A GILETA
 

Tu vols olvidar, Gileta,
i si vols ho podràs fer;
jo, si volgués, no podria,
no voldria si pogués.

Podràs, perquè no volies,
jo no puc per tant voler,
però fes tot lo que vulles,
jo faré lo que podré.

Si ton cor m’anomenaves,
jo deia que eres lo meu;
tu menties d’enganyosa
i jo d’enganyat també.

La veritat i mentida
de mon cor trist i del teu,
tu la dius i no la sentes,
jo la callo i la patesc.

I, pus que vols olvidar-me,
adéu, bella ingrata, adéu.
No sabré mudar-me, no,
no, no. Sí morir sabré.