Par.
1 2 | parlar quan Chicot n'hi abocava un altre cop. Ella volia
2 2 | vell, no hi ha remei. Això acabarà per jugar-li una mala passada!"~
3 1 | satisfet com un rei que acabava de conquerir un imperi.~
4 2 | demanà:~ "Suposo que acceptareu un petit got"~ -Això
5 1 | contar-li el cas. Aquest li aconsellà d'acceptar la proposició
6 2 | per a la sopa.~ Ell s'acostà, li digué bon dia, li parlà
7 Ded | A Adolphe Tavernier. ~~
8 2 | aparegué amb una llarga botella adornada amb una fulla de vinya de
9 1 | heu de fer altra cosa que agafar els meus diners. Us va bé
10 2 | desgràcia, a la seva edat, haver agafat aquest costum? Quan s'és
11 1 | com les cames d'un cranc, agafaven com tenalles els tubèrculs
12 1 | ple d'aigua. Tres gallines agosarades venien una darrera l'altra
13 2 | Teniu, com que us agrada, us en donaré un barralet,
14 1 | làmina d'un vell ganivet que aguantava amb l'altre mà. I, quan
15 2 | que decidí posar fil a l'agulla.~ Un dia, a la fi, tornà
16 1 | llançava dins un poal ple d'aigua. Tres gallines agosarades
17 2 | declarant:~ "Aquesta aixafaterrossos, si no s'hagués donat a
18 2 | hi reconegué una bufada d'alcohol. Llavors el rostre se li
19 2 | fi de poder sentir el seu alé, i hi reconegué una bufada
20 2 | hagueu acabat, més me n'alegraré."~ I pujà al tílburi.~
21 2 | la mirada. Semblava que s'alegrava de la malifeta que li havia
22 2 | no, i se n'anà una mica alegre.~ L'endemà, l'hostaler
23 1 | mil coses imprevistes, d'alguna trampa amagada, i estigué
24 2 | I, després de parlar alguns minuts:~ "Digueu, doncs,
25 2 | dolçament, a petits glops, fent allargar el plaer. Quan hagué buidat
26 1 | campanar de l'església. Viureu almenys cent deu anys; ben segur,
27 2 | recollien a la cuina, al pati, als camins dels voltants, i
28 1 | imprevistes, d'alguna trampa amagada, i estigué fins al vespre
29 1 | tustà l'esquena amb gest amical, després prengué un escambell
30 1 | que hauré resolt."~ I l'amo en Chicot se n'anà, satisfet
31 2 | Rosalie, porta una ampolla del millor aiguardent, aquell
32 2 | de la masia, com se sol anar al camp, al juliol, a veure
33 2 | veniu a dinar a casa quan aneu a Épreville? Ja en parlen,
34 1 | semblava incòmode, dubtós, ansiós, amb qualque cosa a la boca
35 2 | del racó.~ I la criada aparegué amb una llarga botella adornada
36 2 | ampolla del millor aiguardent, aquell de la bota del racó.~
37 1 | trenta escuts cada mes, d'aquells bons diners comptants que
38 1 | anys l'havien deixada seca, arrugada i corbada, però també infatigable
39 2 | havien enganyat, estafat, arruïnat. Anava de tant en tant a
40 1 | prengué un escambell i s'assegué al seu costat.~ "I bé!
41 1 | l'hostaler d'Épreville, aturà el tílburi davant el mas
42 2 | Jo no sóc ronyós. Com més aviat l'hagueu acabat, més me
43 1 | la masia valia pel cap baix seixanta mil francs.~ "
44 1 | girar, treient llargues bandes de pell sota la làmina d'
45 2 | agrada, us en donaré un barralet, a fi de demostrar-vos que
46 2 | si no s'hagués donat a la beguda, en tenia bé per deu anys
47 1 | pagués els deu escuts de les begudes.~ ~
48 2 | aiguardent?", digué.~ I begueren dues o tres vegades.~
49 2 | I la bona dona es posà a beure dolçament, a petits glops,
50 2 | insistia, decebut. Tampoc no bevia res. Refusà també de prendre
51 2 | al juliol, a veure si el blat és llest per a la falç.
52 1 | cal.~ -Venga, tant de bo!"~ I no digué res mes.
