aband-impre | incli-xivar
Par.
501 I| procurar afalagar les seves inclinacions. Va estar tan satisfet de
502 I| respondre, tal vegada per incomodar-la:~ "Per quin motiu ets
503 II| L'home cada vegada mes incòmode, murmurà: "Val més que no
504 I| plaer i imitava amb gestos inconscients tots els moviments dels
505 I| sobrehumana que vivien en una increïble magnificència. Fou com si
506 II| que li vaig donar.~ El indià aixecà cap a mi uns ulls
507 I| asseient-me a la manera índia, els vaig fer prendre un
508 I| la meva opinió. Jo estava indignat però el vaig felicitar efusivament,
509 I| dia m'envià un objecte ben inesperat que excità a Chali una admiració
510 I| preu d'aquesta joia era inestimable. Era la primera, sens dubte,
511 II| tantes vegades el pobre infant sobre els meus genolls.~
512 I| despertaven, l'omplien d'infantil alegria i el moblaven de
513 I| companyia dels quals em complaïa infinitament més que la del rei.~
514 I| sobirà. Hauria estat una injúria mortal. Calia doncs guardar
515 I| havien de dormir les meves innocents concubines. Les vaig tancar
516 I| Vaig prendre'm molt d'interès en la instal.lació del dormitori
517 I| aquest jocs desconeguts i tan interessants i que els suscitaven veritables
518 I| Vaig passar per contrades inversemblantment magnífiques; vaig ésser
519 I| Vaig travessar els inversemblants jardins que es troben a
520 Ded| A Jean Béraud. ~~ L'almirall
521 I| allà, el preu d'aquesta joia era inestimable. Era la
522 I| Aquell palau, aquell joiell, situat a l'extrem del parc
523 I| delicats i cisellats com joiells, lleugers com randes i enormes
524 I| omplir-me de regals. M'enviava joies, teles magnífiques, animals
525 II| segon durant la primera jornada de la meva tornada.~
526 I| paret segons la talla, sis jovenetes una al costat de l'altra,
527 I| Les altres seguien jugant en aquell palau, com si
528 II| respongué:~ "Sí, ella ho jurà, en efecte, féu tots els
529 II| féu tots els més sagrats juraments que vós l'hi havíeu donat.
530 I| i una mena de por de la justícia europea, també amb reserves,
531 I| El comiat de Chali fou lacerant. Plorava, ajaguda sobre
532 I| molt d'interès en la instal.lació del dormitori on havien
533 I| aquella mena de rascle fet de làmines agudes. Un d'ells tenia
534 I| flors dibuixats amb ònix, lapislàtzuli i àgates.~ Quasi no havia
535 I| Calia doncs guardar i instal.lar a casa meva aquell ramat
536 I| pensionat s'havia instal.lat a casa meva, després vaig
537 I| meu criat de confiança, Latchman, i vaig fer portar llepolies,
538 I| meva petita amant, besava lentament i llargament el front llis,
539 I| sota, a l'altra riba, la línia de petites pagodes semblants
540 I| estàtua amb una cara de línies llargues i severes.~
541 I| abillats amb vestimentes llampegants i coberts de pedres precioses.~
542 I| aturar aquell xivarri més que llançant la seva part a cadascú.~
543 II| sac, senyor, i la varen llançar al llac, des d'aquesta finestra,
544 I| lliscava al fons del cel mentre llançava a l'aigua una capa de plata
545 I| de sang, i el Rajà féu un llarg sospir de disgust, de tristesa
546 I| amant, besava lentament i llargament el front llis, els grans
547 I| meves ordres, i maldant per llegir el meu pensament als meus
548 I| s'enlairaven torratxes, lleugeres, altes o baixes, soles o
549 I| i cisellats com joiells, lleugers com randes i enormes com
550 I| li demanava, una mica de lleure per treballar. Ara s'acontentava
551 I| lentament i llargament el front llis, els grans ulls sadolls
552 I| la lluna resplendent que lliscava al fons del cel mentre llançava
553 I| tenia trenta anys, i era lloctinent de navili, quan se m'encarregà
554 I| vaig adonar-me d'una massa lluenta, una mena de sol assegut;
