Poesia
1 4| lo que un sospir anima ~acaba altre sospir. ~Aquell alat
2 4| més viu, ~totes les flors acaben ~sols de l’haver florit. ~
3 1| que per alívio son dolor adora; ~fletxes sereu i flames
4 1| terme feliç de l’ànima afligida ~que per alívio son dolor
5 4| urna de safir, ~quan ab agenes aigües ~inunda lo jardí, ~
6 1| deixau al cor les puntes més agudes! ~Flames més eclipsades
7 2| consuelos l’harmonia dóna! ~Ai de mi, que perdent major
8 4| de safir, ~quan ab agenes aigües ~inunda lo jardí, ~si riu
9 4| acaba altre sospir. ~Aquell alat i coixo, ~que és nou sempre
10 4| la nit vençuda, ~en va l’alba se’n riu, ~pus que venja
11 2| quan mal desenganyat Amor alcança ~harmonia vocal, corona
12 1| eclipsades que vençudes, ~aurores algun dia lluminoses, ~ombres
13 1| ànima afligida ~que per alívio son dolor adora; ~fletxes
14 2| queixa aviva. ~Mes falta als braços força venjativa ~
15 4| viola dèbil, ~al girasol altiu, ~mortalla són comuna ~los
16 2| harmonia vocal, corona altiva. ~Oh, desditxa feliç, feliç
17 4| sepulcre trist, ~de mortes altiveses ~i de cuidados vius. ~Del
18 4| que un sospir anima ~acaba altre sospir. ~Aquell alat i coixo, ~
19 2| mudança ~quan mal desenganyat Amor alcança ~harmonia vocal,
20 1| que, llevant-me les plomes amoroses, ~deixau al cor les puntes
21 4| repetit: ~lo que un sospir anima ~acaba altre sospir. ~Aquell
22 1| inhumanes, ~terme feliç de l’ànima afligida ~que per alívio
23 3| que podré. ~Si ton cor m’anomenaves, ~jo deia que eres lo meu; ~
24 4| coixo, ~que és nou sempre i antic, ~la dalla té per véncer, ~
25 4| conèixer ~qui la pot corregir. ~Anticipat cadàver, ~si no sepulcre
26 4| les altres seguim. ~Los anys se precipiten ~tan veloçment
27 4| anima ~acaba altre sospir. ~Aquell alat i coixo, ~que és nou
28 4| los perfils. ~Tan lluny d’aquella imatge ~del gran pintor
29 4| que, renovant memòries, ~aumenten lo perill. ~Desconec la
30 1| donar a mos ulls eterna aurora. ~~~
31 1| eclipsades que vençudes, ~aurores algun dia lluminoses, ~ombres
32 2| altra llengües a la queixa aviva. ~Mes falta als braços força
33 2| de mi, que perdent major bellesa ~me resta lo plorar per
34 4| lo breu de son camí, ~del bressol d’esmeralda ~a l’urna de
35 4| Plora la font al nàixer ~lo breu de son camí, ~del bressol
36 2| feliç tristesa, ~per qui brota corones la porfia ~i nous
37 4| pot corregir. ~Anticipat cadàver, ~si no sepulcre trist, ~
38 3| dius i no la sentes, ~jo la callo i la patesc. ~I, pus que
39 4| al nàixer ~lo breu de son camí, ~del bressol d’esmeralda ~
40 4| les mengües de la nit. ~No canten la victòria ~los ocellets
41 4| efímera de nacre, ~cometa de carmí. ~Ni sa guarda espinosa ~
42 2| fugitiva, ~de Febo i Pan castiguen l’esperança, ~braços una
43 4| cristal·lins ~la pols que cau desperta ~a la que està
44 4| los ocellets festius, ~si causa son eclipse ~qui la fa resplendir. ~
45 4| les ombres, ~del foc la cendra vil, ~del cos lo tronc inútil ~
46 4| Los termes corresponen ~en cercle repetit: ~lo que un sospir
47 4| més noble lliri ~fins al clavell més viu, ~totes les flors
48 4| altre sospir. ~Aquell alat i coixo, ~que és nou sempre i antic, ~
49 4| mateix en mi, ~tots los colors confusos, ~mudats tots los