53 1 | ansiós, amb qualque cosa a la boca que no volia sortir. Finalment
54 2 | aparegué amb una llarga botella adornada amb una fulla de
55 1 | fugien corrents, amb el botí al bec.~ Chicot semblava
56 2 | senyora, li serví pollastre, botifarra, botifarró, cuixa de xai
57 2 | serví pollastre, botifarra, botifarró, cuixa de xai i cansalada
58 2 | corregué per la contrada la brama que deia que la senyora
59 2 | alé, i hi reconegué una bufada d'alcohol. Llavors el rostre
60 2 | allargar el plaer. Quan hagué buidat el got, l'escorregué, després
61 1 | anava. Em semblava que em buidaven el cos, m'hagueren de portar
62 1 | amb desconfiança mentre buscava on era el parany. A la fi,
63 2 | voltants, i calia portar-la a ca seva, inerta com un cadàver.~
64 2 | hagueren begut tres gots cadascun, l'hostaler digué mentre
65 2 | a ca seva, inerta com un cadàver.~ Chicot no anava més
66 2 | Refusà també de prendre cafè.~ Ell li demanà:~ "
67 2 | prop de Nadal, ben embriaga caigué dins la neu.~ I el senyor
68 2 | camins dels voltants, i calia portar-la a ca seva, inerta
69 1 | neulits i durs com les cames d'un cranc, agafaven com
70 2 | a la cuina, al pati, als camins dels voltants, i calia portar-la
71 2 | masia, com se sol anar al camp, al juliol, a veure si el
72 1 | si sou tan sòlida com el campanar de l'església. Viureu almenys
73 2 | botifarró, cuixa de xai i cansalada amb col. Però no menjà quasi
74 1 | escuts de cent sous. I això a canvi de res, res de res; vós
75 1 | notari per contar-li el cas. Aquest li aconsellà d'acceptar
76 1 | comptants que vendrien a caure al seu davantal, que li
77 1 | al seu davantal, que li caurien del cel, sense fer-hi res,
78 1 | davantal, que li caurien del cel, sense fer-hi res, la corroïa
79 2 | seva tartana que conduïa Celestin, el seu mosso, conduí el
80 2 | cotxe una petita bota amb cèrcols de ferro. Després desitjà
81 2 | després digué:~ "Ben cert que és un bon aiguardent."~
82 2 | falç. Ella el rebia amb certa malícia a la mirada. Semblava
83 1 | vull consultar-ho amb el coixí. Torneu d'aquí a una setmana
84 2 | cuixa de xai i cansalada amb col. Però no menjà quasi res,
85 1 | quan la patata era ja de color groc, la llançava dins un
86 1 | Vint vegades havia intentat comprar-les, però la senyora Magloire
87 1 | mes, d'aquells bons diners comptants que vendrien a caure al
88 1 | Si és això, no. No hi compteu pas. Ja està tot dit, no
89 2 | Celestin, el seu mosso, conduí el cavall a l'estable del
90 2 | amb la seva tartana que conduïa Celestin, el seu mosso,
91 1 | les terres de la vella que confrontaven amb una finca de la seva
92 1 | acta, i tornà a casa seva confusa com si hagués begut quatre
93 1 | com un rei que acabava de conquerir un imperi.~ Madò Magloire
94 1 | però temorosa que ell no consentís a donar les cinquanta peces
95 1 | així i tot, la seguireu conservant. No ho enteneu? Escolteu-me."~
96 1 | estiren gaire. Què us sembla? Conserveu la masia mentre visqueu,
97 1 | No dic que no, però vull consultar-ho amb el coixí. Torneu d'aquí
98 1 | anà a veure el notari per contar-li el cas. Aquest li aconsellà
99 1 | dono de cap manera"~ Ell contestà:~ "No us preocupeu d'
100 2 | desitjà fer-li'n tastar el contingut perquè veiés que era el
101 2 | Però prest corregué per la contrada la brama que deia que la
102 1 | Però Chicot no es deixava convèncer.~ "Vinga, vinga, vella
103 1 | refusà.~ Llavors, per convèncer-lo, es posà a raonar sobre
104 1 | trobat una manera que ens convindrà a tots dos.~ -Quina manera?~ -
105 2 | Chicot n'hi abocava un altre cop. Ella volia refusar, però
106 1 | deixada seca, arrugada i corbada, però també infatigable
107 2 | vegades.~ Però prest corregué per la contrada la brama
108 1 | pelalles, després fugien corrents, amb el botí al bec.~
109 1 | cel, sense fer-hi res, la corroïa de desig.~ Fou així que
110 1 | semblava que em buidaven el cos, m'hagueren de portar al
111 1 | malfiava amb el temor de mil coses imprevistes, d'alguna trampa
112 1 | escambell i s'assegué al seu costat.~ "I bé! madona, aquesta
113 2 | edat, haver agafat aquest costum? Quan s'és vell, no hi ha
114 2 | Magloire, tragué del fons del cotxe una petita bota amb cèrcols
115 1 | tubèrculs grisosos de dins un cove; i els feia girar, treient
116 1 | durs com les cames d'un cranc, agafaven com tenalles els
117 2 | bota del racó.~ I la criada aparegué amb una llarga
118 2 | diré que no"~ L'hostaler cridà a ple pulmó en direcció
119 2 | sola. La recollien a la cuina, al pati, als camins dels
120 2 | pollastre, botifarra, botifarró, cuixa de xai i cansalada amb col.
121 1 | gallines agosarades venien una darrera l'altra a les seves faldes
122 1 | vendrien a caure al seu davantal, que li caurien del cel,
123 2 | mantega. ~ Chicot insistia, decebut. Tampoc no bevia res. Refusà
124 1 | Ell tingué un sobresalt de decepció i refusà.~ Llavors, per
125 1 | vespre fent preguntes, no decidint-se mai a partir. A la fi, donà
126 2 | Chicot heretà la masia tot declarant:~ "Aquesta aixafaterrossos,
127 2 | però era massa tard, el degustà llargament, com el primer.~
128 1 | setanta-dos anys l'havien deixada seca, arrugada i corbada,
129 1 | quedeu tant com el bon Déu us deixarà viure. Sou a casa vostra.
