Par.

 1   Ded|      aquell somriure arrugat que no abandonava mai, aquell somriure
 2     I|        però la impaciència reial no m'ho permeté. Primer de
 3     I|          seves gran ocupacions i no entenia gaire que algú pogués
 4     I| lapislàtzuli i àgates.~    Quasi no havia acabat d'arreglar-me,
 5     I|     opinió, que jo li donava amb no poques dificultats. Després
 6     I|       excuses del seu senyor per no haver pensat abans a oferir-me
 7     I|          jove, sis. Al principi, no vaig comprendre perquè aquell
 8     I|         jo les podia exigir.~    No sabia que els havia de dir.
 9     I|        de retornar-les, però hom no pot tornar mai el present
10     I|         i bellugant les mans. Ja no pensaven gaire, les pobrissones,
11     I|       trontollar una mica perquè no s'acotava mai prou. Això
12     I|              Llavors, un vespre, no sabria dir com va ser, la
13     I|         de gats joves.~    Chali no em deixava mai, excepte
14     I|         de gelosia i de ràbia, i no podia fer aturar aquell
15     I|        de mercat.~    Però Chali no deixava pas d'examinar-lo
16     I|          plaers, li vaig dir que no podia quedar-me més, i em
17     I|       sacsejada per la tristesa. No sabia què fer per consolar-la,
18     I|         consolar-la, les besades no servien per a res.~    De
19    II|    davant meu tres gladiadors, i no em deixà sol un segon durant
20    II|      gran disgust: ~    "Val més no parlar-ne!~    -I això,
21    II|  incòmode, murmurà: "Val més que no ho demaneu!~    -Ho vull
22    II|        sensació de dolor que mai no he sentit, i vaig fer senyal
23    II|  Haribadada de retirar-se perquè no em veiés plorar.~    I vaig