[A UNA MOSSA QUE, DE DOS GALANS QUE TENIA, L’UN ERA CAPÓ, L’ALTRE VELL]^*
 

Juana, jo no sé què em diga
escoltant eixos sospirs,
perquè veig que los dos tirs
a un mateix temps te fan figa:
lo vell et causa fatiga
i lo capó et desespera
perquè ni és poma ni pera.
Mes tu agarra’t al capó,
que, a falta de margalló,
bo és rosegar la granera.