50 4| troba lo naufragi ~tan prest com lo perill. ~A la dubtosa
51 4| emperatriç ~efímera de nacre, ~cometa de carmí. ~Ni sa guarda
52 4| girasol altiu, ~mortalla són comuna ~los tendres gessamins. ~
53 4| pintor diví, ~que sols la pot conèixer ~qui la pot corregir. ~Anticipat
54 4| en mi, ~tots los colors confusos, ~mudats tots los perfils. ~
55 2| corones la porfia ~i nous consuelos l’harmonia dóna! ~Ai de
56 4| olvit. ~Mes olvit favorable ~contra mals envellits ~que, renovant
57 2| tristesa, ~per qui brota corones la porfia ~i nous consuelos
58 4| pot conèixer ~qui la pot corregir. ~Anticipat cadàver, ~si
59 4| començar a morir. ~Los termes corresponen ~en cercle repetit: ~lo
60 4| foc la cendra vil, ~del cos lo tronc inútil ~i del cor
61 4| A la dubtosa vida ~ab lo crepúscol ix ~la meravella bella ~
62 4| les hores, ~i en globus cristal·lins ~la pols que cau desperta ~
63 4| de mortes altiveses ~i de cuidados vius. ~Del llum resten les
64 4| nou sempre i antic, ~la dalla té per véncer, ~les ales
65 4| primer matí. ~A la viola dèbil, ~al girasol altiu, ~mortalla
66 3| ton cor m’anomenaves, ~jo deia que eres lo meu; ~tu menties
67 1| llevant-me les plomes amoroses, ~deixau al cor les puntes més agudes! ~
68 4| Parca ~de sa verdor lo fil. ~Des del més noble lliri ~fins
69 4| memòries, ~aumenten lo perill. ~Desconec la figura ~de mi mateix
70 2| vocal, corona altiva. ~Oh, desditxa feliç, feliç tristesa, ~
71 4| DESENGANY DEL MÓN ~ ~Passen edats
72 2| llengües la mudança ~quan mal desenganyat Amor alcança ~harmonia vocal,
73 4| cristal·lins ~la pols que cau desperta ~a la que està dormint. ~
74 3| trist i del teu, ~tu la dius i no la sentes, ~jo la callo
75 4| imatge ~del gran pintor diví, ~que sols la pot conèixer ~
76 1| afligida ~que per alívio son dolor adora; ~fletxes sereu i
77 1| rompudes per ferir més doloroses, ~que, llevant-me les plomes
78 2| nous consuelos l’harmonia dóna! ~Ai de mi, que perdent
79 1| cor la trista vida ~per donar a mos ulls eterna aurora. ~~~
80 4| desperta ~a la que està dormint. ~Plora la font al nàixer ~
81 4| prest com lo perill. ~A la dubtosa vida ~ab lo crepúscol ix ~
82 1| LA MORT DE NISE ~ ~Oh, dures fletxes de mon fat rompudes, ~
83 1| més agudes! ~Flames més eclipsades que vençudes, ~aurores algun
84 4| ocellets festius, ~si causa son eclipse ~qui la fa resplendir. ~
85 4| DESENGANY DEL MÓN ~ ~Passen edats i vides ~ab moviment subtil, ~
86 4| esfera ~fragant emperatriç ~efímera de nacre, ~cometa de carmí. ~
87 4| mos dies fugitius, ~que no els tinc per mos dies, ~pus
88 2| braços força venjativa ~i emmudeix a les llengües la mudança ~
89 4| florida esfera ~fragant emperatriç ~efímera de nacre, ~cometa
90 4| guarda espinosa ~ha pogut encobrir ~a la invisible Parca ~de
91 3| menties d’enganyosa ~i jo d’enganyat també. ~La veritat i mentida ~
92 3| eres lo meu; ~tu menties d’enganyosa ~i jo d’enganyat també. ~
93 4| olvit favorable ~contra mals envellits ~que, renovant memòries, ~
94 3| anomenaves, ~jo deia que eres lo meu; ~tu menties d’enganyosa ~
95 4| gessamins. ~És en florida esfera ~fragant emperatriç ~efímera
96 4| son camí, ~del bressol d’esmeralda ~a l’urna de safir, ~quan
97 2| harmonia ~i sols la mort espero per corona. ~ ~
