Par.

 1 1|        la senyora Magloire. Era un bon jove d'uns quaranta
 2 1|         amical, després prengué un escambell i s'assegué al
 3 1|  neulits i durs com les cames d'un cranc, agafaven com tenalles
 4 1|      tubèrculs grisosos de dins un cove; i els feia girar,
 5 1|        de pell sota la làmina d'un vell ganivet que aguantava
 6 1|    color groc, la llançava dins un poal ple d'aigua. Tres gallines
 7 1|      casa vostra. Sols em fareu un paperet a cal notari perquè
 8 1|   Chicot se n'anà, satisfet com un rei que acabava de conquerir
 9 1|        que acabava de conquerir un imperi.~    Madò Magloire
10 1|     pretensions.~    Ell tingué un sobresalt de decepció i
11 2|      Semblava no haver envellit un sol dia, i Chicot estava
12 2|  escanyar-la. Sentia cap a ella un odi feroç, dissimulat, un
13 2|       un odi feroç, dissimulat, un odi de pagès estafat.~    
14 2|       posar fil a l'agulla.~    Un dia, a la fi, tornà a visitar-la
15 2|    pagareu res. A mi no em ve d'un dinar. Tant com vulgueu,
16 2|        sense cap problema, serà un gust per a mi."~    La senyora
17 2|         havia viscut sempre amb un poc de sopa i una llesca
18 2|           Suposo que acceptareu un petit got"~    -Això sí.
19 2|     digué:~    "Ben cert que és un bon aiguardent."~    No
20 2|        quan Chicot n'hi abocava un altre cop. Ella volia refusar,
21 2|        volgué fer-li'n acceptar un tercer, però ella es resistia,
22 2|         us agrada, us en donaré un barralet, a fi de demostrar-vos
23 2|               Que no m'oferireu un got d'aiguardent?", digué.~    
24 2| portar-la a ca seva, inerta com un cadàver.~    Chicot no anava