Poesia
1 4| caçador pren son bastó, ~les acomet, i a força de braó, ~en
2 2| menge quan tinc gana. Adéu, pués, amiga; ~bon profit
3 3| tot lo de dins molt poc li agrada, ~atre molt que dir troba
4 2| festa ~que un susto te’ls aigua.» ~ ~
5 2| la de campanya. ~Una rica alfombra ~els serví de taula, ~carn
6 4| així, per la mà preses, ~allí es queden per no soltar
7 3| diu que és estreta ~i que allò casa no és, sinó caseta. ~
8 4| panotxes, sens recel ~van als cànters com mosques a la
9 3| passa ~que, per ser baixes o altes, ~en les parets no trobe
10 4| Índies, prop del riu dit d’Amaçones, ~els salvatges així cacen
11 3| digué— volguera ~que d’amics bons umplir-la jo poguera. ~
12 2| tinc gana. Adéu, pués, amiga; ~bon profit et faça ~un
13 4| dinés, ~perden sa vida, i l’ànima, que és més.~
14 2| serví de taula, ~carn i anous tingueren ~en molta abundància, ~
15 4| així moltes persones ~que, ans que soltar l’hasienda o
16 3| nom d’amic; mes al temps d’ara, ~un amic verdader és cosa
17 3| fatxada, ~un así i atre asà l’obra detesta, ~i cesta
18 3| troba en la fatxada, ~un así i atre asà l’obra detesta, ~
19 2| sa companya ~per a que s’assente ~atra volta en taula. ~«
20 1| matà a la rata, i a son atge ~del llaurador també es
21 2| companya ~per a que s’assente ~atra volta en taula. ~«No més —
22 3| ningú passa ~que, per ser baixes o altes, ~en les parets
23 3| cesta diu aquell, i este ballesta. ~Tot lo poble a una veu
24 2| civil, ~en temps del rei Bamba, ~convidà a dinar ~a la
25 2| respon—, ~no més sustos, basta. ~A dinar demà ~t’espere
26 4| açò, el caçador pren son bastó, ~les acomet, i a força
27 4| braó, ~en moneda de bones bastonades ~es cobra les panotxes mal
28 4| buida estiga, ~ix i entra bé, mes no si porta espiga. ~
29 2| gana. Adéu, pués, amiga; ~bon profit et faça ~un convit
30 4| força de braó, ~en moneda de bones bastonades ~es cobra les
31 3| digué— volguera ~que d’amics bons umplir-la jo poguera. ~Ja
32 4| les acomet, i a força de braó, ~en moneda de bones bastonades ~
33 4| que per ella la mà, com buida estiga, ~ix i entra bé,
34 4| LA CAÇA DE LES MONES ~ ~En Índies,
35 4| Amaçones, ~els salvatges així cacen les mones. ~Tenen a cosa
36 4| perquè a posta té feta ~cada cànter la boca tan estreta ~
37 1| Un llaurador de molt poc calandari, ~sentint un cert ruïdo
38 2| ruïdo, ~quiet ja tot i en calma, ~la rata civil ~crida a
39 4| perquè a posta té feta ~cada cànter la boca tan estreta ~que
40 2| alfombra ~els serví de taula, ~carn i anous tingueren ~en molta
41 3| que allò casa no és, sinó caseta. ~Sòcrates, «Tal qual és —
42 3| atre asà l’obra detesta, ~i cesta diu aquell, i este ballesta. ~
43 1| armari el fica, i tanca en clau. ~El gat matà a la rata,
44 4| de bones bastonades ~es cobra les panotxes mal robades, ~
45 1| voltes fa un amic, ~si és codiciós, més mal que un enemic. ~~~
46 1| donà per cert que sense companatge ~es menjava una rata son
47 2| la rata civil ~crida a sa companya ~per a que s’assente ~atra
48 4| com açò les mones no ho comprenen, ~mai la panotxa solten
49 3| umplir-la jo poguera. ~Ja és comú el nom d’amic; mes al temps
50 2| en temps del rei Bamba, ~convidà a dinar ~a la de campanya. ~
51 2| bon profit et faça ~un convit i festa ~que un susto te’
52 2| en calma, ~la rata civil ~crida a sa companya ~per a que
53 4| d’aquell gran riu se’ls deixen a la vora. ~En emboscada
54 2| sustos, basta. ~A dinar demà ~t’espere en ma casa: ~regals
55 4| omplin de panotxes, i a deshora ~d’aquell gran riu se’ls
56 3| un así i atre asà l’obra detesta, ~i cesta diu aquell, i
57 3| Sòcrates, «Tal qual és —digué— volguera ~que d’amics bons
58 2| del Tronxó i de Parma. ~Dinant, un ruïdo ~es sentí en la
59 4| soltar l’hasienda o els dinés, ~perden sa vida, i l’ànima,
60 3| li agrada, ~atre molt que dir troba en la fatxada, ~un
61 4| En Índies, prop del riu dit d’Amaçones, ~els salvatges
62 1| cert ruïdo en son armari, ~donà per cert que sense companatge ~
63 2| la sala, ~i al punt les dos rates ~tocaren a marxa.