98 4| de carmí. ~Ni sa guarda espinosa ~ha pogut encobrir ~a la
99 4| viure, ~exemple de morir. ~D’esta manera passen ~mos dies
100 4| que cau desperta ~a la que està dormint. ~Plora la font
101 1| vida ~per donar a mos ulls eterna aurora. ~~~
102 4| si principi de viure, ~exemple de morir. ~D’esta manera
103 4| monarca, ~del temps no s’eximí, ~si principi de viure, ~
104 4| causa son eclipse ~qui la fa resplendir. ~Del temps lo
105 2| a la queixa aviva. ~Mes falta als braços força venjativa ~
106 3| fes tot lo que vulles, ~jo faré lo que podré. ~Si ton cor
107 1| Oh, dures fletxes de mon fat rompudes, ~rompudes per
108 4| altres de l’olvit. ~Mes olvit favorable ~contra mals envellits ~
109 2| veloç, siringa fugitiva, ~de Febo i Pan castiguen l’esperança, ~
110 3| Gileta, ~i si vols ho podràs fer; ~jo, si volgués, no podria, ~
111 1| rompudes, ~rompudes per ferir més doloroses, ~que, llevant-me
112 3| puc per tant voler, ~però fes tot lo que vulles, ~jo faré
113 4| la victòria ~los ocellets festius, ~si causa son eclipse ~
114 4| lo perill. ~Desconec la figura ~de mi mateix en mi, ~tots
115 4| invisible Parca ~de sa verdor lo fil. ~Des del més noble lliri ~
116 4| Des del més noble lliri ~fins al clavell més viu, ~totes
117 4| tendres gessamins. ~És en florida esfera ~fragant emperatriç ~
118 4| acaben ~sols de l’haver florit. ~Si fuig la nit vençuda, ~
119 4| clavell més viu, ~totes les flors acaben ~sols de l’haver
120 4| resten les ombres, ~del foc la cendra vil, ~del cos
121 4| està dormint. ~Plora la font al nàixer ~lo breu de son
122 2| aviva. ~Mes falta als braços força venjativa ~i emmudeix a
123 4| És en florida esfera ~fragant emperatriç ~efímera de nacre, ~
124 4| véncer, ~les ales per fugir. ~Fugen volant les hores, ~i en
125 4| per véncer, ~les ales per fugir. ~Fugen volant les hores, ~
126 4| manera passen ~mos dies fugitius, ~que no els tinc per mos
127 4| sols de l’haver florit. ~Si fuig la nit vençuda, ~en va l’
128 4| són comuna ~los tendres gessamins. ~És en florida esfera ~
129 4| A la viola dèbil, ~al girasol altiu, ~mortalla són comuna ~
130 4| volant les hores, ~i en globus cristal·lins ~la pols que
131 4| cometa de carmí. ~Ni sa guarda espinosa ~ha pogut encobrir ~
132 4| Ni sa guarda espinosa ~ha pogut encobrir ~a la invisible
133 4| los que passaren ~altres han de venir, ~uns són de l’
134 4| flors acaben ~sols de l’haver florit. ~Si fuig la nit
135 3| olvidar, Gileta, ~i si vols ho podràs fer; ~jo, si volgués,
136 4| fugir. ~Fugen volant les hores, ~i en globus cristal·lins ~
137 4| perfils. ~Tan lluny d’aquella imatge ~del gran pintor diví, ~
138 4| la vida tota ~és un punt infeliç, ~pensem en altra vida ~
139 3| olvidar-me, ~adéu, bella ingrata, adéu. ~No sabré mudar-me,
140 1| Principi trist de penes inhumanes, ~terme feliç de l’ànima
141 4| quan ab agenes aigües ~inunda lo jardí, ~si riu no la
142 4| cendra vil, ~del cos lo tronc inútil ~i del cor lo patir. ~Mes,
143 4| ha pogut encobrir ~a la invisible Parca ~de sa verdor lo fil. ~
144 4| dubtosa vida ~ab lo crepúscol ix ~la meravella bella ~en
145 1| dia lluminoses, ~ombres ja de ma vista tenebroses, ~
146 4| agenes aigües ~inunda lo jardí, ~si riu no la sepulta, ~
