Par.
1 I| increïble magnificència. Fou com si durant dos mesos hagués
2 I| al bell mig d'un poema, com si hagués recorregut un
3 I| monuments, delicats i cisellats com joiells, lleugers com randes
4 I| cisellats com joiells, lleugers com randes i enormes com muntanyes,
5 I| lleugers com randes i enormes com muntanyes, aquests monuments
6 I| de les seves formes així com pot enamorar-se d'una dona;
7 I| físic i sensual. En resum, com diu el senyor Victor Hugo,
8 I| què podia esperar de mi com a distracció; després ja
9 I| entre soldats bronzejats com estàtues i vestits amb uniformes
10 I| en els seus plaers.~ Com que tenia molta necessitat
11 I| haver-me mostrat unes coses com aquestes el dia mateix de
12 I| es calmà, i em deixà, tal com repetidament li demanava,
13 I| respecte greu i manifest com si jo fos el sol mateix,
14 I| esplendor.~ Tan aviat com em deixaven un mica sol,
15 I| excès de cortesia. Perquè com més verd és el fruit, més
16 I| la més gran: ~ "I tu, com et dius?"~ Ella respongué: "
17 I| bonica, una pell groga, com d'ivori, era una meravella,
18 I| altres feren un moviment com per retirar-se, pensant
19 I| fins atipar-se, després, com que vaig començar a trobar
20 I| bordades en or i plata, corrien com si fossin animalets humans
21 I| un vespre, no sabria dir com va ser, la més gran, la
22 I| apassionada. L'estimava com un pare i l'acariciava com
23 I| com un pare i l'acariciava com un home.~ Perdoneu-me,
24 I| jugant en aquell palau, com si fossin un ramat de gats
25 I| a mi amb la mà allargada com un mendicant; i jo li'n
26 I| A França hauria costat com a molt quaranta sous. Però
27 II| els més aviat possible, i com que encara em quedava un
28 II| Estava molt commogut, sentia com em batia el cor, i l'angoixa
29 II| vós, senyor.~ -A mi, com és això?~ -Us va prendre,
|