64 4| boca tan estreta ~que per ella la mà, com buida estiga, ~
65 4| ls deixen a la vora. ~En emboscada es queda el caçador, ~i
66 4| tontes que estes mones, ~s’encontren així així moltes persones ~
67 1| codiciós, més mal que un enemic. ~~~
68 4| com buida estiga, ~ix i entra bé, mes no si porta espiga. ~
69 2| basta. ~A dinar demà ~t’espere en ma casa: ~regals jo no
70 4| furt en mà. ~Més tontes que estes mones, ~s’encontren així
71 4| per ella la mà, com buida estiga, ~ix i entra bé, mes no
72 2| pués, amiga; ~bon profit et faça ~un convit i festa ~
73 3| una casa ~i, al temps de fabricar-la, ningú passa ~que, per ser
74 2| pués, amiga; ~bon profit et faça ~un convit i festa ~que
75 2| en molta abundància, ~ni faltà formatge ~del Tronxó i de
76 3| les parets no trobe moltes faltes. ~A este tot lo de dins
77 3| molt que dir troba en la fatxada, ~un así i atre asà l’obra
78 3| Sòcrates, diu que es féu fer una casa ~i, al temps de
79 2| profit et faça ~un convit i festa ~que un susto te’ls aigua.» ~ ~
80 3| Sòcrates, diu que es féu fer una casa ~i, al temps
81 1| pau ~dins de l’armari el fica, i tanca en clau. ~El gat
82 4| bastó, ~les acomet, i a força de braó, ~en moneda de bones
83 4| solten que en mà tenen: ~forcegen i treballen més d’una hora ~
84 4| les pren vives tenint son furt en mà. ~Més tontes que estes
85 1| formatge. Què fa pués? Gafa el gat, i en molta pau ~
86 2| ruïdos ~menge quan tinc gana. Adéu, pués, amiga; ~bon
87 4| panotxes, i a deshora ~d’aquell gran riu se’ls deixen a la vora. ~
88 4| persones ~que, ans que soltar l’hasienda o els dinés, ~perden sa
89 4| Mes com açò les mones no ho comprenen, ~mai la panotxa
90 4| forcegen i treballen més d’una hora ~per veure si podran traure-la
91 4| o, si no vol matar-les l’indià, ~les pren vives tenint
92 4| CAÇA DE LES MONES ~ ~En Índies, prop del riu dit d’Amaçones, ~
93 4| queda el caçador, ~i a l’instant que les mones el olor ~senten
94 4| la mà, com buida estiga, ~ix i entra bé, mes no si porta
95 4| mosques a la mel. ~Prenen luego una espiga, i en sa mà ~
96 2| dinar demà ~t’espere en ma casa: ~regals jo no tinc, ~
97 2| les dos rates ~tocaren a marxa. Passat el ruïdo, ~quiet
98 1| i tanca en clau. ~El gat matà a la rata, i a son atge ~
99 4| mal robades, ~o, si no vol matar-les l’indià, ~les pren vives
100 4| cànters com mosques a la mel. ~Prenen luego una espiga,
101 2| abundància, ~mes sense ruïdos ~menge quan tinc gana. Adéu, pués,
102 1| del llaurador també es menjà el formatge: ~mostrant a
103 1| que sense companatge ~es menjava una rata son formatge.
