Par.
1 Ded| desitgeu que us la conti?"~ I parlà, sense bategar-se,
2 I| I~~ Llavors jo tenia trenta
3 I| Llavors jo tenia trenta anys, i era lloctinent de navili,
4 I| per dur a terme l'empresa i em vaig endinsar aviat amb
5 I| país estrany, sorprenent i prodigiós.~ Caldrien
6 I| prodigiosos monuments, delicats i cisellats com joiells, lleugers
7 I| joiells, lleugers com randes i enormes com muntanyes, aquests
8 I| monuments eren fabulosos, divins i d'una tal gràcia que un
9 I| experimenta un plaer físic i sensual. En resum, com diu
10 I| avui en plena decadència, i governada per un príncep
11 I| autoritari, violent, generós i cruel, el Rajà Maddan, un
12 I| sobirà d'Orient, delicat i bàrbar, afable i sanguinari,
13 I| delicat i bàrbar, afable i sanguinari, amb una gràcia
14 I| amb una gràcia femenina i una ferotgia despietada.~
15 I| gran quan un s'hi apropa, i poc a poc apareixen els
16 I| totes les puntes elegants i esveltes dels graciosos
17 I| que el sobirà m'enviava. I vaig ésser conduït enmig
18 I| bronzejats com estàtues i vestits amb uniformes resplendents,
19 I| vestimentes llampegants i coberts de pedres precioses.~
20 I| quinze milions de diamants i, sola, al seu front, brillava
21 I| els ulls grossos, fixos i un mica distrets, els pòmuls
22 I| arrissada, el front estret i unes dents resplendents,
23 I| somriure maquinal.~ S'aixecà i vingué a donar-me la mà,
24 I| malament allà dalt.~ I tot d'una em proposà una
25 I| per a l'endemà. La caça i les lluites eren les seves
26 I| les seves gran ocupacions i no entenia gaire que algú
27 I| per distreure'l una mica i acompanyar-lo en els seus
28 I| un combat de lluitadors i m'emportà a una mena d'arena
29 I| armades amb urpes d'acer; i tot d'una s'atacaren, cercant
30 I| estaven absolutament nafrats, i els combatents seguien treballant-se
31 I| tallada en tres trossos.~ I el príncep ho observava
32 I| amb un entusiasme ferotge i apassionat. Feia bots d'
33 I| alegria, feia xiscles de plaer i imitava amb gestos inconscients
34 I| l'arena tot ple de sang, i el Rajà féu un llarg sospir
35 I| vaig felicitar efusivament, i ordenà que se'm conduís
36 I| jardins que es troben a Orient i vaig arribar a la meva residència.~
37 I| aparellades, de talla desigual i de fisonomia diferent, que
38 I| semblaven perruques delicades i coquetes.~ Al centre
39 I| encisador petit campanar prim i obert de tots costats, la
40 I| la seva cúpula allargada i rodona semblava un pit de
41 I| blanc estès cap al cel.~ I tot el monument, de dalt
42 I| les actituds dels quals i els seus gestos de pedra
43 I| pedra narraven els costums i les tradicions de l'India.~
44 I| dibuixats amb ònix, lapislàtzuli i àgates.~ Quasi no havia
45 I| comunicacions entre el príncep i jo, m'anuncià la visita
46 I| visita del seu sobirà.~ I el Rajà del safrà aparegué,
47 I| m'estrenyé de nou la mà i es posà a contar-me mil
48 I| feien ganyotes horribles, i les femelles es feien escàpoles
49 I| mostrant-nos els seu darrere pelat i duent els seus petits als
50 I| testimoniejar el seu plaer, i s'assegué al mig de les
51 I| blanques ens treien la llengua i ens ensenyaven el puny.~
52 I| el sobirà groc s'aixecà i es tornà a posar en marxa
53 I| mateix de la meva arribada, i tot recordant-me que l'endemà
54 I| seguir, aquesta cacera, i una segona, una tercera,
55 I| una segona, una tercera, i la que feia deu, i la que
56 I| tercera, i la que feia deu, i la que feia vint. Perseguíem,
57 I| hipopòtam, el cocodril, i jo què sé, la meitat de
58 I| ardor del príncep es calmà, i em deixà, tal com repetidament
59 I| presentava amb un respecte greu i manifest com si jo fos el
60 I| jo fos el sol mateix, tot i que en el fons em menyspreava.~
61 I| fons em menyspreava.~ I cada dia una processó de
62 I| cada dia calia fer-se veure i complaure's amb alguna nova
63 I| malabaristes, revisió de tropes, i tot el que se li podia ocórrer
64 I| sorprenent amb tot l'encís i amb tota la seva esplendor.~
65 I| esperava a la meva cambra; i em presentà les excuses
66 I| l'ambaixador calà el cap i desaparegué.~ Vaig entrar
67 I| desaparegué.~ Vaig entrar i vaig veure, alineades contra
68 I| tenia tal volta vuit anys i la mes jove, sis. Al principi,
69 I| aquelles contrades.~ I em vaig quedar absolutament
70 I| absolutament confús, molest i avergonyit al davant d'aquells
71 I| em miraven amb ulls grans i greus, i que semblaven ja
72 I| amb ulls grans i greus, i que semblaven ja conèixer
73 I| mortal. Calia doncs guardar i instal.lar a casa meva aquell
74 I| esperant les meves ordres, i maldant per llegir el meu
75 I| demanar a la més gran: ~ "I tu, com et dius?"~ Ella
76 I| cara de línies llargues i severes.~ Llavors, vaig