147 4| hores, ~i en globus cristal·lins ~la pols que cau desperta ~
148 1| ferir més doloroses, ~que, llevant-me les plomes amoroses, ~deixau
149 1| sereu i flames soberanes ~si llevau a mon cor la trista vida ~
150 4| superbo ~ab les ales de lli ~i troba lo naufragi ~tan
151 4| fil. ~Des del més noble lliri ~fins al clavell més viu, ~
152 4| i de cuidados vius. ~Del llum resten les ombres, ~del
153 1| vençudes, ~aurores algun dia lluminoses, ~ombres ja de ma vista
154 4| mudats tots los perfils. ~Tan lluny d’aquella imatge ~del gran
155 3| lo que podré. ~Si ton cor m’anomenaves, ~jo deia que
156 1| lluminoses, ~ombres ja de ma vista tenebroses, ~tenebroses,
157 2| Ai de mi, que perdent major bellesa ~me resta lo plorar
158 2| llengües la mudança ~quan mal desenganyat Amor alcança ~
159 4| olvit favorable ~contra mals envellits ~que, renovant
160 4| exemple de morir. ~D’esta manera passen ~mos dies fugitius, ~
161 4| Desconec la figura ~de mi mateix en mi, ~tots los colors
162 4| meravella bella ~en son primer matí. ~A la viola dèbil, ~al
163 2| que perdent major bellesa ~me resta lo plorar per harmonia ~
164 4| envellits ~que, renovant memòries, ~aumenten lo perill. ~Desconec
165 4| pus que venja lo dia ~les mengües de la nit. ~No canten la
166 3| enganyat també. ~La veritat i mentida ~de mon cor trist i del
167 3| deia que eres lo meu; ~tu menties d’enganyosa ~i jo d’enganyat
168 4| ab lo crepúscol ix ~la meravella bella ~en son primer matí. ~
169 3| anomenaves, ~jo deia que eres lo meu; ~tu menties d’enganyosa ~
170 4| DESENGANY DEL MÓN ~ ~Passen edats i vides ~
171 4| resplendir. ~Del temps lo gran monarca, ~del temps no s’eximí, ~
172 4| dèbil, ~al girasol altiu, ~mortalla són comuna ~los tendres
173 1| tenebroses, ~tenebroses, mortals, però volgudes. ~Principi
174 4| si no sepulcre trist, ~de mortes altiveses ~i de cuidados
175 4| Passen edats i vides ~ab moviment subtil, ~les unes nos segueixen, ~
176 2| emmudeix a les llengües la mudança ~quan mal desenganyat Amor
177 3| ingrata, adéu. ~No sabré mudar-me, no, ~no, no. Sí morir sabré. ~~~
178 4| tots los colors confusos, ~mudats tots los perfils. ~Tan lluny
179 4| vençuda, ~en va l’alba se’n riu, ~pus que venja lo dia ~
180 4| fragant emperatriç ~efímera de nacre, ~cometa de carmí. ~Ni sa
181 4| dormint. ~Plora la font al nàixer ~lo breu de son camí, ~del
182 4| ales de lli ~i troba lo naufragi ~tan prest com lo perill. ~
183 4| nacre, ~cometa de carmí. ~Ni sa guarda espinosa ~ha pogut
184 1| A LA MORT DE NISE ~ ~Oh, dures fletxes de
185 4| verdor lo fil. ~Des del més noble lliri ~fins al clavell més
186 4| moviment subtil, ~les unes nos segueixen, ~a les altres
187 4| pensem en altra vida ~que és nostra fi sens fi.~
188 4| Aquell alat i coixo, ~que és nou sempre i antic, ~la dalla
189 2| brota corones la porfia ~i nous consuelos l’harmonia dóna! ~
190 4| canten la victòria ~los ocellets festius, ~si causa son eclipse ~
191 3| A GILETA ~ ~Tu vols olvidar, Gileta, ~i si vols ho podràs
192 3| patesc. ~I, pus que vols olvidar-me, ~adéu, bella ingrata, adéu. ~
193 2| siringa fugitiva, ~de Febo i Pan castiguen l’esperança, ~
194 4| encobrir ~a la invisible Parca ~de sa verdor lo fil. ~Des