104 4| i a força de braó, ~en moneda de bones bastonades ~es
105 4| recel ~van als cànters com mosques a la mel. ~Prenen luego
106 1| també es menjà el formatge: ~mostrant a tots que a voltes fa un
107 3| al temps de fabricar-la, ningú passa ~que, per ser baixes
108 3| poguera. ~Ja és comú el nom d’amic; mes al temps d’ara, ~
109 3| fatxada, ~un así i atre asà l’obra detesta, ~i cesta diu aquell,
110 4| instant que les mones el olor ~senten de les panotxes,
111 4| boca molt estreta, ~els omplin de panotxes, i a deshora ~
112 4| no ho comprenen, ~mai la panotxa solten que en mà tenen: ~
113 3| PARAULES DE SÒCRATES ~ ~Sòcrates,
114 3| baixes o altes, ~en les parets no trobe moltes faltes. ~
115 2| formatge ~del Tronxó i de Parma. ~Dinant, un ruïdo ~es sentí
116 3| temps de fabricar-la, ningú passa ~que, per ser baixes o altes, ~
117 2| rates ~tocaren a marxa. Passat el ruïdo, ~quiet ja tot
118 1| Gafa el gat, i en molta pau ~dins de l’armari el fica,
119 4| l’hasienda o els dinés, ~perden sa vida, i l’ànima, que
120 4| traure a fora, mes en va, ~perquè a posta té feta ~cada cànter
121 4| encontren així així moltes persones ~que, ans que soltar l’hasienda
122 3| i este ballesta. ~Tot lo poble a una veu diu que és estreta ~
123 4| traure-la fora; ~mes mai poden, i així, per la mà preses, ~
124 4| d’una hora ~per veure si podran traure-la fora; ~mes mai
125 3| amics bons umplir-la jo poguera. ~Ja és comú el nom d’amic;
126 4| ix i entra bé, mes no si porta espiga. ~Mes com açò les
127 4| fora, mes en va, ~perquè a posta té feta ~cada cànter la
128 4| cànters com mosques a la mel. ~Prenen luego una espiga, i en sa
129 2| Adéu, pués, amiga; ~bon profit et faça ~un convit i festa ~
130 4| LES MONES ~ ~En Índies, prop del riu dit d’Amaçones, ~
131 2| sentí en la sala, ~i al punt les dos rates ~tocaren a
132 3| caseta. ~Sòcrates, «Tal qual és —digué— volguera ~que
133 2| mes sense ruïdos ~menge quan tinc gana. Adéu, pués,
134 4| Tenen a cosa feta ~uns quants cànters de boca molt estreta, ~
135 1| una rata son formatge. Què fa pués? Gafa el gat, i
136 4| la vora. ~En emboscada es queda el caçador, ~i a l’instant
137 4| per la mà preses, ~allí es queden per no soltar les preses. ~
138 2| marxa. Passat el ruïdo, ~quiet ja tot i en calma, ~la rata
139 3| un amic verdader és cosa rara.» ~~~
140 2| sala, ~i al punt les dos rates ~tocaren a marxa. Passat
141 4| senten de les panotxes, sens recel ~van als cànters com mosques
142 2| demà ~t’espere en ma casa: ~regals jo no tinc, ~ni molta abundància, ~
143 2| rata civil, ~en temps del rei Bamba, ~convidà a dinar ~
144 2| volta en taula. ~«No més —li respon—, ~no més sustos, basta. ~
145 2| a la de campanya. ~Una rica alfombra ~els serví de taula, ~
146 4| es cobra les panotxes mal robades, ~o, si no vol matar-les
147 2| molta abundància, ~mes sense ruïdos ~menge quan tinc gana.
