Par.
1 Ded| Voltaire que el feia passar per un escèptic empedreït.~ ~~
2 I| vaig endinsar aviat amb un grapat d'homes en aquell
3 I| hagués caminat al bell mig d'un poema, com si hagués recorregut
4 I| com si hagués recorregut un reialme de fades sobre el
5 I| divins i d'una tal gràcia que un s'enamora de les seves formes
6 I| veient-los, s'experimenta un plaer físic i sensual. En
7 I| caminava, tot deixondit, en un somni.~ Així, vaig arribar
8 I| decadència, i governada per un príncep opulent, autoritari,
9 I| i cruel, el Rajà Maddan, un veritable sobirà d'Orient,
10 I| fons d'una vall a la vora d'un petit llac, encerclat per
11 I| blanca que torna gran quan un s'hi apropa, i poc a poc
12 I| les portes, vaig trobar un elefant superbament aparellat,
13 I| pedres precioses.~ Sobre un banc semblant a un dels
14 I| Sobre un banc semblant a un dels nostres bancs de jardí
15 I| respatller, però revestit d'un tapís admirable, vaig adonar-me
16 I| m'esperava, immòbil dins un vestit de la més pura seda
17 I| era descendent.~ Era un jove d'uns vint-i-cinc anys,
18 I| els ulls grossos, fixos i un mica distrets, els pòmuls
19 I| que mostrava sovint en un somriure maquinal.~ S'
20 I| asseure al seu costat sobre un banc tan alt que els peus
21 I| mostrar-me, de seguida, un combat de lluitadors i m'
22 I| rascle fet de làmines agudes. Un d'ells tenia una galta trossejada;
23 I| príncep ho observava amb un entusiasme ferotge i apassionat.
24 I| parar: "Pega, pega-li".~ Un dels dos caigué sense coneixement,
25 I| ple de sang, i el Rajà féu un llarg sospir de disgust,
26 I| llac sagrat de Vihara tot un flanc de les muralles. Era
27 I| Al centre de l'edifici, un vigorós temple s'aixecava
28 I| temple s'aixecava fins a un encisador petit campanar
29 I| allargada i rodona semblava un pit de marbre blanc estès
30 I| acabat d'arreglar-me, quan un dignatari de la cort, Haribadada,
31 I| banda dels jardins.~ Era un vertader bosc de pedres,
32 I| en honor meu tindria lloc un gran cacera del tigre.~
33 I| que feia vint. Perseguíem, un darrere l'altre, tots els
34 I| veure córrer sang, cansat d'un plaer que sempre era igual.~
35 I| Haribadada em presentava amb un respecte greu i manifest
36 I| Tan aviat com em deixaven un mica sol, treballava, o
37 I| que la del rei.~ Però un horabaixa, quan tornava
38 I| termes misteriosos, que un present del sobirà m'esperava
39 I| immòbils, que semblaven un enfilall de peixos per rostir.
40 I| atenció del príncep: era un harem, el que ara em regalava.
41 I| havia escollit tan jove per un excès de cortesia. Perquè
42 I| tornar mai el present d'un sobirà. Hauria estat una
43 I| Tenia l'aspecte d'un ratolinet, era realment
44 I| abraçar. Les altres feren un moviment com per retirar-se,
45 I| índia, els vaig fer prendre un lloc, al meu entorn, després
46 I| entretenir les meves dones.~ Un d'aquests entreteniments
47 I| entreteniments sobretot tingué un enorme èxit. Jo feia el
48 I| dies, vaig experimentar un vertader plaer en fer de
49 I| jo els ensenyava cada dia un d'aquest jocs desconeguts
50 I| esmorteïda.~ Llavors, un vespre, no sabria dir com
51 I| que m'estimà tot d'una amb un amor ardent i que jo estimava
52 I| apassionada. L'estimava com un pare i l'acariciava com
53 I| pare i l'acariciava com un home.~ Perdoneu-me, senyores,
54 I| aquell palau, com si fossin un ramat de gats joves.~
55 I| Llavors quasi sempre un mascle més valent venia
56 I| amb la mà allargada com un mendicant; i jo li'n donava
57 I| mendicant; i jo li'n donava un bocí que portava a la seva
58 I| omplint-me de regals.~ Un dia m'envià un objecte ben
59 I| regals.~ Un dia m'envià un objecte ben inesperat que
60 I| entusiasta. Era simplement un capsa folrada de petxines,
61 I| capses de cartró recobertes d'un embolcall de petites petxines
62 I| La vaig posar sobre un moble i la vaig deixar allà,
63 I| importància que es donava a un vulgar bibelot de mercat.~
64 II| tornà a portar a Bombai. Per un seguit de circumstàncies
65 II| com que encara em quedava un mes, vaig voler anar a fer
66 II| gladiadors, i no em deixà sol un segon durant la primera
67 II| I això, per què? Era un doneta molt agradable.~ -
68 II| agradable.~ -Prengué un mal camí, senyor.~ -I
69 II| pogut entregar a una esclava un regal del rei, i el Rajà
70 II| La varen fermar dins un sac, senyor, i la varen
71 II| cosset era allà, sota meu, en un sac de tela nuat per una
|