195 4| no tinc. ~Si per los que passaren ~altres han de venir, ~uns
196 3| sentes, ~jo la callo i la patesc. ~I, pus que vols olvidar-me, ~
197 4| tronc inútil ~i del cor lo patir. ~Mes, pus la vida tota ~
198 1| volgudes. ~Principi trist de penes inhumanes, ~terme feliç
199 4| tota ~és un punt infeliç, ~pensem en altra vida ~que és nostra
200 2| harmonia dóna! ~Ai de mi, que perdent major bellesa ~me resta
201 4| confusos, ~mudats tots los perfils. ~Tan lluny d’aquella imatge ~
202 3| voldria si pogués. ~Podràs, perquè no volies, ~jo no puc per
203 4| aquella imatge ~del gran pintor diví, ~que sols la pot conèixer ~
204 1| doloroses, ~que, llevant-me les plomes amoroses, ~deixau al cor
205 4| a la que està dormint. ~Plora la font al nàixer ~lo breu
206 2| major bellesa ~me resta lo plorar per harmonia ~i sols la
207 3| vulles, ~jo faré lo que podré. ~Si ton cor m’anomenaves, ~
208 3| fer; ~jo, si volgués, no podria, ~no voldria si pogués. ~
209 3| no podria, ~no voldria si pogués. ~Podràs, perquè no volies, ~
210 4| Ni sa guarda espinosa ~ha pogut encobrir ~a la invisible
211 4| globus cristal·lins ~la pols que cau desperta ~a la que
212 2| per qui brota corones la porfia ~i nous consuelos l’harmonia
213 4| si riu no la sepulta, ~se precipita al riu. ~Vola vaixell superbo ~
214 4| altres seguim. ~Los anys se precipiten ~tan veloçment al fi, ~que
215 4| i troba lo naufragi ~tan prest com lo perill. ~A la dubtosa
216 4| meravella bella ~en son primer matí. ~A la viola dèbil, ~
217 3| perquè no volies, ~jo no puc per tant voler, ~però fes
218 4| pus la vida tota ~és un punt infeliç, ~pensem en altra
219 1| amoroses, ~deixau al cor les puntes més agudes! ~Flames més
220 2| i l’altra llengües a la queixa aviva. ~Mes falta als braços
221 4| contra mals envellits ~que, renovant memòries, ~aumenten lo perill. ~
222 4| termes corresponen ~en cercle repetit: ~lo que un sospir anima ~
223 4| causa son eclipse ~qui la fa resplendir. ~Del temps lo gran monarca, ~
224 2| perdent major bellesa ~me resta lo plorar per harmonia ~
225 4| cuidados vius. ~Del llum resten les ombres, ~del foc la
226 4| gran monarca, ~del temps no s’eximí, ~si principi de viure, ~
227 4| d’esmeralda ~a l’urna de safir, ~quan ab agenes aigües ~
228 4| moviment subtil, ~les unes nos segueixen, ~a les altres seguim. ~
229 4| segueixen, ~a les altres seguim. ~Los anys se precipiten ~
230 4| alat i coixo, ~que és nou sempre i antic, ~la dalla té per
231 4| altra vida ~que és nostra fi sens fi.~
232 3| teu, ~tu la dius i no la sentes, ~jo la callo i la patesc. ~
233 4| Anticipat cadàver, ~si no sepulcre trist, ~de mortes altiveses ~
234 4| lo jardí, ~si riu no la sepulta, ~se precipita al riu. ~
235 1| son dolor adora; ~fletxes sereu i flames soberanes ~si llevau
236 3| sabré mudar-me, no, ~no, no. Sí morir sabré. ~~~
237 1| fletxes sereu i flames soberanes ~si llevau a mon cor la
238 4| edats i vides ~ab moviment subtil, ~les unes nos segueixen, ~
239 4| precipita al riu. ~Vola vaixell superbo ~ab les ales de lli ~i troba
240 3| enganyosa ~i jo d’enganyat també. ~La veritat i mentida ~
241 3| no volies, ~jo no puc per tant voler, ~però fes tot lo
242 4| sempre i antic, ~la dalla té per véncer, ~les ales per