130 1 | Però Chicot no es deixava convèncer.~ "Vinga, vinga,
131 2 | cuina, al pati, als camins dels voltants, i calia portar-la
132 1 | Chicot, però li havia de demanar cinquanta escuts de cent
133 2 | donaré un barralet, a fi de demostrar-vos que som bons amics."~
134 1 | La vella l'esguardava amb desconfiança mentre buscava on era el
135 2 | sol dia, i Chicot estava desesperat. Li semblava que feia mig
136 2 | I que no és una bona desgràcia, a la seva edat, haver agafat
137 1 | fer-hi res, la corroïa de desig.~ Fou així que anà a
138 2 | cèrcols de ferro. Després desitjà fer-li'n tastar el contingut
139 1 | hi quedeu tant com el bon Déu us deixarà viure. Sou a
140 1 | ocupeu per res de mi, no em deureu res. No heu de fer altra
141 1 | oferta, li digué:~ "No dic que no, però vull consultar-ho
142 2 | hostaler cridà a ple pulmó en direcció a l'altre cap de l'hostal.~ "
143 2 | al ventre, res al cap, es diria que s'evapora a la llengua.
144 1 | Perderen tot el dia en discussions. Però, com que la vella
145 2 | cap a ella un odi feroç, dissimulat, un odi de pagès estafat.~
146 1 | compteu pas. Ja està tot dit, no insistiu més.~ -És
147 1 | el seu quefer. Els seus dits ganxuts, neulits i durs
148 2 | Épreville? Ja en parlen, hom diu que no som amics, i això
149 2 | bona dona es posà a beure dolçament, a petits glops, fent allargar
150 1 | Hi ensumava quelcom de dolent per a ella, però la perspectiva
151 1 | Així, així! Qualque dolor, però sense això, no rutllaria
152 1 | decidint-se mai a partir. A la fi, donà l'ordre de preparar l'acta,
153 2 | com que us agrada, us en donaré un barralet, a fi de demostrar-vos
154 2 | aixafaterrossos, si no s'hagués donat a la beguda, en tenia bé
155 1 | Magloire restà pensarosa; no dormí gens aquella nit. Durant
156 2 | és llet, jo en bec deu, dotze sense cap problema. Passa
157 1 | dies, romangué rosegada pel dubte. Hi ensumava quelcom de
158 1 | Chicot semblava incòmode, dubtós, ansiós, amb qualque cosa
159 2 | digué.~ I begueren dues o tres vegades.~ Però
160 1 | es posà a raonar sobre la durada probable de la seva vida.~ "
161 1 | dormí gens aquella nit. Durant quatre dies, romangué rosegada
162 1 | dits ganxuts, neulits i durs com les cames d'un cranc,
163 2 | bona desgràcia, a la seva edat, haver agafat aquest costum?
164 2 | una mala passada!"~ En efecte, això li jugà una mala passada.
165 2 | que la senyora Magloire s'emborratxava tota sola. La recollien
166 2 | Chicot emportat per una embranzida de generositat, digué:~ "
167 2 | següent, prop de Nadal, ben embriaga caigué dins la neu.~
168 2 | got.~ Llavors Chicot emportat per una embranzida de generositat,
169 2 | aquella renda, que l'havien enganyat, estafat, arruïnat. Anava
170 1 | Maldava des de molt temps enrere per fer-se amb les terres
171 1 | he trobat una manera que ens convindrà a tots dos.~ -
172 1 | romangué rosegada pel dubte. Hi ensumava quelcom de dolent per a
173 1 | segur, que sereu vós que m'enterrareu."~ Perderen tot el dia
174 2 | vendre. Semblava no haver envellit un sol dia, i Chicot estava
175 1 | sous, a la fi, digué quines eren les seves pretensions.~
176 1 | amical, després prengué un escambell i s'assegué al seu costat.~ "
177 2 | Quan la veia hauria volgut escanyar-la. Sentia cap a ella un odi
178 1 | conservant. No ho enteneu? Escolteu-me."~ La vella deixà de
179 2 | Quan hagué buidat el got, l'escorregué, després digué:~ "Ben
180 1 | sòlida com el campanar de l'església. Viureu almenys cent deu
181 1 | bon humor.~ La vella l'esguardava amb desconfiança mentre
182 1 | joveneta. Chicot li tustà l'esquena amb gest amical, després
183 1 | no. No hi compteu pas. Ja està tot dit, no insistiu més.~ -
184 2 | mosso, conduí el cavall a l'estable del senyor Chicot, i reclamà
185 1 | Fermà el cavall a l'estaca del portal i entrà al pati.
