Par.
1 1 | precís, des que comencen a parlar, a pensar. ~
2 1 | des que comencen a parlar, a pensar. ~
3 2 | carrer, amb arrogància la mà a sa mare, tot inflant el
4 4 | Visqueren a París com viuen els burgesos
5 6 | una gelosia exasperada. A vegades, durant els llargs
6 6 | de desvagament, es posava a comptar-los; es deia "A
7 6 | a comptar-los; es deia "A veure quants en trobaré
8 7 | vestits, amb l'ull exercitat a distingir de lluny el petit
9 7 | creus d'aquesta manera. A veure si en trobo tantes
10 8 | I tornava a pas lent, molest quan la
11 12| A vegades, també, una ràbia
12 12| socialista. Llavors, en tornar a ca seva, excitat per haver
13 12| declarava amb veu forta: "Quan, a la fi, ens desempallegarem
14 14| Però tornava a sortir havent dinat, i anava
15 14| sortir havent dinat, i anava a examinar les botigues de
16 17| com agafar-ho; en parlà a la seva dona que va quedar
17 19| precisament què cal fer; a voltes sembles estúpida." ~
18 21| comprendràs que jo no m'atreveixi a abordar-li directament aquesta
19 24| Posà llavors mans a l'obra i començà un opuscle
20 24| tractava de "El dret del poble a la instrucció"; no el va
21 27| memòria i n'envià un exemplar a cada diputat, deu a cada
22 27| exemplar a cada diputat, deu a cada ministre, cinquanta
23 27| la República, deu també a cada un dels diaris parisencs
24 28| cada ciutadà tindria dret a deu volums per mes en préstec,
25 29| plaers; ja que el poble no va a la instrucció, cal que la
26 31| Llavors es decidí a fer gestions personals;
27 32| el senyor Sacrement tornà a posar mans a l'obra.~
28 32| Sacrement tornà a posar mans a l'obra.~
29 33| excel.lents; d'altra banda a ell ja l'havien condecorat,
30 34| Assenyalà a Sacrement nous estudis a
31 34| a Sacrement nous estudis a emprendre; el presentà a
32 34| a emprendre; el presentà a Societats erudites que s'
33 35| mentre el diputat dinava a casa del seu amic (hi menjava
34 35| tracta d'unes recerques a fer a diverses biblioteques
35 35| tracta d'unes recerques a fer a diverses biblioteques de
36 38| capvespre, com que es trobava a Rouen, volgué anar a abraçar
37 38| trobava a Rouen, volgué anar a abraçar la seva dona a qui
38 38| anar a abraçar la seva dona a qui no havia vist feia una
39 38| nou que devia deixar-lo a mitjanit a casa seva.~
40 38| devia deixar-lo a mitjanit a casa seva.~
41 39| contrarietat!; així que cridà a través de la porta: "Jeanne,
42 40| les vidrieries. Després, a la fi, demanà: "Ets ben
43 43| Llavors ell començà a desvestir-se, metòdicament,
44 50| que deixà l'abric i anà a caure sobre una butaca.~
45 53| Ella havia tancat a l'armari el vestit gloriós,
46 53| serà oficial fins d'aquí a un mes o sis setmanes; cal
47 53| ho havies de saber fins a la teva tornada; és el senyor
48 53| que ha aconseguit això per a tu..."~
49 54| m'ha fet condecorar... a mi... ell... ah!..."~
50 58| I ell es va posar a plorar d'alegria.~
|