abric-papas | pareg-zumbi
Poesia, Estrofa
501 4 | transida, flaca i seca ~que em paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’
502 4 | llixquí, i dix-me ella: ~«Pareix que han desparat una femella! ~
503 3, 35| Les rates d’aquesta casa ~pareixen uns grans conills; ~mes
504 3, 34| sempre al que és desditxat ~parents no el deixen dormir. ~
505 3, 57| orinal verd ~i una trompa de París. ~
506 3, 62| bona madrina ~una dona quan parix; ~
507 4 | per la Llonja ~i posí’m a parlar en Joan Taronja, ~i anant
508 4 | vosté no està de pressa, ~a parlar-li vol eixir ~la priora, que
509 3, 39| Bo fóra que jo parlara ~ni marmolara de qui ~pot
510 4 | sent Mena, ~i no fer que li parlàs ~a Cros Jusepa la cega? ~
511 4 | novetat, ~oja’m lo que em passà anant al Mercat: ~entrí-me’
512 3, 51| no ixc; ~de grill vinc a passar plaça ~de dins d’est carabassí. ~
513 3, 33| La soledat passaria ~si lo estol d’alguns mosquits ~
514 4 | Morlà, passe a la reixa!» ~Passí a la reixa i trobí ~que
515 2, 1 | capa del ric, ~en lloc de pastar, repasta. ~
516 3, 8 | campara ~i no estiguera patint; ~
517 3, 9 | honrats ~és vanaglòria el patir. ~
518 3, 4 | frare ~i que per ser-ho patixc; ~si açò tenen per delicte, ~
519 3, 65| perir, ~puix tinc en mon patrocini ~a tals Guzmans per padrins. ~ ~
520 3, 20| està la peça encarada, ~segons diuen,
521 3, 20| mi; ~a mi l’apunten, mes pega ~al blanc del negre, lo
522 3, 10| cert que de res no tinc pena, ~que el temps tornarà per
523 2, 1 | jurat, ~també fa lo rat penat ~sens temor de Déu ni por: ~
524 4 | com una nespla.» ~«Ja el pendran, senyor Morlà, ~com un pinyol
525 3, 50| tots me diuen frare Pere, ~pensen que em sap mal, i em ric. ~
526 4 | diablera ~i una dansa de peraires ~ficats en una baieta!» ~«
527 3, 44| paciència, ~que no he de perdre els sentits, ~ni faré la
528 4 | Senyora, si ho considera, ~he perdut a don Beltran ~entre tanta
529 3, 50| oïu: ~tots me diuen frare Pere, ~pensen que em sap mal,
530 1, 11| anar-me’n ~sense dar-te per a peres.» ~
531 4 | de tantes trampes, ~corre perill de tormenta, ~a cert convent
532 3, 65| memòria, ~que sé que no puc perir, ~puix tinc en mon patrocini ~
533 3, 13| perquè en tota ~facultat està perit). ~
534 3, 19| estos senyors, ma persona, ~que en esta guerra civil ~
535 2, 3 | postissa, ~per més que es faça pesquisa ~no podran eixir-ne en sol, ~
536 4 | pendran, senyor Morlà, ~com un pinyol de cirera.» ~«I en les dècimes
537 3, 22| Petre? ~Tinga valor, tinga pit!» ~Responguí-li: «A mi no
538 3, 51| de grill vinc a passar plaça ~de dins d’est carabassí. ~
539 2, 4 | sotil ~i té lo pobre tal plaga ~que aquell que té més no
540 3, 36| tenim que agrair, ~que elles ploren gota a gota ~quan nosaltros
541 3, 62| deu ~aquest pres, aquest pobil, ~més que a una bona madrina ~
542 2, 2 | Pobres hi ha que rigen bé, ~i de
543 4 | per ser tan rica i bella, ~podrà beure sens escrúpols ~de
544 2, 3 | que es faça pesquisa ~no podran eixir-ne en sol, ~que en
545 4 | Montalban o Vega, ~no hi ha poeta que en la tassa bega.” ~
546 4 | esbalaït. ~So Jacinto bé poguera ~deixar-se d’aqueixes coses! ~¿
547 3, 46| hòmens d’alfanic, ~tots polseretes i calces, ~bons per a tapes
548 4 | don Beltran ~entre tanta polvareda: ~ferma’s lo licenciado
549 1, 3 | Anà-se’n devés del pont ~i mirà, sobre unes pedres, ~
550 2, 4 | i qui no té fa tramoies ~portant prestades les joies, ~i
551 3, 23| Prengué portar-me a son càrrec; ~lo fiscal