186 2 | envellit un sol dia, i Chicot estava desesperat. Li semblava
187 1 | alguna trampa amagada, i estigué fins al vespre fent preguntes,
188 1 | més que nebots que no us estiren gaire. Què us sembla? Conserveu
189 1 | francs." ~ La vella s'estremí amb aquesta perspectiva
190 2 | tílburi tot murmurant:~ "No et moriràs mai, vella xacrosa!" ~
191 2 | res al cap, es diria que s'evapora a la llengua. No hi ha res
192 2 | Tasteu això, madona, és excel.lent."~ I la bona dona
193 1 | I la senyora Magloire li exigí que pagués els deu escuts
194 1 | Ell digué:~ "M'explico: Us dono cada mes cent cinquanta
195 2 | no som amics, i això em fa mal. Sapigueu que a casa
196 2 | el blat és llest per a la falç. Ella el rebia amb certa
197 1 | darrera l'altra a les seves faldes a recollir les pelalles,
198 1 | vermell i ventrut, que tenia fama de sorneguer.~ Fermà
199 1 | Sou a casa vostra. Sols em fareu un paperet a cal notari
200 1 | li caurien del cel, sense fer-hi res, la corroïa de desig.~
201 1 | de molt temps enrere per fer-se amb les terres de la vella
202 1 | tenia fama de sorneguer.~ Fermà el cavall a l'estaca del
203 2 | Sentia cap a ella un odi feroç, dissimulat, un odi de pagès
204 2 | petita bota amb cèrcols de ferro. Després desitjà fer-li'
205 2 | la malifeta que li havia fet, i ell tornava a pujar,
206 2 | Així que decidí posar fil a l'agulla.~ Un dia,
207 1 | boca que no volia sortir. Finalment es decidí:~ "Digueu,
208 1 | que confrontaven amb una finca de la seva propietat. Vint
209 1 | trampa amagada, i estigué fins al vespre fent preguntes,
210 1 | els cinquanta escuts.~ Firmaren l'acta a l'endemà. I la
211 1 | deixà de pelar les patates i fixà sobre l'hostaler els ulls
212 2 | senyora Magloire, tragué del fons del cotxe una petita bota
213 1 | la corroïa de desig.~ Fou així que anà a veure el
214 2 | la fi, tornà a visitar-la fregant-se les mans, com va fer la
215 1 | recollir les pelalles, després fugien corrents, amb el botí al
216 2 | botella adornada amb una fulla de vinya de paper.~ L'
217 1 | nebots que no us estiren gaire. Què us sembla? Conserveu
218 1 | un poal ple d'aigua. Tres gallines agosarades venien una darrera
219 2 | que ella en tenia moltes ganes, cedí, però no en prengué
220 1 | sota la làmina d'un vell ganivet que aguantava amb l'altre
221 1 | seu quefer. Els seus dits ganxuts, neulits i durs com les
222 2 | emportat per una embranzida de generositat, digué:~ "Teniu, com
223 1 | restà pensarosa; no dormí gens aquella nit. Durant quatre
224 1 | Chicot li tustà l'esquena amb gest amical, després prengué
225 1 | dins un cove; i els feia girar, treient llargues bandes
226 2 | beure dolçament, a petits glops, fent allargar el plaer.
227 2 | L'hostaler omplí dos gotets.~ "Tasteu això, madona,
228 1 | com tenalles els tubèrculs grisosos de dins un cove; i els feia
229 1 | la patata era ja de color groc, la llançava dins un poal
230 1 | cent sous cada mes. Tot són guanys per a vós.~ La vella,
231 2 | sense cap problema, serà un gust per a mi."~ La senyora
232 2 | allargar el plaer. Quan hagué buidat el got, l'escorregué,
233 2 | ronyós. Com més aviat l'hagueu acabat, més me n'alegraré."~
234 1 | setmana i us diré el que hauré resolt."~ I l'amo en
235 2 | I sapigueu que quan l'haureu acabat, n'hi haurà encara
236 2 | sabia què fer. Quan la veia hauria volgut escanyar-la. Sentia
237 2 | I el senyor Chicot heretà la masia tot declarant:~ "
238 1 | mi, no em deureu res. No heu de fer altra cosa que agafar
239 2 | una mala passada. Morí l'hivern següent, prop de Nadal,
240 2 | Épreville? Ja en parlen, hom diu que no som amics, i
241 2 | direcció a l'altre cap de l'hostal.~ "Rosalie, porta una
242 1 | joiosa, amb cara de bon humor.~ La vella l'esguardava
243 2 | Llavors el rostre se li il.luminà.~ "Que no m'oferireu
244 1 | acabava de conquerir un imperi.~ Madò Magloire restà
245 1 | amb el temor de mil coses imprevistes, d'alguna trampa amagada,
246 1 | bec.~ Chicot semblava incòmode, dubtós, ansiós, amb qualque
247 2 | calia portar-la a ca seva, inerta com un cadàver.~ Chicot
248 2 | quasi res, sòbria des de l'infància, havia viscut sempre amb
249 1 | sigui meva. Vós no teniu infants, no teniu més que nebots
250 1 | arrugada i corbada, però també infatigable com una joveneta. Chicot
251 1 | La vella, sorpresa, inquieta i també temptada per l'oferta,
252 1 | pas. Ja està tot dit, no insistiu més.~ -És que he trobat
253 1 | propietat. Vint vegades havia intentat comprar-les, però la senyora
254 1 | Vinga, vinga, vella interessada, si sou tan sòlida com el
255 1 | La mirava amb cara joiosa, amb cara de bon humor.~
256 1 | senyora Magloire. Era un bon jove d'uns quaranta anys, vermell
257 1 | també infatigable com una joveneta. Chicot li tustà l'esquena
258 2 | En efecte, això li jugà una mala passada. Morí l'
259 2 | remei. Això acabarà per jugar-li una mala passada!"~ En
260 2 | se sol anar al camp, al juliol, a veure si el blat és llest
261 1 | llargues bandes de pell sota la làmina d'un vell ganivet que aguantava
262 2 | Tasteu això, madona, és excel.lent."~ I la bona dona es
263 1 | era ja de color groc, la llançava dins un poal ple d'aigua.
