Par.

 1     I|      en altre temps una de les més pròsperes de l'India central,
 2     I|   immòbil dins un vestit de la més pura seda groga. Anava guarnit
 3     I|      encara que pertanyia a la més pura raça hindú. Tenia els
 4     I|       em complaïa infinitament més que la del rei.~    Però
 5     I|       de peixos per rostir. La més vella tenia tal volta vuit
 6     I|        de cortesia. Perquè com més verd és el fruit, més apreciat
 7     I|      com més verd és el fruit, més apreciat és en aquelles
 8     I|     trobava, vaig demanar a la més gran: ~    "I tu, com et
 9     I|       la mateixa pregunta a la més petita que articulà ben
10     I|       ben clarament amb la veu més feble: "Sóc aquí per quant
11     I|     pel davall tot corrent, la més petita obria la marxa, i
12     I|    petita obria la marxa, i la més gran fent-me trontollar
13     I|      sabria dir com va ser, la més gran, la que es deia Chali
14     I|       seguits dels seus petits més tímids, s'asseien al nostre
15     I|        atrevir-se a apropar-se més, tot esperant que distribuís
16     I| Llavors quasi sempre un mascle més valent venia fins a mi amb
17     I|      fer aturar aquell xivarri més que llançant la seva part
18     I|     dir que no podia quedar-me més, i em deixà lliure.~    
19    II| enllestir les meves feines els més aviat possible, i com que
20    II|        gran disgust: ~    "Val més no parlar-ne!~    -I això,
21    II|        incòmode, murmurà: "Val més que no ho demaneu!~    -
22    II|        en efecte, féu tots els més sagrats juraments que vós
23    II|       vaig sentir ferit per la més pregona sensació de dolor