552 4 | eixe frare! ~És de nació portuguesa?» ~«Vol veure vosté si pot, ~
553 1, 15| Lo capellà, gran figura, ~posà’s de prest les ulleres ~
554 3, 26| Determinaren posar-me ~en un guinneu ple d’orins, ~
555 4 | de Maluenda, ~perquè ha posat tants de medis, ~segons
556 3, 61| Lo cabildo m’olvidava ~i posava ja en olvit. ~Sens dubte
557 3, 54| Pose’m a resar mes hores ~i después
558 4 | cert dia per la Llonja ~i posí’m a parlar en Joan Taronja, ~
559 3, 32| ocupara ~los meus budells Joan Postís. ~
560 2, 3 | ficta venda ~o la donació postissa, ~per més que es faça pesquisa ~
561 3, 25| Obedient a sos preceptes, ~ab gran esforç argollí’
562 4 | faltriquera ~dient: «Estos són los premis ~que donen, senyora meua: ~
563 2, 2 | no consistix, ~per a que prenga quant pot, ~que quan és
564 3, 23| Prengué portar-me a son càrrec; ~
565 3, 59| Als mestres, als presentados, ~a tots los lectors sotils, ~
566 3, 36| Los presos, a les goteres, ~molt los
567 2, 4 | té fa tramoies ~portant prestades les joies, ~i tot ve a ser
568 1, 11| al galan: ~«Manyo meu, ix presto, ves-te’n.» ~I ell respon: «
569 3, 40| coca, ~llongueta, bollet o prim? ~
570 3, 32| mon regal, ~lo sopar la primer nit, ~mes Déu volgué que
571 4 | escrúpols ~de Bretanya la princesa. ~Mes tinc por, segons m’
572 4 | indulgències plena. ~Hi ha solemne processó, ~i lo dilluns, en la iglésia, ~
573 4 | cirera.» ~«I en les dècimes prometen ~de pedres una maceta; ~
574 4 | Canelobre; ~mes, si diner a sa prosàpia amela, ~li diuen Canelobre
575 4 | donar-los a los poetes ni una puça!» ~Volgué veure lo certamen; ~
576 4 | mentira.» ~«D’això s’espanta? Pués estiga atenta, ~perquè pense
577 1, 16| Ama, en haver acabat, ~pujaràs a dar-me a beure.» ~ ~
578 3, 16| Véngase al punto conmigo, ~desnúdese.» Despullí’
579 3, 46| Lo pusil·lànim té lloc ~en los hòmens
580 4 | la mare sor Taleca, ~la qual, eixint, me digué: ~«So
581 2, 3 | ser un papassal, ~perquè qualsevol bossal ~ja sap del remei
582 2, 2 | consistix, ~per a que prenga quant pot, ~que quan és u bon
583 4 | bones ~en lo temps de la Quaresma. ~Digueren-me, molt mirlades: ~«
584 1, 1 | en aquell torneo ~mossén Quinze o mossén Setze, ~
585 3, 43| amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
586 3, 42| Bé pot ser que algunes ràbies ~m’hagen allevat, i així ~
587 4 | versets ~quatre lliures de ragea; ~però, que gran desditxa
588 2, 1 | troba jurat, ~també fa lo rat penat ~sens temor de Déu
589 3, 35| Les rates d’aquesta casa ~pareixen
590 3, 54| mes hores ~i después un rato llixc; ~si tinguera companyia, ~
591 1, 9 | Amaga’t en lo rebost, ~darrere de les taleques.» ~
592 3, 18| és açò?» ~«Que toquen a recollir, ~
593 4 | millors lires ~li donen en recompensa ~un diamant en un anell, ~
594 4 | lletra ~que diu, si mal no recorde: ~“A les bodes de na Solera,
595 4 | senyora, gran noblea! ~Vull referir-los del modo ~que s’han donat
596 3, 32| Faltà’m, per a mon regal, ~lo sopar la primer nit, ~
597 3, 30| rossinyol, ~vedaren-me los reixius; ~han-me manat que no cante, ~
598 3, 5 | Si perquè só religiós, ~quan és glòria per a mi, ~
599 2, 3 | qualsevol bossal ~ja sap del remei la senda: ~que per a fer
600 3, 15| dix-me, ~molt mesurat i remís, ~fent de ministre, com
601 3, 47| desditxes, ~la còpia de remolins. ~
602 2, 3 | Les quatre rendes de renda, ~tot ve a ser
603 2, 1 | ric, ~en lloc de pastar, repasta. ~
604 3, 27| Repliquí que no era puesto ~decent
