Par.

 1 1|                     El senyor Chicot, l'hostaler d'Épreville,
 2 1| infatigable com una joveneta. Chicot li tustà l'esquena amb gest
 3 1|           I no digué res mes. Chicot la mirava en el seu quefer.
 4 1|       amb el botí al bec.~    Chicot semblava incòmode, dubtós,
 5 1|       resolt."~    I l'amo en Chicot se n'anà, satisfet com un
 6 1|     acceptar la proposició de Chicot, però li havia de demanar
 7 1|      sidra novella. ~    Quan Chicot vingué per saber la resposta,
 8 1|     portar al llit."~    Però Chicot no es deixava convèncer.~    "
 9 2|  haver envellit un sol dia, i Chicot estava desesperat. Li semblava
10 2| cavall a l'estable del senyor Chicot, i reclamà el dinar promès.~    
11 2|       de pa amb mantega. ~    Chicot insistia, decebut. Tampoc
12 2|   havia acabat de parlar quan Chicot n'hi abocava un altre cop.
13 2|      que mig got.~    Llavors Chicot emportat per una embranzida
14 2|    inerta com un cadàver.~    Chicot no anava més a casa seva,
15 2|       la neu.~    I el senyor Chicot heretà la masia tot declarant:~    "