Par.

 1 1|         anys, vermell i ventrut, que tenia fama de sorneguer.~    
 2 1|       amb les terres de la vella que confrontaven amb una finca
 3 1|         làmina d'un vell ganivet que aguantava amb l'altre mà.
 4 1|       amb qualque cosa a la boca que no volia sortir. Finalment
 5 1|         no insistiu més.~    -És que he trobat una manera que
 6 1|         que he trobat una manera que ens convindrà a tots dos.~    -
 7 1|         No heu de fer altra cosa que agafar els meus diners.
 8 1|      teniu infants, no teniu més que nebots que no us estiren
 9 1|          no teniu més que nebots que no us estiren gaire. Què
10 1|    oferta, li digué:~    "No dic que no, però vull consultar-ho
11 1|         una setmana i us diré el que hauré resolt."~    I l'amo
12 1|         anà, satisfet com un rei que acabava de conquerir un
13 1|    aquells bons diners comptants que vendrien a caure al seu
14 1|         a caure al seu davantal, que li caurien del cel, sense
15 1|   corroïa de desig.~    Fou així que anà a veure el notari per
16 1|     haurà pagat, així i tot, més que quaranta cinc mil francs." ~    
17 1|          llargament, mentre deia que no ho volia, però temorosa
18 1|          ho volia, però temorosa que ell no consentís a donar
19 1|        vida.~    "No en tinc més que per cinc o sis anys. Amb
20 1|          podeu veure la valentia que tinc. L'altre vespre, vaig
21 1|        altre vespre, vaig pensar que me n'anava. Em semblava
22 1|          me n'anava. Em semblava que em buidaven el cos, m'hagueren
23 1|        cent deu anys; ben segur, que sereu vós que m'enterrareu."~    
24 1|         ben segur, que sereu vós que m'enterrareu."~    Perderen
25 1|        en discussions. Però, com que la vella no cedí, l'hostaler,
26 1|        senyora Magloire li exigí que pagués els deu escuts de
27 2|          desesperat. Li semblava que feia mig segle que pagava
28 2|      semblava que feia mig segle que pagava aquella renda, que
29 2|        que pagava aquella renda, que l'havien enganyat, estafat,
30 2|    malícia a la mirada. Semblava que s'alegrava de la malifeta
31 2|          alegrava de la malifeta que li havia fet, i ell tornava
32 2|          pagès estafat.~    Així que decidí posar fil a l'agulla.~    
33 2| Épreville? Ja en parlen, hom diu que no som amics, i això em
34 2|         això em fa mal. Sapigueu que a casa meva, vós no pagareu
35 2|        senyora Magloire no deixà que li repetissin, i l'endemà,
36 2|      repetissin, i l'endemà, com que anava al mercat amb la seva
37 2|       mercat amb la seva tartana que conduïa Celestin, el seu
38 2|       Ell li demanà:~    "Suposo que acceptareu un petit got"~    -
39 2|       got"~    -Això sí. No diré que no"~    L'hostaler cridà
40 2|     després digué:~    "Ben cert que és un bon aiguardent."~    
41 2|     ventre, res al cap, es diria que s'evapora a la llengua.
42 2|         per a la salut!"~    Com que ella en tenia moltes ganes,
43 2|           però no en prengué més que mig got.~    Llavors Chicot
44 2|           digué:~    "Teniu, com que us agrada, us en donaré
45 2|  barralet, a fi de demostrar-vos que som bons amics."~    La
46 2|            La bona dona no digué que no, i se n'anà una mica
47 2|        el contingut perquè veiés que era el mateix aiguardent;
48 2|         n'anava:~    "I sapigueu que quan l'haureu acabat, n'
49 2|     rostre se li il.luminà.~    "Que no m'oferireu un got d'aiguardent?",
50 2|         per la contrada la brama que deia que la senyora Magloire
51 2|       contrada la brama que deia que la senyora Magloire s'emborratxava
52 2|          amb cara trista:~    "I que no és una bona desgràcia,