243 4| mortalla són comuna ~los tendres gessamins. ~És en florida
244 1| trist de penes inhumanes, ~terme feliç de l’ànima afligida ~
245 4| començar a morir. ~Los termes corresponen ~en cercle repetit: ~
246 3| de mon cor trist i del teu, ~tu la dius i no la sentes, ~
247 3| jo faré lo que podré. ~Si ton cor m’anomenaves, ~jo deia
248 3| per tant voler, ~però fes tot lo que vulles, ~jo faré
249 4| patir. ~Mes, pus la vida tota ~és un punt infeliç, ~pensem
250 4| fins al clavell més viu, ~totes les flors acaben ~sols de
251 1| si llevau a mon cor la trista vida ~per donar a mos ulls
252 2| Oh, desditxa feliç, feliç tristesa, ~per qui brota corones
253 4| superbo ~ab les ales de lli ~i troba lo naufragi ~tan prest com
254 4| cendra vil, ~del cos lo tronc inútil ~i del cor lo patir. ~
255 1| trista vida ~per donar a mos ulls eterna aurora. ~~~
256 2| castiguen l’esperança, ~braços una vegeta a la venjança ~i
257 4| ab moviment subtil, ~les unes nos segueixen, ~a les altres
258 4| passaren ~altres han de venir, ~uns són de l’esperança, ~los
259 4| bressol d’esmeralda ~a l’urna de safir, ~quan ab agenes
260 4| fuig la nit vençuda, ~en va l’alba se’n riu, ~pus que
261 4| precipita al riu. ~Vola vaixell superbo ~ab les ales de
262 2| l’esperança, ~braços una vegeta a la venjança ~i l’altra
263 4| anys se precipiten ~tan veloçment al fi, ~que és començar
264 4| antic, ~la dalla té per véncer, ~les ales per fugir. ~Fugen
265 4| florit. ~Si fuig la nit vençuda, ~en va l’alba se’n riu, ~
266 1| Flames més eclipsades que vençudes, ~aurores algun dia lluminoses, ~
267 4| passaren ~altres han de venir, ~uns són de l’esperança, ~
268 4| alba se’n riu, ~pus que venja lo dia ~les mengües de la
269 2| braços una vegeta a la venjança ~i l’altra llengües a la
270 2| Mes falta als braços força venjativa ~i emmudeix a les llengües
271 4| la invisible Parca ~de sa verdor lo fil. ~Des del més noble
272 3| jo d’enganyat també. ~La veritat i mentida ~de mon cor trist
273 4| de la nit. ~No canten la victòria ~los ocellets festius, ~
274 4| DEL MÓN ~ ~Passen edats i vides ~ab moviment subtil, ~les
275 4| ombres, ~del foc la cendra vil, ~del cos lo tronc inútil ~
276 4| en son primer matí. ~A la viola dèbil, ~al girasol altiu, ~
277 1| lluminoses, ~ombres ja de ma vista tenebroses, ~tenebroses,
278 4| lliri ~fins al clavell més viu, ~totes les flors acaben ~
279 4| s’eximí, ~si principi de viure, ~exemple de morir. ~D’esta
280 4| al fi, ~que és començar a víurer ~començar a morir. ~Los
281 4| altiveses ~i de cuidados vius. ~Del llum resten les ombres, ~
282 2| desenganyat Amor alcança ~harmonia vocal, corona altiva. ~Oh, desditxa
283 4| se precipita al riu. ~Vola vaixell superbo ~ab les
284 4| les ales per fugir. ~Fugen volant les hores, ~i en globus
285 3| volgués, no podria, ~no voldria si pogués. ~Podràs, perquè
286 3| volies, ~jo no puc per tant voler, ~però fes tot lo que vulles, ~
287 1| tenebroses, mortals, però volgudes. ~Principi trist de penes
288 3| vols ho podràs fer; ~jo, si volgués, no podria, ~no voldria
289 3| pogués. ~Podràs, perquè no volies, ~jo no puc per tant voler, ~
290 3| voler, ~però fes tot lo que vulles, ~jo faré lo que podré. ~
|