Par.

 1 2 |                                 El senyor Sacrement no tenia,
 2 2 |       mà a sa mare, tot inflant el petit pit ornat de la banda
 3 4 |         els burgesos rics, dins el seu món, sense mesclar-se
 4 4 |       món, sense mesclar-se amb el gran món, orgullosos de
 5 5 |                            Però el pensament que havia entrat
 6 5 |      primers dies de la vida en el cap del senyor Sacrement,
 7 5 |   manera continuada de no tenir el dret de mostrar sobre el
 8 5 |        el dret de mostrar sobre el redingot una petita banda
 9 7 |  exercitat a distingir de lluny el petit punt vermell. Quan
10 9 |  inferior al carrer de la Paix, el costat dret del boulevard
11 10|        teatres. Cada vegada que el senyor Sacrement advertia
12 11|      que els simples cavallers. El seu capteniment és diferent;
13 14|        davant d'un seguici, amb el pit resplendent, ratllat
14 14|   costelles, i passar greument, el capell sobre el braç, tot
15 14|       greument, el capell sobre el braç, tot lluent com un
16 16|     funció pública. Si intentés el nomenament d'oficial d'Acadèmia!"~
17 19|        una vegada què vull dir; el que estic buscant és precisament
18 22|        La senyora Sacrement féu el que li demanà. El senyor
19 22| Sacrement féu el que li demanà. El senyor Rosselin prometé
20 22|  Ministre; llavors Sacrement no el deixà; el diputat acabà
21 22|  llavors Sacrement no el deixà; el diputat acabà per dir-li
22 24|        opuscle que tractava de "El dret del poble a la instrucció";
23 24|      poble a la instrucció"; no el va poder acabar per penúria
24 25|  diversos de manera successiva. El primer va ser: "La instrucció
25 25|    cursos; la mirada instruiria el cervell, i les imatges quedarien
26 29|                                 El poble, deia el senyor Sacrement,
27 29|                  El poble, deia el senyor Sacrement, no busca
28 29|         els seus plaers; ja que el poble no va a la instrucció,
29 32|                               I el senyor Sacrement tornà a
30 33|                                 El senyor Rosselin, el diputat,
31 33|             El senyor Rosselin, el diputat, semblava interessar-se
32 33|   semblava interessar-se ara en el seu reeiximent; i li donà,
33 34|       nous estudis a emprendre; el presentà a Societats erudites
34 34|   intenció d'aconseguir honors; el recomanà fins i tot al ministeri.~
35 35|                I un dia, mentre el diputat dinava a casa del
36 35|       aconseguit un gran favor: el comitè de treballs històrics
37 38|     feia una setmana; va agafar el tren de les nou que devia
38 40|   corregué al tocador, l'obrí i el tornà tancar, travessà diverses
39 42|       seva dona es llançà sobre el seu pit tot balbucejant. "
40 43|        com ho feia tot; i agafà el seu abric que tenia costum
41 46|                        Però ell el retenia per una màniga,
42 46|      retenia per una màniga, no el deixava, repetint en una
43 46|        és aquest abric?...no és el meu, perquè duu la Legió
44 48|     aquest abric és aquí; no és el meu."~
45 53|         havia tancat a l'armari el vestit gloriós, i tornava
46 53|      fins a la teva tornada; és el senyor Rosselin que ha aconseguit
47 59|              Vuit dies més tard el Diari Oficial anunciava
48 59|     Diari Oficial anunciava que el senyor Sacrement era nomenat