Poesia

1 1|  inhumanes, ~terme feliç de l’ànima afligida ~que per
2 2|     de Febo i Pan castiguen l’esperança, ~braços una vegeta
3 2|     vegeta a la venjança ~i l’altra llengües a la queixa
4 2|    porfia ~i nous consuelos l’harmonia dóna! ~Ai de mi,
5 4|  del bressol d’esmeralda ~a l’urna de safir, ~quan ab
6 4|   les flors acaben ~sols de l’haver florit. ~Si fuig la
7 4| fuig la nit vençuda, ~en va l’alba se’n riu, ~pus que
8 4|   han de venir, ~uns són de l’esperança, ~los altres de
9 4|   esperança, ~los altres de l’olvit. ~Mes olvit favorable ~