LO QUE NAIX LLADRE DE COR...
 

Lo que naix lladre de cor,
si és ric i es troba jurat,
també fa lo rat penat
sens temor de Déu ni por:
lladre naix i lladre mor.
De la ciutat menja i gasta,
que quan té la mà en la pasta
no s’adonen del pessic,
perquè, ab la capa del ric,
en lloc de pastar, repasta.

Pobres hi ha que rigen bé,
i de Déu tan temerosos
que no tenen de golosos
un pèl, ab tenir en què,
que a vegades qui menys té
ses accions millor medix;
en ser ric no consistix,
per a que prenga quant pot,
que quan és u bon massot
no és menester dir-li mix.

Les quatre rendes de renda,
tot ve a ser un papassal,
perquè qualsevol bossal
ja sap del remei la senda:
que per a fer ficta venda
o la donació postissa,
per més que es faça pesquisa
no podran eixir-ne en sol,
que en moltes cases hi ha dol
i no ho saben en la cisa.

Qui de renda amostra mil,
ben mirat i tret en net,
es mor de fam i de set
i no alcança per a fil.
Està lo món tan sotil
i té lo pobre tal plaga
que aquell que té més no paga
i qui no té fa tramoies
portant prestades les joies,
i tot ve a ser bufalaga.