264 2 | criada aparegué amb una llarga botella adornada amb una
265 1 | els feia girar, treient llargues bandes de pell sota la làmina
266 2 | diria que s'evapora a la llengua. No hi ha res millor per
267 2 | amb un poc de sopa i una llesca de pa amb mantega. ~
268 2 | juliol, a veure si el blat és llest per a la falç. Ella el rebia
269 2 | insistia:~ "Això, és llet, jo en bec deu, dotze sense
270 1 | m'hagueren de portar al llit."~ Però Chicot no es
271 1 | cinquanta escuts de cent sous en lloc de trenta, la masia valia
272 2 | Llavors el rostre se li il.luminà.~ "Que no m'oferireu
273 1 | que aguantava amb l'altre mà. I, quan la patata era ja
274 2 | som amics, i això em fa mal. Sapigueu que a casa meva,
275 1 | portal i entrà al pati. Maldava des de molt temps enrere
276 1 | per mes, però encara es malfiava amb el temor de mil coses
277 2 | Ella el rebia amb certa malícia a la mirada. Semblava que
278 2 | Semblava que s'alegrava de la malifeta que li havia fet, i ell
279 2 | visitar-la fregant-se les mans, com va fer la primera vegada
280 2 | sopa i una llesca de pa amb mantega. ~ Chicot insistia, decebut.
281 1 | vius sota les parpelles marcides. ~ Ell digué:~ "M'
282 1 | aturà el tílburi davant el mas de la senyora Magloire.
283 2 | volia refusar, però era massa tard, el degustà llargament,
284 2 | perquè veiés que era el mateix aiguardent; i quan n'hagueren
285 2 | cansalada amb col. Però no menjà quasi res, sòbria des de
286 2 | endemà, com que anava al mercat amb la seva tartana que
287 1 | Com sempre, i vós, mestre Prosper?~ -Així, així!
288 2 | digué que no, i se n'anà una mica alegre.~ L'endemà, l'
289 2 | després de parlar alguns minuts:~ "Digueu, doncs, per
290 2 | rebia amb certa malícia a la mirada. Semblava que s'alegrava
291 1 | Quina manera?~ -Mireu: vós me la veneu, i després,
292 1 | al pati. Maldava des de molt temps enrere per fer-se
293 2 | Com que ella en tenia moltes ganes, cedí, però no en
294 2 | li jugà una mala passada. Morí l'hivern següent, prop de
295 2 | tot murmurant:~ "No et moriràs mai, vella xacrosa!" ~
296 1 | Hi he nascut, i hi moriré", deia ella.~ La va trobar
297 2 | conduïa Celestin, el seu mosso, conduí el cavall a l'estable
298 2 | tot d'una, al tílburi tot murmurant:~ "No et moriràs mai,
299 2 | li parlaven de la pagesa, murmurava amb cara trista:~ "I
300 2 | hivern següent, prop de Nadal, ben embriaga caigué dins
301 2 | bon dia, li parlà prop del nas, a fi de poder sentir el
302 1 | amb obstinació.~ "Hi he nascut, i hi moriré", deia ella.~
303 1 | infants, no teniu més que nebots que no us estiren gaire.