555 I| l'endemà. La caça i les lluites eren les seves gran ocupacions
556 I| través de les cintres, una llum esmorteïda.~ Llavors,
557 I| Miràvem, sense parlar, la lluna resplendent que lliscava
558 I| tallants que traçaven sobre llur pell negra llargues esquinçades
559 I| munió de pagodes que banyen llurs muralles dins l'aigua.~
560 I| Tota la seva cara s'il.luminà d'una alegria interior,
561 I| Les cambres eren il.luminades per finestres amb petits
562 I| sempre ha pertangut a la il.lustre dinastia dels Parihara de
563 I| tenir temps per vestir-me luxosament, però la impaciència reial
564 I| vivien en una increïble magnificència. Fou com si durant dos mesos
565 II| agradable.~ -Prengué un mal camí, senyor.~ -I ara
566 I| mi: balls de baiaderes, malabaristes, revisió de tropes, i tot
567 I| esperant les meves ordres, i maldant per llegir el meu pensament
568 I| pensament als meus ulls. Quin maleït regal! A la fi, de rídícul
569 II| vaig anar-me'n l'endemà malgrat la tristesa i les súpliques
570 I| presentava amb un respecte greu i manifest com si jo fos el sol mateix,
571 I| sense pensar en res, però mantenint el bell i encisador posat
572 I| mostrava sovint en un somriure maquinal.~ S'aixecà i vingué a
573 II| l'atzar del servei a la mar em tornà a portar a Bombai.
574 I| Llavors quasi sempre un mascle més valent venia fins a
575 I| Quan ens acostàrem, els mascles es posaren a córrer sobre
576 I| admirable, vaig adonar-me d'una massa lluenta, una mena de sol
577 I| cocodril, i jo què sé, la meitat de les bèsties de la creació.
578 I| amb la mà allargada com un mendicant; i jo li'n donava un bocí
579 I| confitures i pastissos que varen menjar fins atipar-se, després,
580 I| les altres.~ El príncep mentrestant continuava omplint-me de
581 I| tot i que en el fons em menyspreava.~ I cada dia una processó
582 I| groga, com d'ivori, era una meravella, una estàtua amb una cara
583 I| estremint-se en els detalls meravellosos, tremolant d'angoixa i bellugant
584 I| donava a un vulgar bibelot de mercat.~ Però Chali no deixava
585 I| magnificència. Fou com si durant dos mesos hagués caminat al bell mig
586 I| pastissos i fruites. I els micos s'acostaven a poc a poc,
587 I| mà i es posà a contar-me mil coses, me'n demanava l'opinió,
588 I| guarnit amb deu o quinze milions de diamants i, sola, al
589 I| arabescs que alegren la mirada, de processons immòbils
590 I| dominava el llac de Vihara. Miràvem, sense parlar, la lluna
591 I| d'aquells infants que em miraven amb ulls grans i greus,
592 I| aquesta noieta, la raça misteriosa de la qual semblen sortir
593 I| que m'anuncià, en termes misteriosos, que un present del sobirà
594 I| anglès em donà tots els mitjans necessaris per dur a terme
595 I| d'infantil alegria i el moblaven de vida.~ Vaig prendre'
596 I| La vaig posar sobre un moble i la vaig deixar allà, somrient
597 I| quedar absolutament confús, molest i avergonyit al davant d'
598 I| plaers.~ Com que tenia molta necessitat d'ell, vaig procurar
599 II| Haribadada, i després de moltes preguntes diverses, per
600 I| regal, plorà ben fort en el moment del darrer adéu.~ Vaig
601 I| cap al cel.~ I tot el monument, de dalt a baix, era cobert
602 I| entusiasme.~ La meva morada semblava una classe. I les
603 II| Acabat malament? ha mort?~ -Sí, senyor. Va cometre
604 I| Hauria estat una injúria mortal. Calia doncs guardar i instal.
605 I| femelles es feien escàpoles tot mostrant-nos els seu darrere pelat i
606 I| costat, content d'haver-me mostrat unes coses com aquestes
607 I| resplendents, agudes, que mostrava sovint en un somriure maquinal.~
608 I| abraçar. Les altres feren un moviment com per retirar-se, pensant
