Par.

 1 1 |                         Hi ha gent que neix amb un instint predominant,
 2 1 |    simplement un desig precís, des que comencen a parlar, a pensar. ~
 3 2 |           de la seva infància, mes que una idea fixa, ésser condecorat.
 4 4 |            coneixença d'un diputat que podia esdevenir ministre,
 5 5 |                  Però el pensament que havia entrat en els primers
 6 6 |                La gent condecorada que trobava al boulevard li
 7 9 |       boulevard era més freqüentat que l'esquerre.~
 8 10|                     Pareixia també que preferien alguns cafès,
 9 10|         certs teatres. Cada vegada que el senyor Sacrement advertia
10 11|        sovint) tenen un altre aire que els simples cavallers. El
11 11| capteniment és diferent; es veu bé que gaudeixen oficialment d'
12 12|         contra la gent condecorada que feia que sentís per ells
13 12|          gent condecorada que feia que sentís per ells una ràbia
14 13|                Ell responia: "Tinc que estic indignat de les injustícies
15 13|        indignat de les injustícies que veig cometre per tot. Que
16 13|          que veig cometre per tot. Que en tenien, de raó, els comunards!"~
17 16|          massa difícil per un home que no ha complert cap funció
18 17|            en parlà a la seva dona que va quedar estupefacta.~
19 19|            vegada què vull dir; el que estic buscant és precisament
20 21|        diputat Rosselin, ben segur que podria donar-me un excel.
21 21|          lent consell; comprendràs que jo no m'atreveixi a abordar-li
22 22|           senyora Sacrement féu el que li demanà. El senyor Rosselin
23 22|           diputat acabà per dir-li que calia fer una petició i
24 24|          obra i començà un opuscle que tractava de "El dret del
25 25|            per la vista"; pretenia que s'establissin en els barris
26 26|                    Res més senzill que ensenyar així la història
27 28|   biblioteques de carrer, pretenia que l'Estat fes passejar pels
28 29|            Sacrement, no busca més que els seus plaers; ja que
29 29|            que els seus plaers; ja que el poble no va a la instrucció,
30 29|            va a la instrucció, cal que la instrucció vagi cap al
31 30|        demanda; li varen contestar que se'n prenia nota, que s'
32 30|    contestar que se'n prenia nota, que s'instruïa; ho veié com
33 31|     agregat de gabinet molt jove i que ja afectava certa gravetat,
34 31|          fins i tot importància, i que tocava, com si d'un piano
35 31|           Assegurà al sol.licitant que l'assumpte estava en la
36 33|           havien condecorat, sense que ningú sabés els motius que
37 33|         que ningú sabés els motius que li havien valgut aquesta
38 34|      presentà a Societats erudites que s'ocupaven d'aspectes de
39 38|                I un capvespre, com que es trobava a Rouen, volgué
40 38|          agafar el tren de les nou que devia deixar-lo a mitjanit
41 39|          quina contrarietat!; així que cridà a través de la porta: "
42 41|            Ell respongué: "És clar que sóc jo, vinga, obre!"~
43 43|          tot; i agafà el seu abric que tenia costum de deixar penjat
44 50|         una tal sotragada d'emoció que deixà l'abric i anà a caure
45 53|      Repetia: "Sí, és un abric nou que t'he fet fer; però havia
46 53|            mes o sis setmanes; cal que acabis la teva feina, no
47 53|     tornada; és el senyor Rosselin que ha aconseguit això per a
48 59|            Diari Oficial anunciava que el senyor Sacrement era