304 1 | la senyora Magloire s'hi negava amb obstinació.~ "Hi
305 2 | embriaga caigué dins la neu.~ I el senyor Chicot
306 1 | Els seus dits ganxuts, neulits i durs com les cames d'un
307 1 | pensarosa; no dormí gens aquella nit. Durant quatre dies, romangué
308 1 | begut quatre gots de sidra novella. ~ Quan Chicot vingué
309 1 | Magloire s'hi negava amb obstinació.~ "Hi he nascut, i hi
310 2 | vella era davant la porta, ocupada a tallar el pa per a la
311 1 | quedeu a casa vostra i no us ocupeu per res de mi, no em deureu
312 2 | il.luminà.~ "Que no m'oferireu un got d'aiguardent?", digué.~
313 1 | inquieta i també temptada per l'oferta, li digué:~ "No dic que
314 2 | de paper.~ L'hostaler omplí dos gotets.~ "Tasteu
315 1 | desconfiança mentre buscava on era el parany. A la fi,
316 1 | partir. A la fi, donà l'ordre de preparar l'acta, i tornà
317 2 | que a casa meva, vós no pagareu res. A mi no em ve d'un
318 1 | deia el notari, no haurà pagat, així i tot, més que quaranta
319 2 | semblava que feia mig segle que pagava aquella renda, que l'havien
320 2 | feroç, dissimulat, un odi de pagès estafat.~ Així que decidí
321 2 | quan li parlaven de la pagesa, murmurava amb cara trista:~ "
322 1 | senyora Magloire li exigí que pagués els deu escuts de les begudes.~ ~
323 2 | amb una fulla de vinya de paper.~ L'hostaler omplí dos
324 1 | vostra. Sols em fareu un paperet a cal notari perquè quan
325 1 | mentre buscava on era el parany. A la fi, li demanà:~ "
326 2 | acostà, li digué bon dia, li parlà prop del nas, a fi de poder
327 2 | a casa seva, i, quan li parlaven de la pagesa, murmurava
328 2 | aneu a Épreville? Ja en parlen, hom diu que no som amics,
329 1 | hostaler els ulls vius sota les parpelles marcides. ~ Ell digué:~ "
330 1 | preguntes, no decidint-se mai a partir. A la fi, donà l'ordre de
331 1 | això, no. No hi compteu pas. Ja està tot dit, no insistiu
332 2 | dotze sense cap problema. Passa com sucre. Res al ventre,
333 2 | Passaren tres anys. La bona dona
334 1 | amb l'altre mà. I, quan la patata era ja de color groc, la
335 1 | consentís a donar les cinquanta peces de cent sous, a la fi, digué
336 1 | seves faldes a recollir les pelalles, després fugien corrents,
337 1 | deia ella.~ La va trobar pelant patates davant la porta.
338 1 | La vella deixà de pelar les patates i fixà sobre
339 1 | treient llargues bandes de pell sota la làmina d'un vell
340 1 | tinc. L'altre vespre, vaig pensar que me n'anava. Em semblava
341 1 | Madò Magloire restà pensarosa; no dormí gens aquella nit.
342 1 | vós que m'enterrareu."~ Perderen tot el dia en discussions.
343 2 | Suposo que acceptareu un petit got"~ -Això sí. No diré
344 2 | tragué del fons del cotxe una petita bota amb cèrcols de ferro.
345 2 | posà a beure dolçament, a petits glops, fent allargar el
346 2 | glops, fent allargar el plaer. Quan hagué buidat el got,
347 1 | groc, la llançava dins un poal ple d'aigua. Tres gallines
348 2 | havia viscut sempre amb un poc de sopa i una llesca de
349 2 | parlà prop del nas, a fi de poder sentir el seu alé, i hi
350 1 | el meus setanta tres ja podeu veure la valentia que tinc.
351 2 | vertadera senyora, li serví pollastre, botifarra, botifarró, cuixa
352 1 | el cavall a l'estaca del portal i entrà al pati. Maldava
353 1 | buidaven el cos, m'hagueren de portar al llit."~ Però Chicot
354 2 | camins dels voltants, i calia portar-la a ca seva, inerta com un
355 1 | enteneu bé: cada mes us porto aquí, amb el tílburi, trenta
356 2 | estafat.~ Així que decidí posar fil a l'agulla.~ Un dia,
357 1 | estigué fins al vespre fent preguntes, no decidint-se mai a partir.
358 2 | bevia res. Refusà també de prendre cafè.~ Ell li demanà:~ "
359 1 | A la fi, donà l'ordre de preparar l'acta, i tornà a casa seva
360 2 | o tres vegades.~ Però prest corregué per la contrada
361 1 | digué quines eren les seves pretensions.~ Ell tingué un sobresalt
362 2 | degustà llargament, com el primer.~ L'hostaler volgué fer-li'
363 2 | les mans, com va fer la primera vegada quan li havia proposat
364 1 | a raonar sobre la durada probable de la seva vida.~ "No
365 2 | Chicot, i reclamà el dinar promès.~ L'hostaler, radiant,
366 2 | tant a fer una visita a la propietària de la masia, com se sol
367 1 | amb una finca de la seva propietat. Vint vegades havia intentat
368 2 | primera vegada quan li havia proposat el tracte.~ I, després
369 1 | aconsellà d'acceptar la proposició de Chicot, però li havia
370 1 | Com sempre, i vós, mestre Prosper?~ -Així, així! Qualque
371 1 | madò Magloire...~ -Què puc fer per vós?~ -Aquesta
372 2 | més me n'alegraré."~ I pujà al tílburi.~ Tornà quatre
373 2 | havia fet, i ell tornava a pujar, tot d'una, al tílburi tot
374 2 | L'hostaler cridà a ple pulmó en direcció a l'altre cap
375 2 | cansalada amb col. Però no menjà quasi res, sòbria des de l'infància,
376 1 | Chicot la mirava en el seu quefer. Els seus dits ganxuts,
377 1 | rosegada pel dubte. Hi ensumava quelcom de dolent per a ella, però
378 1 | convindrà a tots dos.~ -Quina manera?~ -Mireu: vós
379 1 | cent sous, a la fi, digué quines eren les seves pretensions.~
380 1 | mil francs.~ "Si viviu quinze anys, deia el notari, no
381 2 | aiguardent, aquell de la bota del racó.~ I la criada aparegué
382 2 | promès.~ L'hostaler, radiant, la tractà com a una vertadera
383 1 | convèncer-lo, es posà a raonar sobre la durada probable
384 2 | llest per a la falç. Ella el rebia amb certa malícia a la mirada.