605 3, 10| guinneu estic; ~cert que de res no tinc pena, ~que el temps
606 3, 54| Pose’m a resar mes hores ~i después un
607 3, 45| per a ocasions com estes ~reserve lo baronil. ~
608 3, 28| apossentos ~que és a on estic residint. ~Passe una vida cartuixa; ~
609 3, 47| ànimo em sobra ~per a poder resistir, ~del riu de tantes desditxes, ~
610 3, 38| no em desvanixc) ~que lo respecte degut ~no guarde sempre
611 1, 11| presto, ves-te’n.» ~I ell respon: «No vull anar-me’n ~sense
612 4 | entesa, ~obligant-me a mi a respondre ~de compliments gran arenga. ~«
613 1 | AL RETIRO I HONESTITAT D’UNA AMA D’
614 4 | tassa ~que, per ser tan rica i bella, ~podrà beure sens
615 3, 38| no guarde sempre al que rig. ~
616 2, 2 | Pobres hi ha que rigen bé, ~i de Déu tan temerosos ~
617 3, 47| per a poder resistir, ~del riu de tantes desditxes, ~la
618 3, 30| Entrí com un rossinyol, ~vedaren-me los reixius; ~
619 2, 3 | cases hi ha dol ~i no ho saben en la cisa. ~
620 3, 59| los lectors sotils, ~als sacerdots, als coristes ~i als novicis
621 4 | seca ~que em paregué lo sancarró de Meca. ~Demanà’m que com
622 4 | Cros tingués moneda com té sang, ~jo sé què es fermaria:
623 4 | Tisores.» ~Respongué’m, molt sanyuda i ab gran ira: «Tot lo
624 3, 49| temps, que és mestre tan savi, ~traurà per sos alambics ~
625 4 | era tan transida, flaca i seca ~que em paregué lo sancarró
626 2, 3 | bossal ~ja sap del remei la senda: ~que per a fer ficta venda ~
627 1, 9 | i ella diu: «Mi senyor, sente’s ~
628 3, 11| captura ~estic algun tant sentit. ~Ella fonc d’esta manera, ~
629 3, 44| que no he de perdre els sentits, ~ni faré la boveria ~tan
630 3, 14| acostà’s al cor, ~féu-me senya, al punt ixquí: ~«Que és
631 3, 19| estos senyors, ma persona, ~que en esta
632 3, 4 | estava per frare ~i que per ser-ho patixc; ~si açò tenen per
633 4 | Frare que té tants amics, ~serà molt just que el conega.» ~«
634 1, 4 | Però vent que la serena ~és causa de moltes febres, ~
635 1, 1 | mossén Quinze o mossén Setze, ~
636 3, 48| ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
637 3 | ROMANÇ QUE FÉU QUAN LA SEUA PRESÓ ~ ~
638 4 | licenciado Cros.» «Només? ~Ell és simple, a pagar de mos dinés, ~
639 4 | cega? ~M’han dit que l’ha sobornada ~en donar-li aquella lletra ~
640 1, 3 | devés del pont ~i mirà, sobre unes pedres, ~dels cavallers
641 3, 17| embolicats dins d’ell ~musseta i sobrepellís. ~
642 3, 33| La soledat passaria ~si lo estol d’
643 4 | indulgències plena. ~Hi ha solemne processó, ~i lo dilluns,
644 4 | recorde: ~“A les bodes de na Solera, jo que no hi era.”» ~«No
645 3, 18| Traguí el manteu i sombrero, ~trobà’s mon rector allí, ~
646 3, 28| cartuixa; ~lo puesto és un poc sombriu. ~
647 3, 32| m, per a mon regal, ~lo sopar la primer nit, ~mes Déu
648 1, 10| i sope de bona gana, ~que jo baixe
649 3, 23| fiscal no ho consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~si volguera,
650 2, 4 | a fil. ~Està lo món tan sotil ~i té lo pobre tal plaga ~
651 3, 59| presentados, ~a tots los lectors sotils, ~als sacerdots, als coristes ~
652 3, 64| tallat lo melic, ~ja que sou per excel·lència ~de lo
653 3, 56| capellans ~amics meus, molt a sovint, ~i no s’olvida de veure’
654 1, 15| ulleres ~i, mirant lo tal succés, ~digué, mig trist mig alegre: ~
655 4 | escrit ~un amic que tinc en Sueca, ~que diu: “Amic del meu
656 3, 22| falta, ~que el tinc molt superlatiu.» ~
657 1, 9 | Amaga’t en lo rebost, ~darrere de