77 I| contestà amb una veu dolça i harmoniosa: "He vingut per
78 I| estat ensinistrada.~ I vaig fer la mateixa pregunta
79 I| realment bufona. La vaig alçar i la vaig abraçar. Les altres
80 I| vaig ordenar que quedessin, i, asseient-me a la manera
81 I| meravellosos, tremolant d'angoixa i bellugant les mans. Ja no
82 I| de confiança, Latchman, i vaig fer portar llepolies,
83 I| portar llepolies, confitures i pastissos que varen menjar
84 I| feia el pont amb les cames, i les meves sis noietes passaven
85 I| més petita obria la marxa, i la més gran fent-me trontollar
86 I| ensordidors esclafits de riure, i aquelles veus joves ressonant
87 I| omplien d'infantil alegria i el moblaven de vida.~
88 I| fantàstiques partides de fet i amagar, de conillons, de
89 I| aquest jocs desconeguts i tan interessants i que els
90 I| desconeguts i tan interessants i que els suscitaven veritables
91 I| morada semblava una classe. I les meves amiguetes vestides
92 I| vestides amb sedes admirables i amb teles bordades en or
93 I| amb teles bordades en or i plata, corrien com si fossin
94 I| per les llargues galeries i les tranquil.les sales on
95 I| gran, la que es deia Chali i que semblava una estatueta
96 I| criatura, dolça, tímida i alegre que m'estimà tot
97 I| d'una amb un amor ardent i que jo estimava d'una manera
98 I| estranya, amb vergonya, dubte i una mena de por de la justícia
99 I| amb reserves, escrúpols i, tot i això, amb una tendresa
100 I| reserves, escrúpols i, tot i això, amb una tendresa sensual
101 I| amb una tendresa sensual i apassionada. L'estimava
102 I| L'estimava com un pare i l'acariciava com un home.~
103 I| allargava sobre els meus genolls i romania així rumiant quelcom
104 I| però mantenint el bell i encisador posat hereditari
105 I| hereditari dels pobles nobles i somiadors, el posat hieràtic
106 I| coure, provisions, pastissos i fruites. I els micos s'acostaven
107 I| provisions, pastissos i fruites. I els micos s'acostaven a
108 I| allargada com un mendicant; i jo li'n donava un bocí que
109 I| portava a la seva femella. I tots els altres feien crits
110 I| furiosos, crits de gelosia i de ràbia, i no podia fer
111 I| crits de gelosia i de ràbia, i no podia fer aturar aquell
112 I| capa de plata tremolosa, i allà sota, a l'altra riba,
113 I| tinguessin el peu dins l'aigua. I prenent en els meus braços
114 I| amant, besava lentament i llargament el front llis,
115 I| secret d'aquesta terra antiga i fabulosa, i els llavis quiets
116 I| terra antiga i fabulosa, i els llavis quiets que s'
117 I| obrien a les meves tendreses. I vivia una sensació confusa,
118 I| sensació confusa, corprenedora i sobretot poètica, la sensació
119 I| vaig posar sobre un moble i la vaig deixar allà, somrient
120 I| deixava pas d'examinar-lo i d'admirar-lo, tota plena
121 I| tota plena de respecte i emoció. Em demanava adesiara: "
122 I| Em permets que el toqui?" I quan l'havia autoritzada,
123 I| velló de petites petxines, i semblava sentir, per aquest
124 I| acabat els meus treballs i me n'havia de tornar. Vaig
125 I| no podia quedar-me més, i em deixà lliure.~ El
126 I| cercar la capsa de petxines i vaig posar-l'hi a les mans."
127 I| realitzats de sobte.~ I m'abraçà amb impetuositat.~
128 I| amb impetuositat.~ Tot i el regal, plorà ben fort
129 I| distribuir besades de pare i pastissos a tota la resta
130 I| resta de les meves dones i vaig partir. ~ ~~
131 II| meva coneixença del país i de la llengua. Vaig enllestir
132 II| els més aviat possible, i com que encara em quedava
133 II| amic, el rei de Ganhara, i a la meva doneta Chali que
134 II| davant meu tres gladiadors, i no em deixà sol un segon
135 II| vaig cridar Haribadada, i després de moltes preguntes
136 II| perspicàcia, li vaig demanar: "I saps que s'ha fet de la
137 II| una cara trista, amoïnat, i respongué amb gran disgust: ~ "
138 II| Val més no parlar-ne!~ -I això, per què? Era un doneta
139 II| un mal camí, senyor.~ -I ara què dius, Chali? Què
140 II| sentia com em batia el cor, i l'angoixa em tancava els
141 II| saber.~ -Va robar.~ -I ara què dius, Chali? A qui
142 II| a mi uns ulls esbalaïts i respongué:~ "Sí, ella
143 II| esclava un regal del rei, i el Rajà la va fer castigar.~ -
144 II| fermar dins un sac, senyor, i la varen llançar al llac,
145 II| dolor que mai no he sentit, i vaig fer senyal a Haribadada
146 II| no em veiés plorar.~ I vaig passar la nit a la
147 II| sobre els meus genolls.~ I vaig pensar que l'esquelet
148 II| havíem contemplat junts.~ I vaig anar-me'n l'endemà
149 II| endemà malgrat la tristesa i les súpliques acalorades
150 II| acalorades del Rajà.~ I ara crec que Chali ha estat
|