Par.

 1 1|      com una joveneta. Chicot li tustà l'esquena amb gest
 2 1|       era el parany. A la fi, li demanà:~    "Això és per
 3 1|  també temptada per l'oferta, li digué:~    "No dic que no,
 4 1|    caure al seu davantal, que li caurien del cel, sense fer-hi
 5 1|      contar-li el cas. Aquest li aconsellà d'acceptar la
 6 1|    proposició de Chicot, però li havia de demanar cinquanta
 7 1| endemà. I la senyora Magloire li exigí que pagués els deu
 8 2|     Chicot estava desesperat. Li semblava que feia mig segle
 9 2|   alegrava de la malifeta que li havia fet, i ell tornava
10 2|    fer la primera vegada quan li havia proposat el tracte.~    
11 2| senyora Magloire no deixà que li repetissin, i l'endemà,
12 2|      a una vertadera senyora, li serví pollastre, botifarra,
13 2|      de prendre cafè.~    Ell li demanà:~    "Suposo que
14 2|       sopa.~    Ell s'acostà, li digué bon dia, li parlà
15 2|     acostà, li digué bon dia, li parlà prop del nas, a fi
16 2| alcohol. Llavors el rostre se li il.luminà.~    "Que no m'
17 2|      més a casa seva, i, quan li parlaven de la pagesa, murmurava
18 2| passada!"~    En efecte, això li jugà una mala passada. Morí