385 2 | estable del senyor Chicot, i reclamà el dinar promès.~ L'hostaler,
386 2 | emborratxava tota sola. La recollien a la cuina, al pati, als
387 1 | altra a les seves faldes a recollir les pelalles, després fugien
388 2 | sentir el seu alé, i hi reconegué una bufada d'alcohol. Llavors
389 2 | un altre cop. Ella volia refusar, però era massa tard, el
390 1 | se n'anà, satisfet com un rei que acabava de conquerir
391 2 | Quan s'és vell, no hi ha remei. Això acabarà per jugar-li
392 2 | segle que pagava aquella renda, que l'havien enganyat,
393 2 | Magloire no deixà que li repetissin, i l'endemà, com que anava
394 2 | un tercer, però ella es resistia, i ell insistia:~ "Això,
395 1 | setmana i us diré el que hauré resolt."~ I l'amo en Chicot
396 1 | Chicot vingué per saber la resposta, es va fer suplicar llargament,
397 1 | imperi.~ Madò Magloire restà pensarosa; no dormí gens
398 1 | nit. Durant quatre dies, romangué rosegada pel dubte. Hi ensumava
399 2 | us preocupeu. Jo no sóc ronyós. Com més aviat l'hagueu
400 2 | altre cap de l'hostal.~ "Rosalie, porta una ampolla del millor
401 1 | Durant quatre dies, romangué rosegada pel dubte. Hi ensumava quelcom
402 2 | bufada d'alcohol. Llavors el rostre se li il.luminà.~ "Que
403 1 | dolor, però sense això, no rutllaria com cal.~ -Venga, tant
404 1 | Quan Chicot vingué per saber la resposta, es va fer suplicar
405 2 | vella xacrosa!" ~ No sabia què fer. Quan la veia hauria
406 1 | amo en Chicot se n'anà, satisfet com un rei que acabava de
407 1 | setanta-dos anys l'havien deixada seca, arrugada i corbada, però
408 2 | Li semblava que feia mig segle que pagava aquella renda,
409 2 | mala passada. Morí l'hivern següent, prop de Nadal, ben embriaga
410 1 | madona, aquesta salut, segueix tan bé com sempre?~ -
411 1 | després, així i tot, la seguireu conservant. No ho enteneu?
412 1 | almenys cent deu anys; ben segur, que sereu vós que m'enterrareu."~
413 1 | masia valia pel cap baix seixanta mil francs.~ "Si viviu
414 1 | us estiren gaire. Què us sembla? Conserveu la masia mentre
415 2 | hauria volgut escanyar-la. Sentia cap a ella un odi feroç,
416 2 | prop del nas, a fi de poder sentir el seu alé, i hi reconegué
417 2 | veniu sense cap problema, serà un gust per a mi."~ La
418 1 | deu anys; ben segur, que sereu vós que m'enterrareu."~
419 2 | una vertadera senyora, li serví pollastre, botifarra, botifarró,
420 1 | o sis anys. Amb el meus setanta tres ja podeu veure la valentia
421 1 | patates davant la porta. Els setanta-dos anys l'havien deixada seca,
422 1 | coixí. Torneu d'aquí a una setmana i us diré el que hauré resolt."~
423 1 | mirava en el seu quefer. Els seus dits ganxuts, neulits i
424 2 | un petit got"~ -Això sí. No diré que no"~ L'hostaler
425 1 | hagués begut quatre gots de sidra novella. ~ Quan Chicot
426 1 | notari perquè quan ja no hi sigueu la masia sigui meva. Vós
427 1 | ja no hi sigueu la masia sigui meva. Vós no teniu infants,
428 1 | tinc més que per cinc o sis anys. Amb el meus setanta
429 1 | pretensions.~ Ell tingué un sobresalt de decepció i refusà.~
430 2 | Però no menjà quasi res, sòbria des de l'infància, havia
431 2 | no us preocupeu. Jo no sóc ronyós. Com més aviat l'
432 2 | Magloire s'emborratxava tota sola. La recollien a la cuina,
433 1 | interessada, si sou tan sòlida com el campanar de l'església.