609 I| gestos inconscients tots els moviments dels lluitadors, tot cridant
610 I| dinastia dels Parihara de Mundora de la qual el meu amfitrió
611 I| com randes i enormes com muntanyes, aquests monuments eren
612 II| cada vegada mes incòmode, murmurà: "Val més que no ho demaneu!~ -
613 I| posaren a córrer sobre els murs mentre ens feien ganyotes
614 I| cossos estaven absolutament nafrats, i els combatents seguien
615 I| els seus gestos de pedra narraven els costums i les tradicions
616 I| que bé semblaven flors naturals posades sobre aquella graciosa
617 I| anys, i era lloctinent de navili, quan se m'encarregà una
618 I| em donà tots els mitjans necessaris per dur a terme l'empresa
619 I| Com que tenia molta necessitat d'ell, vaig procurar afalagar
620 I| fer de papa amb aquelles nines. Fèiem fantàstiques partides
621 II| l'hi havíeu donat. Però ningú va creure que vós haguéssiu
622 II| plorar.~ I vaig passar la nit a la galeria que dominava
623 I| posat hereditari dels pobles nobles i somiadors, el posat hieràtic
624 I| tota una raça en aquesta noieta, la raça misteriosa de la
625 I| les cames, i les meves sis noietes passaven pel davall tot
626 I| aparegué, m'estrenyé de nou la mà i es posà a contar-me
627 I| organitzà noves caceres, nous combats de lluitadors; però,
628 I| príncep, desolat, organitzà noves caceres, nous combats de
629 II| sota meu, en un sac de tela nuat per una corda, al fons de
630 I| dos homes aparegueren, nus, bronzejats, amb les mans
631 I| encisador petit campanar prim i obert de tots costats, la seva
632 I| regals.~ Un dia m'envià un objecte ben inesperat que excità
633 I| Així, vaig arribar a l'objectiu del viatge, la ciutat de
634 I| tot corrent, la més petita obria la marxa, i la més gran
635 I| els llavis quiets que s'obrien a les meves tendreses. I
636 I| privat.~ Després d'aquest obscur discurs, l'ambaixador calà
637 I| Seguien sense bategar-se, observant-me de fit a fit, esperant les
638 I| trossos.~ I el príncep ho observava amb un entusiasme ferotge
639 I| i tot el que se li podia ocórrer a aquell Rajà hospitalari,
640 I| lluites eren les seves gran ocupacions i no entenia gaire que algú
641 I| entenia gaire que algú pogués ocupar-se d'altres coses. De segur
642 I| no haver pensat abans a oferir-me una cosa de la qual jo n'
643 I| palau el despertaven, l'omplien d'infantil alegria i el
644 I| príncep mentrestant continuava omplint-me de regals.~ Un dia m'
645 I| treballar. Ara s'acontentava amb omplir-me de regals. M'enviava joies,
646 I| rams de flors dibuixats amb ònix, lapislàtzuli i àgates.~
647 I| governada per un príncep opulent, autoritari, violent, generós
648 I| i amb teles bordades en or i plata, corrien com si
649 I| felicitar efusivament, i ordenà que se'm conduís al Cuix-Mahal (
650 I| meva tria, però els vaig ordenar que quedessin, i, asseient-me
651 I| una galta trossejada; l'orella de l'altre estava tallada
652 I| El príncep, desolat, organitzà noves caceres, nous combats
653 I| amb alguna nova diversió organitzada per a mi: balls de baiaderes,
654 I| divertida l'aventura, vaig organitzar jocs per entretenir les
655 I| graciosa planta d'arquitectura oriental. Totes eren coronades per
656 I| contrada: la pantera, l'ós, l'elefant, l'antílop, l'
657 I| alimentava la contrada: la pantera, l'ós, l'elefant, l'antílop,
658 I| vertader plaer en fer de papa amb aquelles nines. Fèiem
659 I| lluitadors, tot cridant sense parar: "Pega, pega-li".~ Un
660 I| joiell, situat a l'extrem del parc reial, capbussava en el
661 I| veure, alineades contra la paret segons la talla, sis jovenetes
662 I| il.lustre dinastia dels Parihara de Mundora de la qual el
663 Ded| que us la conti?"~ I parlà, sense bategar-se, des del
