ~
496 3, 65| patrocini ~a tals Guzmans per padrins. ~ ~
497 4 | Només? ~Ell és simple, a pagar de mos dinés, ~i si tinc
498 3, 24| Entràrem en est palau, ~vingué el carcerer, obrí ~
499 3, 7 | que viuen i campen ~i ses panxes van farcint. ~
500 2, 3 | renda, ~tot ve a ser un papassal, ~perquè qualsevol bossal ~
|