Par.
1 Ded| L'almirall de La Vallée, que semblava ensopit a la butaca,
2 Ded| molt singular, desitgeu que us la conti?"~ I parlà,
3 Ded| aquell somriure arrugat que no abandonava mai, aquell
4 Ded| aquell somriure a la Voltaire que el feia passar per un escèptic
5 I| una bellesa sobrehumana que vivien en una increïble
6 I| divins i d'una tal gràcia que un s'enamora de les seves
7 I| per una munió de pagodes que banyen llurs muralles dins
8 I| lluny forma una taca blanca que torna gran quan un s'hi
9 I| envoltat d'una cort d'honor que el sobirà m'enviava. I vaig
10 I| sol assegut; era el Rajà, que m'esperava, immòbil dins
11 I| famosa estrella de Delhi que sempre ha pertangut a la
12 I| d'uns vint-i-cinc anys, que semblava tenir sang negra
13 I| negra a les venes, encara que pertanyia a la més pura
14 I| dents resplendents, agudes, que mostrava sovint en un somriure
15 I| costat sobre un banc tan alt que els peus amb dificultat
16 I| ocupacions i no entenia gaire que algú pogués ocupar-se d'
17 I| d'altres coses. De segur que estava ben convençut que
18 I| que estava ben convençut que jo havia vingut de tan lluny
19 I| els seus plaers.~ Com que tenia molta necessitat d'
20 I| satisfet de la meva actitud que volgué mostrar-me, de seguida,
21 I| aquelles armes tallants que traçaven sobre llur pell
22 I| felicitar efusivament, i ordenà que se'm conduís al Cuix-Mahal (
23 I| els inversemblants jardins que es troben a Orient i vaig
24 I| i de fisonomia diferent, que bé semblaven flors naturals
25 I| coronades per estranyes teulades que semblaven perruques delicades
26 I| aquests exquisits arabescs que alegren la mirada, de processons
27 I| amb petits arcs dentelats que donaven al jardí. Al terra
28 I| me'n demanava l'opinió, que jo li donava amb no poques
29 I| arribada, i tot recordant-me que l'endemà en honor meu tindria
30 I| segona, una tercera, i la que feia deu, i la que feia
31 I| i la que feia deu, i la que feia vint. Perseguíem, un
32 I| altre, tots els animals que alimentava la contrada:
33 I| sang, cansat d'un plaer que sempre era igual.~ A
34 I| magnífiques, animals ensinistrats, que Haribadada em presentava
35 I| fos el sol mateix, tot i que en el fons em menyspreava.~
36 I| revisió de tropes, i tot el que se li podia ocórrer a aquell
37 I| complaïa infinitament més que la del rei.~ Però un
38 I| meu palau, tot solemne, que m'anuncià, en termes misteriosos,
39 I| en termes misteriosos, que un present del sobirà m'
40 I| costat de l'altra, immòbils, que semblaven un enfilall de
41 I| príncep: era un harem, el que ara em regalava. L'havia
42 I| davant d'aquells infants que em miraven amb ulls grans
43 I| amb ulls grans i greus, i que semblaven ja conèixer allò
44 I| semblaven ja conèixer allò que jo les podia exigir.~
45 I| podia exigir.~ No sabia que els havia de dir. Tenia
46 I| regal! A la fi, de rídícul que em trobava, vaig demanar
47 I| He vingut per fer allò que et plaurà exigir de mi,
48 I| pregunta a la més petita que articulà ben clarament amb
49 I| retirar-se, pensant sens dubte que havia fet la meva tria,
50 I| tria, però els vaig ordenar que quedessin, i, asseient-me
51 I| una història de genis ja que parlava bastant bé la seva
52 I| confitures i pastissos que varen menjar fins atipar-se,
53 I| atipar-se, després, com que vaig començar a trobar divertida
54 I| de quatre dones de servei que el príncep m'havia enviat
55 I| desconeguts i tan interessants i que els suscitaven veritables
56 I| va ser, la més gran, la que es deia Chali i que semblava
57 I| la que es deia Chali i que semblava una estatueta d'
58 I| dolça, tímida i alegre que m'estimà tot d'una amb un
59 I| una amb un amor ardent i que jo estimava d'una manera
60 I| palau vell, enmig dels simis que s'havien convertit en els
61 I| apropar-se més, tot esperant que distribuís les llepolies.~
62 I| i jo li'n donava un bocí que portava a la seva femella.
63 I| aturar aquell xivarri més que llançant la seva part a
64 I| de les galeries exteriors que dominava el llac de Vihara.
65 I| parlar, la lluna resplendent que lliscava al fons del cel
66 I| semblants a graciosos xampinyons que tinguessin el peu dins l'
67 I| fabulosa, i els llavis quiets que s'obrien a les meves tendreses.
68 I| un objecte ben inesperat que excità a Chali una admiració
69 I| la primera, sens dubte, que entrava en el reialme.~
70 I| somrient de la importància que es donava a un vulgar bibelot
71 I| demanava adesiara: "Em permets que el toqui?" I quan l'havia
72 I| contacte, una deliciosa fruïció que li arribava al cor.~
73 I| aquests plaers, li vaig dir que no podia quedar-me més,
74 II| enviar en una nova missió que m'havia estat encomanada
75 II| més aviat possible, i com que encara em quedava un mes,
76 II| i a la meva doneta Chali que trobaria molt canviada,
77 II| li vaig demanar: "I saps que s'ha fet de la petita Chali
78 II| ha fet de la petita Chali que el Rajà m'havia donat?"~
79 II| fet? On és?~ -Vull dir que ha acabat malament.~ -
80 II| incòmode, murmurà: "Val més que no ho demaneu!~ -Ho vull
81 II| vostra partida, el cofret que el príncep us havia regalat.
82 II| Però si vaig ser jo que li vaig donar.~ El indià
83 II| els més sagrats juraments que vós l'hi havíeu donat. Però
84 II| donat. Però ningú va creure que vós haguéssiu pogut entregar
85 II| significa castigar? Què és el que se li va fer?~ -La varen
86 II| pregona sensació de dolor que mai no he sentit, i vaig
87 II| passar la nit a la galeria que dominava el llac, a la galeria
88 II| genolls.~ I vaig pensar que l'esquelet del seu bell
89 II| de la mateixa aigua negra que tantes vegades havíem contemplat
90 II| del Rajà.~ I ara crec que Chali ha estat l'única dona
91 II| Chali ha estat l'única dona que he estimat.~
|