664 I| de Vihara. Miràvem, sense parlar, la lluna resplendent que
665 II| disgust: ~ "Val més no parlar-ne!~ -I això, per què? Era
666 I| història de genis ja que parlava bastant bé la seva llengua.~
667 I| més que llançant la seva part a cadascú.~ Sovint també
668 II| prendre, el dia de la vostra partida, el cofret que el príncep
669 I| nines. Fèiem fantàstiques partides de fet i amagar, de conillons,
670 I| de les meves dones i vaig partir. ~ ~~
671 I| Però Chali no deixava pas d'examinar-lo i d'admirar-lo,
672 II| II~~ Passaren dos anys, després l'atzar
673 I| combats de lluitadors; però, passats quinze dies amb aquests
674 I| cadascú.~ Sovint també passava les vetllades amb Chali,
675 I| la casa del príncep.~ Passàvem hores exquisides junts en
676 I| i les meves sis noietes passaven pel davall tot corrent,
677 I| horabaixa, quan tornava d'una passejada, vaig trobar Haribadada
678 I| aferrades simplement amb pasta. A França hauria costat
679 I| assemblea de bèsties amb patilles blanques ens treien la llengua
680 I| per mostrar-me la seva pàtria sorprenent amb tot l'encís
681 I| quals i els seus gestos de pedra narraven els costums i les
682 I| tot cridant sense parar: "Pega, pega-li".~ Un dels dos
683 I| cridant sense parar: "Pega, pega-li".~ Un dels dos caigué
684 I| semblaven un enfilall de peixos per rostir. La més vella
685 I| mostrant-nos els seu darrere pelat i duent els seus petits
686 I| maldant per llegir el meu pensament als meus ulls. Quin maleït
687 I| moviment com per retirar-se, pensant sens dubte que havia fet
688 I| seu senyor per no haver pensat abans a oferir-me una cosa
689 I| bellugant les mans. Ja no pensaven gaire, les pobrissones,
690 I| comprendre perquè aquell pensionat s'havia instal.lat a casa
691 I| acariciava com un home.~ Perdoneu-me, senyores, he anat una mica
692 I| impaciència reial no m'ho permeté. Primer de tot volia conèixer-me,
693 I| Em demanava adesiara: "Em permets que el toqui?" I quan l'
694 I| estranyes teulades que semblaven perruques delicades i coquetes.~
695 I| deu, i la que feia vint. Perseguíem, un darrere l'altre, tots
696 I| de processons immòbils de personatges delicats, les actituds dels
697 II| diverses, per despistar la seva perspicàcia, li vaig demanar: "I saps
698 I| estrella de Delhi que sempre ha pertangut a la il.lustre dinastia
699 I| a les venes, encara que pertanyia a la més pura raça hindú.
700 I| xampinyons que tinguessin el peu dins l'aigua. I prenent
701 I| un banc tan alt que els peus amb dificultat tocaven a
702 I| nostre voltant, ajupits al pic de les muralles, encimbellats
703 II| l'angoixa em tancava els pits.~ Vaig demanar: "Una
704 I| cobertes, una porció de cada plat de l'àpat reial; cada dia
705 I| emportar-se'l de l'arena tot ple de sang, i el Rajà féu un
706 I| impetuositat.~ Tot i el regal, plorà ben fort en el moment del
707 II| retirar-se perquè no em veiés plorar.~ I vaig passar la nit
708 I| comiat de Chali fou lacerant. Plorava, ajaguda sobre meu, el cap
709 I| encisador posat hereditari dels pobles nobles i somiadors, el posat
710 II| tingut tantes vegades el pobre infant sobre els meus genolls.~
711 I| Ja no pensaven gaire, les pobrissones, amb el motiu pel qual havien
712 I| caminat al bell mig d'un poema, com si hagués recorregut
713 I| corprenedora i sobretot poètica, la sensació de posseir
714 I| no entenia gaire que algú pogués ocupar-se d'altres coses.
715 II| creure que vós haguéssiu pogut entregar a una esclava un
716 I| conduït enmig d'una gran pompa, al palau.~ Hauria volgut
717 I| i un mica distrets, els pòmuls sortits, els llavis gruixuts,
718 I| enorme èxit. Jo feia el pont amb les cames, i les meves
719 I| que jo li donava amb no poques dificultats. Després volgué