658 4 | al torn, ~per la mare sor Taleca, ~la qual, eixint, me digué: ~«
659 1, 9 | rebost, ~darrere de les taleques.» ~Obri la porta i ell puja, ~
660 3, 64| cabildo que en voluntat ~em té tallat lo melic, ~ja que sou per
661 3, 26| que sobra ~per a ser de talpons niu. ~
662 2, 1 | és ric i es troba jurat, ~també fa lo rat penat ~sens temor
663 3, 31| Té’m tancat lo carcerer, ~no vol de
664 3, 46| polseretes i calces, ~bons per a tapes d’espills. ~
665 4 | Ja a Taronjat li diuen Tarongina.”»~
666 4 | posí’m a parlar en Joan Taronja, ~i anant los dos devés
667 1, 7 | home ~que li sol tocar les tecles, ~
668 2, 2 | rigen bé, ~i de Déu tan temerosos ~que no tenen de golosos ~
669 2, 1 | també fa lo rat penat ~sens temor de Déu ni por: ~lladre naix
670 1, 2 | graciós, ~de bon gust i millor temple. ~
671 3, 36| a les goteres, ~molt los tenim que agrair, ~que elles ploren
672 3, 65| teniu-me en vostra memòria, ~que
673 3, 7 | els del coll tort, ~los tercerols, los beguins, ~són los que
674 4 | Per qui?» «Per santa Teresa, ~que una confraria funden ~
675 3, 52| Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
676 3, 44| Paciència tindré, paciència, ~que no he de
677 3, 54| después un rato llixc; ~si tinguera companyia, ~jugara un poc
678 4 | molt contenta: ~si Cros tingués moneda com té sang, ~jo
679 3, 41| dic? ~¿No era voler que em tinguessen ~per un home defallit? ~
680 3, 23| ho consentí, ~i sort que tinguí ocasió, ~si volguera, de
681 3, 20| al blanc del negre, lo tir.» ~
682 3, 52| Dorm set hores d’un tiró, ~lleve’m en punt de les
683 4 | Canelobre Canela i de Tisores.» ~Respongué’m, molt sanyuda
684 1, 8 | lo gorumbé dels negres, ~toca el prevere a la porta ~i
685 4 | discreció les celebra. ~Demaní, tocant al torn, ~per la mare sor
686 1, 7 | casa un home ~que li sol tocar les tecles, ~
687 3, 18| Petre, què és açò?» ~«Que toquen a recollir, ~
688 4 | trampes, ~corre perill de tormenta, ~a cert convent me n’aní ~
689 4 | celebra. ~Demaní, tocant al torn, ~per la mare sor Taleca, ~
690 1, 5 | tornà-se’n devés sa casa. ~I entre
691 3, 10| tinc pena, ~que el temps tornarà per mi. ~
692 1, 1 | dumenge ~feren en aquell torneo ~mossén Quinze o mossén
693 3, 7 | Ara veig que els del coll tort, ~los tercerols, los beguins, ~
694 4 | molt alegra; ~cert, bona traça de dona, ~mes era tan transida,
695 3, 60| que els bese ~ha de ser traent-me d’ací. ~
696 2, 4 | no paga ~i qui no té fa tramoies ~portant prestades les joies, ~
697 4 | mareja, ~i la mar, de tantes trampes, ~corre perill de tormenta, ~
698 4 | traça de dona, ~mes era tan transida, flaca i seca ~que em paregué
699 3, 45| vinguen, ~que no em tenen que transir, ~que per a ocasions com
700 3, 27| gent ~de l’estrop o del trapig. ~
701 3, 49| que és mestre tan savi, ~traurà per sos alambics ~la veritat
702 3, 28| Daren-me tres apossentos ~que és a on
703 2, 4 | amostra mil, ~ben mirat i tret en net, ~es mor de fam i
704 1, 15| tal succés, ~digué, mig trist mig alegre: ~
705 2, 1 | de cor, ~si és ric i es troba jurat, ~també fa lo rat
706 3, 18| Traguí el manteu i sombrero, ~trobà’s mon rector allí, ~digué’
707 4 | reixa!» ~Passí a la reixa i trobí ~que havien eixit ab ella ~
708 3, 57| ací un orinal verd ~i una trompa de París. ~
709 1, 12| qui dic jo puja prest? ~Tu vols que jo em desespere!» ~
710 2, 2 | quant pot, ~que quan és u bon massot ~no és menester
711 1, 15| figura, ~posà’s de prest les ulleres ~i, mirant lo tal succés, ~