148 2| un ruïdo ~es sentí en la sala, ~i al punt les dos rates ~
149 4| riu dit d’Amaçones, ~els salvatges així cacen les mones. ~Tenen
150 4| deshora ~d’aquell gran riu se’ls deixen a la vora. ~En
151 4| senten de les panotxes, sens recel ~van als cànters com
152 4| instant que les mones el olor ~senten de les panotxes, sens recel ~
153 2| Parma. ~Dinant, un ruïdo ~es sentí en la sala, ~i al punt les
154 1| de molt poc calandari, ~sentint un cert ruïdo en son armari, ~
155 3| fabricar-la, ningú passa ~que, per ser baixes o altes, ~en les
156 2| Una rica alfombra ~els serví de taula, ~carn i anous
157 3| i que allò casa no és, sinó caseta. ~Sòcrates, «Tal
158 4| comprenen, ~mai la panotxa solten que en mà tenen: ~forcegen
159 2| un convit i festa ~que un susto te’ls aigua.» ~ ~
160 2| més —li respon—, ~no més sustos, basta. ~A dinar demà ~t’
161 2| sustos, basta. ~A dinar demà ~t’espere en ma casa: ~regals
162 3| sinó caseta. ~Sòcrates, «Tal qual és —digué— volguera ~
163 1| son atge ~del llaurador també es menjà el formatge: ~mostrant
164 4| feta ~cada cànter la boca tan estreta ~que per ella la
165 1| dins de l’armari el fica, i tanca en clau. ~El gat matà a
166 2| convit i festa ~que un susto te’ls aigua.» ~ ~
167 4| mes en va, ~perquè a posta té feta ~cada cànter la boca
168 4| l’indià, ~les pren vives tenint son furt en mà. ~Més tontes
169 2| de taula, ~carn i anous tingueren ~en molta abundància, ~ni
170 2| i al punt les dos rates ~tocaren a marxa. Passat el ruïdo, ~
171 4| tenint son furt en mà. ~Més tontes que estes mones, ~s’encontren
172 1| el formatge: ~mostrant a tots que a voltes fa un amic, ~
173 4| espiga, i en sa mà ~la volen traure a fora, mes en va, ~perquè
174 4| hora ~per veure si podran traure-la fora; ~mes mai poden, i
175 4| en mà tenen: ~forcegen i treballen més d’una hora ~per veure
176 3| agrada, ~atre molt que dir troba en la fatxada, ~un así i
177 3| altes, ~en les parets no trobe moltes faltes. ~A este tot
178 2| ni faltà formatge ~del Tronxó i de Parma. ~Dinant, un
179 3| volguera ~que d’amics bons umplir-la jo poguera. ~Ja és comú
180 4| mones. ~Tenen a cosa feta ~uns quants cànters de boca molt
181 4| volen traure a fora, mes en va, ~perquè a posta té feta ~
182 4| les panotxes, sens recel ~van als cànters com mosques
183 3| al temps d’ara, ~un amic verdader és cosa rara.» ~~~
184 3| ballesta. ~Tot lo poble a una veu diu que és estreta ~i que
185 4| treballen més d’una hora ~per veure si podran traure-la fora; ~
186 4| o els dinés, ~perden sa vida, i l’ànima, que és més.~
187 4| matar-les l’indià, ~les pren vives tenint son furt en mà. ~
188 4| panotxes mal robades, ~o, si no vol matar-les l’indià, ~les
189 4| una espiga, i en sa mà ~la volen traure a fora, mes en va, ~
190 3| Sòcrates, «Tal qual és —digué— volguera ~que d’amics bons umplir-la
191 2| per a que s’assente ~atra volta en taula. ~«No més —li respon—, ~
192 1| mostrant a tots que a voltes fa un amic, ~si és codiciós,
193 4| gran riu se’ls deixen a la vora. ~En emboscada es queda
|