434 1 | viure. Sou a casa vostra. Sols em fareu un paperet a cal
435 1 | cent sous cada mes. Tot són guanys per a vós.~ La
436 1 | ventrut, que tenia fama de sorneguer.~ Fermà el cavall a l'
437 1 | per a vós.~ La vella, sorpresa, inquieta i també temptada
438 1 | cosa a la boca que no volia sortir. Finalment es decidí:~ "
439 2 | cap problema. Passa com sucre. Res al ventre, res al cap,
440 1 | saber la resposta, es va fer suplicar llargament, mentre deia
441 2 | Ell li demanà:~ "Suposo que acceptareu un petit
442 2 | davant la porta, ocupada a tallar el pa per a la sopa.~
443 2 | Chicot insistia, decebut. Tampoc no bevia res. Refusà també
444 2 | anava al mercat amb la seva tartana que conduïa Celestin, el
445 2 | Després desitjà fer-li'n tastar el contingut perquè veiés
446 2 | hostaler omplí dos gotets.~ "Tasteu això, madona, és excel.lent."~
447 Ded | A Adolphe Tavernier. ~~
448 1 | encara es malfiava amb el temor de mil coses imprevistes,
449 1 | deia que no ho volia, però temorosa que ell no consentís a donar
450 1 | pati. Maldava des de molt temps enrere per fer-se amb les
451 1 | sorpresa, inquieta i també temptada per l'oferta, li digué:~ "
452 1 | d'un cranc, agafaven com tenalles els tubèrculs grisosos de
453 2 | volgué fer-li'n acceptar un tercer, però ella es resistia,
454 1 | enrere per fer-se amb les terres de la vella que confrontaven
455 [Título]| Texto~
456 1 | seves pretensions.~ Ell tingué un sobresalt de decepció
457 2 | que li havia fet, i ell tornava a pujar, tot d'una, al tílburi
458 1 | consultar-ho amb el coixí. Torneu d'aquí a una setmana i us
459 2 | Magloire s'emborratxava tota sola. La recollien a la
460 1 | manera que ens convindrà a tots dos.~ -Quina manera?~ -
461 2 | L'hostaler, radiant, la tractà com a una vertadera senyora,
462 2 | quan li havia proposat el tracte.~ I, després de parlar
463 2 | de la senyora Magloire, tragué del fons del cotxe una petita
464 1 | coses imprevistes, d'alguna trampa amagada, i estigué fins
465 1 | cove; i els feia girar, treient llargues bandes de pell
466 2 | pagesa, murmurava amb cara trista:~ "I que no és una bona
467 1 | moriré", deia ella.~ La va trobar pelant patates davant la
468 1 | insistiu més.~ -És que he trobat una manera que ens convindrà
469 1 | agafaven com tenalles els tubèrculs grisosos de dins un cove;
470 1 | una joveneta. Chicot li tustà l'esquena amb gest amical,
471 1 | fixà sobre l'hostaler els ulls vius sota les parpelles
472 1 | Magloire. Era un bon jove d'uns quaranta anys, vermell i
473 1 | que tinc. L'altre vespre, vaig pensar que me n'anava. Em
474 1 | setanta tres ja podeu veure la valentia que tinc. L'altre vespre,
475 1 | lloc de trenta, la masia valia pel cap baix seixanta mil
476 2 | pagareu res. A mi no em ve d'un dinar. Tant com vulgueu,
477 2 | mans, com va fer la primera vegada quan li havia proposat el
478 2 | No sabia què fer. Quan la veia hauria volgut escanyar-la.
479 2 | tastar el contingut perquè veiés que era el mateix aiguardent;
480 1 | bons diners comptants que vendrien a caure al seu davantal,
481 1 | manera?~ -Mireu: vós me la veneu, i després, així i tot,
482 1 | rutllaria com cal.~ -Venga, tant de bo!"~ I no digué
483 1 | Tres gallines agosarades venien una darrera l'altra a les
484 2 | Passa com sucre. Res al ventre, res al cap, es diria que
485 1 | quaranta anys, vermell i ventrut, que tenia fama de sorneguer.~
486 1 | jove d'uns quaranta anys, vermell i ventrut, que tenia fama
487 2 | radiant, la tractà com a una vertadera senyora, li serví pollastre,
488 1 | durada probable de la seva vida.~ "No en tinc més que
489 1 | finca de la seva propietat. Vint vegades havia intentat comprar-les,
490 2 | adornada amb una fulla de vinya de paper.~ L'hostaler
491 2 | des de l'infància, havia viscut sempre amb un poc de sopa
492 2 | de tant en tant a fer una visita a la propietària de la masia,
493 2 | Un dia, a la fi, tornà a visitar-la fregant-se les mans, com
494 1 | Conserveu la masia mentre visqueu, i us dono trenta escuts
495 1 | com el bon Déu us deixarà viure. Sou a casa vostra. Sols
496 1 | campanar de l'església. Viureu almenys cent deu anys; ben
497 1 | sobre l'hostaler els ulls vius sota les parpelles marcides. ~
498 1 | seixanta mil francs.~ "Si viviu quinze anys, deia el notari,
499 1 | Aquesta masia, no me la voleu vendre de cap manera?~ -
500 2 | el primer.~ L'hostaler volgué fer-li'n acceptar un tercer,
501 2 | fer. Quan la veia hauria volgut escanyar-la. Sentia cap
502 2 | al pati, als camins dels voltants, i calia portar-la a ca
503 2 | ve d'un dinar. Tant com vulgueu, veniu sense cap problema,
504 1 | No dic que no, però vull consultar-ho amb el coixí.
505 2 | No et moriràs mai, vella xacrosa!" ~ No sabia què fer.
506 2 | botifarra, botifarró, cuixa de xai i cansalada amb col. Però
|