Par.

 1 1|        dolor, però sense això, no rutllaria com cal.~    -
 2 1|      Venga, tant de bo!"~    I no digué res mes. Chicot la
 3 1|     qualque cosa a la boca que no volia sortir. Finalment
 4 1|       vós?~    -Aquesta masia, no me la voleu vendre de cap
 5 1|       manera?~    -Si és això, no. No hi compteu pas. Ja està
 6 1|   manera?~    -Si és això, no. No hi compteu pas. Ja està
 7 1|  compteu pas. Ja està tot dit, no insistiu més.~    -És que
 8 1|        la seguireu conservant. No ho enteneu? Escolteu-me."~    
 9 1|     vós quedeu a casa vostra i no us ocupeu per res de mi,
10 1|       us ocupeu per res de mi, no em deureu res. No heu de
11 1|       de mi, no em deureu res. No heu de fer altra cosa que
12 1|        vós, aquesta masia?, jo no us la dono de cap manera"~    
13 1|             Ell contestà:~    "No us preocupeu d'això. Us
14 1|      cal notari perquè quan ja no hi sigueu la masia sigui
15 1|       la masia sigui meva. Vós no teniu infants, no teniu
16 1|    meva. Vós no teniu infants, no teniu més que nebots que
17 1|       teniu més que nebots que no us estiren gaire. Què us
18 1|       l'oferta, li digué:~    "No dic que no, però vull consultar-ho
19 1|      li digué:~    "No dic que no, però vull consultar-ho
20 1|      Magloire restà pensarosa; no dormí gens aquella nit.
21 1|   quinze anys, deia el notari, no haurà pagat, així i tot,
22 1|      al vespre fent preguntes, no decidint-se mai a partir.
23 1|    llargament, mentre deia que no ho volia, però temorosa
24 1|   volia, però temorosa que ell no consentís a donar les cinquanta
25 1| probable de la seva vida.~    "No en tinc més que per cinc
26 1|      al llit."~    Però Chicot no es deixava convèncer.~    "
27 1|         Però, com que la vella no cedí, l'hostaler, a la fi,
28 2|     salut per vendre. Semblava no haver envellit un sol dia,
29 2|    tílburi tot murmurant:~    "No et moriràs mai, vella xacrosa!" ~    
30 2|      mai, vella xacrosa!" ~    No sabia què fer. Quan la veia
31 2|         Digueu, doncs, per què no veniu a dinar a casa quan
32 2|      Ja en parlen, hom diu que no som amics, i això em fa
33 2|  Sapigueu que a casa meva, vós no pagareu res. A mi no em
34 2|       vós no pagareu res. A mi no em ve d'un dinar. Tant com
35 2|            La senyora Magloire no deixà que li repetissin,
36 2|        cansalada amb col. Però no menjà quasi res, sòbria
37 2|      insistia, decebut. Tampoc no bevia res. Refusà també
38 2|       petit got"~    -Això sí. No diré que no"~    L'hostaler
39 2|           Això sí. No diré que no"~    L'hostaler cridà a
40 2|        un bon aiguardent."~    No havia acabat de parlar quan
41 2|        s'evapora a la llengua. No hi ha res millor per a la
42 2|       moltes ganes, cedí, però no en prengué més que mig got.~    
43 2|       amics."~    La bona dona no digué que no, i se n'anà
44 2|      La bona dona no digué que no, i se n'anà una mica alegre.~    
45 2|         n'hi haurà encara més, no us preocupeu. Jo no sóc
46 2|       més, no us preocupeu. Jo no sóc ronyós. Com més aviat
47 2|      se li il.luminà.~    "Que no m'oferireu un got d'aiguardent?",
48 2|     com un cadàver.~    Chicot no anava més a casa seva, i,
49 2|        cara trista:~    "I que no és una bona desgràcia, a
50 2|        costum? Quan s'és vell, no hi ha remei. Això acabarà
51 2|    Aquesta aixafaterrossos, si no s'hagués donat a la beguda,