Poesia

 1 1|  son armari, ~donà per cert que sense companatge ~es menjava
 2 1|  formatge: ~mostrant a tots que a voltes fa un amic, ~si
 3 1|     si és codiciós, més mal que un enemic. ~~~
 4 2|  crida a sa companya ~per a que s’assente ~atra volta en
 5 2|    faça ~un convit i festa ~que un susto te’ls aigua.» ~  ~
 6 3|  SÒCRATES ~  ~Sòcrates, diu que es féu fer una casa ~i,
 7 3|   fabricar-la, ningú passa ~que, per ser baixes o altes, ~
 8 3|   poc li agrada, ~atre molt que dir troba en la fatxada, ~
 9 3|  Tot lo poble a una veu diu que és estreta ~i que allò casa
10 3|   veu diu que és estreta ~i que allò casa no és, sinó caseta. ~
11 3|   qual és —digué— volguera ~que d’amics bons umplir-la jo
12 4|     caçador, ~i a l’instant que les mones el olor ~senten
13 4| cànter la boca tan estreta ~que per ella la mà, com buida
14 4|       mai la panotxa solten que en mà tenen: ~forcegen i
15 4|     furt en mà. ~Més tontes que estes mones, ~s’encontren
16 4|  així així moltes persones ~que, ans que soltar l’hasienda
17 4|   moltes persones ~que, ans que soltar l’hasienda o els
18 4|  perden sa vida, i l’ànima, que és més.~