712 3, 34| A penes clusque los ulls ~quan comencen los zumbits; ~
713 1, 3 | del pont ~i mirà, sobre unes pedres, ~dels cavallers
714 3, 29| sols cuide de barba i ungles ~com a frare caputxí. ~
715 3, 35| d’aquesta casa ~pareixen uns grans conills; ~mes falten
716 4 | Manuel Mendoza, ~lo que va en una muleta.» ~«Deu poder
717 3, 43| que m’estimen i amen ~i em vagen fent lo quis-quis. ~
718 3, 16| Que em cremen si no vaig pres!», ~entre mi mateix
719 4 | deien tots Joan Taronjat; ~vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“
720 4 | meu, si ho considera, ~bé valen estos versets ~quatre lliures
721 4 | n’aní ~que està fora de València, ~de monges que, per enteses, ~
722 3, 6 | Valga’m Déu! I què més feren ~
723 3, 22| diu això, Petre? ~Tinga valor, tinga pit!» ~Responguí-li: «
724 3, 7 | viuen i campen ~i ses panxes van farcint. ~
725 3, 9 | hòmens de bé i honrats ~és vanaglòria el patir. ~
726 3, 30| Entrí com un rossinyol, ~vedaren-me los reixius; ~han-me manat
727 4 | glossa ve de Montalban o Vega, ~no hi ha poeta que en
728 2, 2 | ab tenir en què, ~que a vegades qui menys té ~ses accions
729 3, 7 | Ara veig que els del coll tort, ~
730 4 | vaig-me’n a casa, i diu-me una veïna: ~“Ja a Taronjat li diuen
731 4 | i que el món gravat lo veja ~en llàmines de llautó ~
732 4 | medis, ~segons m’ha dit una vella, ~que em fa estar esbalaït. ~
733 2, 3 | senda: ~que per a fer ficta venda ~o la donació postissa, ~
734 3, 56| Vénen alguns capellans ~amics
735 3, 1 | Pares a qui tant venere ~i us tinc del meu cor enmig, ~
736 3, 16| Véngase al punto conmigo, ~desnúdese.»
737 3, 33| es donassen tanta pressa ~venint a dir-me cosí. ~
738 1, 4 | Però vent que la serena ~és causa
739 1, 14| ànet, ~li estava farcint lo ventre. ~
740 3, 53| temps a esta part ~tinc ventrell de filadís. ~
741 3, 57| aflig, ~tinc ací un orinal verd ~i una trompa de París. ~
742 1, 13| i, entre burles i entre veres, ~
743 3, 48| ignorància, ~no tinc por del seu verí. ~
744 3, 49| traurà per sos alambics ~la veritat apurada, ~més neta que lo
745 4 | considera, ~bé valen estos versets ~quatre lliures de ragea; ~
746 3, 2 | estos versos que us dedica, ~per ser
747 1, 11| Manyo meu, ix presto, ves-te’n.» ~I ell respon: «No vull
748 1, 3 | les grans gales, ~que són vespra de molts deutes. ~
749 3, 12| lo dumenge de vesprada, ~a dèneu del mes d’abril, ~
750 3, 12| abril, ~quan començava a dir vespres ~en lo cor de Sent Martí, ~
751 1, 14| véu un home embolicat ~entre
752 3, 51| apossento no ixc; ~de grill vinc a passar plaça ~de dins
753 3, 24| Entràrem en est palau, ~vingué el carcerer, obrí ~esta
754 1, 6 | exemple ~de casades i de viudes, ~de beates i donzelles.» ~
755 3, 7 | los beguins, ~són los que viuen i campen ~i ses panxes van
756 3, 51| No volent que baixe baix, ~de l’apossento
757 3, 23| sort que tinguí ocasió, ~si volguera, de fugir. ~
758 1, 8 | i al punt que los dos volien ~fer lo gorumbé dels negres, ~
759 1, 12| qui dic jo puja prest? ~Tu vols que jo em desespere!» ~
760 3, 52| desperta’m lo Micalet ~i a voltes los teuladins. ~
761 3, 64| cabildo que en voluntat ~em té tallat lo melic, ~
762 3, 65| teniu-me en vostra memòria, ~que sé que no
763 4 | i si tinc que dar mon vot, ~jo sé què fermar-se pot.» ~
764 3, 59| coristes ~i als novicis grans i xics, ~
765 1, 10| baixe baix a veure ~les xulles que tinc al foc, ~que tinc
766 3, 34| ulls ~quan comencen los zumbits; ~mes sempre al que és desditxat ~
|