Par.

 1 2 |         El senyor Sacrement no tenia, des de la seva infància,
 2 5 |   cap del senyor Sacrement, no l'abandonava i sofria d'
 3 5 |    una manera continuada de no tenir el dret de mostrar
 4 15|                         Ell no tenia, ai las!, cap títol
 5 16|     difícil per un home que no ha complert cap funció pública.
 6 17|                        Però no sabia com agafar-ho; en
 7 20|    acord, tens raó, però jo no sé com ho has de fer."~
 8 21| consell; comprendràs que jo no m'atreveixi a abordar-li
 9 22| Ministre; llavors Sacrement no el deixà; el diputat acabà
10 23|     títols, ja hi som!; ell no era ni batxiller.~
11 24|     poble a la instrucció"; no el va poder acabar per penúria
12 29|   deia el senyor Sacrement, no busca més que els seus plaers;
13 29|     plaers; ja que el poble no va a la instrucció, cal
14 36|       Sacrement, emocionat, no pogué menjar ni beure; partí
15 38|  abraçar la seva dona a qui no havia vist feia una setmana;
16 45|    mans la peça de vestir: "No... t'equivoques, dóna'm
17 46|     retenia per una màniga, no el deixava, repetint en
18 46|   de qui és aquest abric?...no és el meu, perquè duu la
19 47|   escolta... dona'm això... no t'ho puc dir, és un secret,
20 48|   què aquest abric és aquí; no és el meu."~
21 53|    fer; però havia jurat de no dir-te res, no serà oficial
22 53|     jurat de no dir-te res, no serà oficial fins d'aquí
23 53|   que acabis la teva feina, no ho havies de saber fins