Par.

 1 1|        tílburi davant el mas de la senyora Magloire. Era un
 2 1|        fer-se amb les terres de la vella que confrontaven amb
 3 1|   confrontaven amb una finca de la seva propietat. Vint vegades
 4 1|      intentat comprar-les, però la senyora Magloire s'hi negava
 5 1|         moriré", deia ella.~    La va trobar pelant patates
 6 1|    trobar pelant patates davant la porta. Els setanta-dos anys
 7 1|        no digué res mes. Chicot la mirava en el seu quefer.
 8 1|    llargues bandes de pell sota la làmina d'un vell ganivet
 9 1|         amb l'altre mà. I, quan la patata era ja de color groc,
10 1|    patata era ja de color groc, la llançava dins un poal ple
11 1|      ansiós, amb qualque cosa a la boca que no volia sortir.
12 1|            Aquesta masia, no me la voleu vendre de cap manera?~    -
13 1|      manera?~    -Mireu: vós me la veneu, i després, així i
14 1|          i després, així i tot, la seguireu conservant. No
15 1|      enteneu? Escolteu-me."~    La vella deixà de pelar les
16 1|      diners. Us va bé això?~    La mirava amb cara joiosa,
17 1|      amb cara de bon humor.~    La vella l'esguardava amb desconfiança
18 1|     buscava on era el parany. A la fi, li demanà:~    "Això
19 1|        aquesta masia?, jo no us la dono de cap manera"~    
20 1|     perquè quan ja no hi sigueu la masia sigui meva. Vós no
21 1|        Què us sembla? Conserveu la masia mentre visqueu, i
22 1|       són guanys per a vós.~    La vella, sorpresa, inquieta
23 1|         dolent per a ella, però la perspectiva de trenta escuts
24 1|      del cel, sense fer-hi res, la corroïa de desig.~    Fou
25 1|         li aconsellà d'acceptar la proposició de Chicot, però
26 1|         sous en lloc de trenta, la masia valia pel cap baix
27 1| quaranta cinc mil francs." ~    La vella s'estremí amb aquesta
28 1|     decidint-se mai a partir. A la fi, donà l'ordre de preparar
29 1|         Chicot vingué per saber la resposta, es va fer suplicar
30 1| cinquanta peces de cent sous, a la fi, digué quines eren les
31 1|          es posà a raonar sobre la durada probable de la seva
32 1|     sobre la durada probable de la seva vida.~    "No en tinc
33 1|     setanta tres ja podeu veure la valentia que tinc. L'altre
34 1|      discussions. Però, com que la vella no cedí, l'hostaler,
35 1|    vella no cedí, l'hostaler, a la fi, vingué bé a donar els
36 1|   Firmaren l'acta a l'endemà. I la senyora Magloire li exigí
37 2|             Passaren tres anys. La bona dona tenia salut per
38 2|         tant a fer una visita a la propietària de la masia,
39 2|      visita a la propietària de la masia, com se sol anar al
40 2|       si el blat és llest per a la falç. Ella el rebia amb
41 2|       rebia amb certa malícia a la mirada. Semblava que s'alegrava
42 2|      Semblava que s'alegrava de la malifeta que li havia fet,
43 2|          No sabia què fer. Quan la veia hauria volgut escanyar-la.
44 2|         l'agulla.~    Un dia, a la fi, tornà a visitar-la fregant-se
45 2| fregant-se les mans, com va fer la primera vegada quan li havia
46 2|     serà un gust per a mi."~    La senyora Magloire no deixà
47 2|         que anava al mercat amb la seva tartana que conduïa
48 2|            L'hostaler, radiant, la tractà com a una vertadera
49 2|    millor aiguardent, aquell de la bota del racó.~    I la
50 2|         la bota del racó.~    I la criada aparegué amb una
51 2|   madona, és excel.lent."~    I la bona dona es posà a beure
52 2|        es diria que s'evapora a la llengua. No hi ha res millor
53 2|       No hi ha res millor per a la salut!"~    Com que ella
54 2|        que som bons amics."~    La bona dona no digué que no,
55 2|       hostaler entrà al pati de la senyora Magloire, tragué
56 2|     Tornà quatre dies més tard. La vella era davant la porta,
57 2|       tard. La vella era davant la porta, ocupada a tallar
58 2|    ocupada a tallar el pa per a la sopa.~    Ell s'acostà,
59 2|         Però prest corregué per la contrada la brama que deia
60 2|        corregué per la contrada la brama que deia que la senyora
61 2|  contrada la brama que deia que la senyora Magloire s'emborratxava
62 2|         emborratxava tota sola. La recollien a la cuina, al
63 2|       tota sola. La recollien a la cuina, al pati, als camins
64 2|          i, quan li parlaven de la pagesa, murmurava amb cara
65 2|        és una bona desgràcia, a la seva edat, haver agafat
66 2|        ben embriaga caigué dins la neu.~    I el senyor Chicot
67 2|         el senyor Chicot heretà la masia tot declarant:~    "
68 2|          si no s'hagués donat a la beguda, en tenia bé per