Par.

 1 1|         el tílburi davant el mas de la senyora Magloire. Era
 2 1|          ventrut, que tenia fama de sorneguer.~    Fermà el
 3 1|       entrà al pati. Maldava des de molt temps enrere per fer-se
 4 1|        per fer-se amb les terres de la vella que confrontaven
 5 1|       confrontaven amb una finca de la seva propietat. Vint
 6 1|        com cal.~    -Venga, tant de bo!"~    I no digué res
 7 1|  tenalles els tubèrculs grisosos de dins un cove; i els feia
 8 1|          treient llargues bandes de pell sota la làmina d'un
 9 1|         I, quan la patata era ja de color groc, la llançava
10 1|     masia, no me la voleu vendre de cap manera?~    -Si és això,
11 1| Escolteu-me."~    La vella deixà de pelar les patates i fixà
12 1|        el tílburi, trenta escuts de cent sous. I això a canvi
13 1|        cent sous. I això a canvi de res, res de res; vós quedeu
14 1|         això a canvi de res, res de res; vós quedeu a casa vostra
15 1|    vostra i no us ocupeu per res de mi, no em deureu res. No
16 1|         no em deureu res. No heu de fer altra cosa que agafar
17 1|        amb cara joiosa, amb cara de bon humor.~    La vella
18 1|         masia?, jo no us la dono de cap manera"~    Ell contestà:~    "
19 1|          i us dono trenta escuts de cent sous cada mes. Tot
20 1|  satisfet com un rei que acabava de conquerir un imperi.~    
21 1|       dubte. Hi ensumava quelcom de dolent per a ella, però
22 1|        ella, però la perspectiva de trenta escuts cada mes,
23 1|     sense fer-hi res, la corroïa de desig.~    Fou així que
24 1|         d'acceptar la proposició de Chicot, però li havia de
25 1|         de Chicot, però li havia de demanar cinquanta escuts
26 1|         demanar cinquanta escuts de cent sous en lloc de trenta,
27 1|      escuts de cent sous en lloc de trenta, la masia valia pel
28 1|          amb aquesta perspectiva de cinquanta escuts de cent
29 1|  perspectiva de cinquanta escuts de cent sous per mes, però
30 1|         es malfiava amb el temor de mil coses imprevistes, d'
31 1|    partir. A la fi, donà l'ordre de preparar l'acta, i tornà
32 1|         hagués begut quatre gots de sidra novella. ~    Quan
33 1|        donar les cinquanta peces de cent sous, a la fi, digué
34 1|          Ell tingué un sobresalt de decepció i refusà.~    Llavors,
35 1|         sobre la durada probable de la seva vida.~    "No en
36 1|      buidaven el cos, m'hagueren de portar al llit."~    Però
37 1|       tan sòlida com el campanar de l'església. Viureu almenys
38 1|        que pagués els deu escuts de les begudes.~    ~    
39 2|         estafat, arruïnat. Anava de tant en tant a fer una visita
40 2|          visita a la propietària de la masia, com se sol anar
41 2|          Semblava que s'alegrava de la malifeta que li havia
42 2|        feroç, dissimulat, un odi de pagès estafat.~    Així
43 2|        el tracte.~    I, després de parlar alguns minuts:~    "
44 2|      botifarra, botifarró, cuixa de xai i cansalada amb col.
45 2|      menjà quasi res, sòbria des de l'infància, havia viscut
46 2|         viscut sempre amb un poc de sopa i una llesca de pa
47 2|         poc de sopa i una llesca de pa amb mantega. ~    Chicot
48 2|          bevia res. Refusà també de prendre cafè.~    Ell li
49 2|        en direcció a l'altre cap de l'hostal.~    "Rosalie,
50 2|        millor aiguardent, aquell de la bota del racó.~    I
51 2|   botella adornada amb una fulla de vinya de paper.~    L'hostaler
52 2|  adornada amb una fulla de vinya de paper.~    L'hostaler omplí
53 2| aiguardent."~    No havia acabat de parlar quan Chicot n'hi
54 2|      emportat per una embranzida de generositat, digué:~    "
55 2|         donaré un barralet, a fi de demostrar-vos que som bons
56 2|         l'hostaler entrà al pati de la senyora Magloire, tragué
57 2|          petita bota amb cèrcols de ferro. Després desitjà fer-li'
58 2|         parlà prop del nas, a fi de poder sentir el seu alé,
59 2|        seva, i, quan li parlaven de la pagesa, murmurava amb
60 2|      Morí l'hivern següent, prop de Nadal, ben embriaga caigué