Poesia

 1 1|         per ferir més doloroses, ~que, llevant-me les plomes amoroses, ~
 2 1|             Flames més eclipsades que vençudes, ~aurores algun
 3 1|        feliç de l’ànima afligida ~que per alívio son dolor adora; ~
 4 2|         harmonia dóna! ~Ai de mi, que perdent major bellesa ~me
 5 3|           voler, ~però fes tot lo que vulles, ~jo faré lo que
 6 3|           que vulles, ~jo faré lo que podré. ~Si ton cor m’anomenaves, ~
 7 3|        cor m’anomenaves, ~jo deia que eres lo meu; ~tu menties
 8 3|        callo i la patesc. ~I, pus que vols olvidar-me, ~adéu,
 9 4| precipiten ~tan veloçment al fi, ~que és començar a víurer ~començar
10 4|            en cercle repetit: ~lo que un sospir anima ~acaba altre
11 4|             Aquell alat i coixo, ~que és nou sempre i antic, ~
12 4|      globus cristal·lins ~la pols que cau desperta ~a la que està
13 4|       pols que cau desperta ~a la que està dormint. ~Plora la
14 4|          va l’alba se’n riu, ~pus que venja lo dia ~les mengües
15 4|       passen ~mos dies fugitius, ~que no els tinc per mos dies, ~
16 4|        per mos dies, ~pus són los que no tinc. ~Si per los que
17 4|          que no tinc. ~Si per los que passaren ~altres han de
18 4|            contra mals envellits ~que, renovant memòries, ~aumenten
19 4|            del gran pintor diví, ~que sols la pot conèixer ~qui
20 4|             pensem en altra vida ~que és nostra fi sens fi.~