720 I| vergonya, dubte i una mena de por de la justícia europea,
721 I| en safates cobertes, una porció de cada plat de l'àpat reial;
722 I| Haribadada al davant de la porta del meu palau, tot solemne,
723 I| estàtues sagrades.~ Havia portat, en una gran safata de coure,
724 I| li'n donava un bocí que portava a la seva femella. I tots
725 I| hindús.~ A una hora de les portes, vaig trobar un elefant
726 I| semblaven flors naturals posades sobre aquella graciosa planta
727 I| capsa de petxines i vaig posar-l'hi a les mans."És per a
728 I| acostàrem, els mascles es posaren a córrer sobre els murs
729 I| poètica, la sensació de posseir tota una raça en aquesta
730 II| meves feines els més aviat possible, i com que encara em quedava
731 I| tapadora, l'agafava amb grans precaucions, acariciava amb els dits
732 I| llampegants i coberts de pedres precioses.~ Sobre un banc semblant
733 II| sentir ferit per la més pregona sensació de dolor que mai
734 I| I vaig fer la mateixa pregunta a la més petita que articulà
735 II| Haribadada, i després de moltes preguntes diverses, per despistar
736 I| tinguessin el peu dins l'aigua. I prenent en els meus braços el cap
737 II| doneta molt agradable.~ -Prengué un mal camí, senyor.~ -
738 I| esperava a la meva cambra; i em presentà les excuses del seu senyor
739 I| quaranta sous. Però allà, el preu d'aquesta joia era inestimable.
740 I| encisador petit campanar prim i obert de tots costats,
741 I| impaciència reial no m'ho permeté. Primer de tot volia conèixer-me,
742 I| magnífiques; vaig ésser rebut per prínceps d'una bellesa sobrehumana
743 I| anys i la mes jove, sis. Al principi, no vaig comprendre perquè
744 I| cosa de la qual jo n'estava privat.~ Després d'aquest obscur
745 I| menyspreava.~ I cada dia una processó de criats em duien, en safates
746 I| que alegren la mirada, de processons immòbils de personatges
747 I| molta necessitat d'ell, vaig procurar afalagar les seves inclinacions.
748 I| país estrany, sorprenent i prodigiós.~ Caldrien vint volums
749 I| d'una fantasia de somni, prodigiosos monuments, delicats i cisellats
750 I| interior, d'aquesta alegria profunda dels somnis impossibles
751 I| dalt.~ I tot d'una em proposà una caça del tigre per a
752 I| altre temps una de les més pròsperes de l'India central, avui
753 I| perquè no s'acotava mai prou. Això les feia fer ensordidors
754 I| una gran safata de coure, provisions, pastissos i fruites. I
755 I| les fletxes, totes les puntes elegants i esveltes dels
756 I| llengua i ens ensenyaven el puny.~ Quan estigué cansat
757 I| muralles. Era de planta quadrada, presentava a les quatre
758 I| més feble: "Sóc aquí per quant et plaurà demanar-me, amo
759 I| hauria costat com a molt quaranta sous. Però allà, el preu
760 I| contrades.~ I em vaig quedar absolutament confús, molest
761 I| li vaig dir que no podia quedar-me més, i em deixà lliure.~
762 II| possible, i com que encara em quedava un mes, vaig voler anar
763 I| però els vaig ordenar que quedessin, i, asseient-me a la manera
764 I| les tranquil.les sales on queia, a través de les cintres,
765 I| genolls i romania així rumiant quelcom dins el seu capet d'esfinx,
766 II| I ara què dius, Chali? A qui va robar?~ -A vós, senyor.~ -
767 I| i fabulosa, i els llavis quiets que s'obrien a les meves
768 I| furiosos, crits de gelosia i de ràbia, i no podia fer aturar aquell
769 I| llargues esquinçades d'on rajava la sang.~ Això durà molt
770 I| terra de marbre, graciosos rams de flors dibuixats amb ònix,
771 I| com joiells, lleugers com randes i enormes com muntanyes,
772 I| carns amb aquella mena de rascle fet de làmines agudes. Un
773 I| Tenia l'aspecte d'un ratolinet, era realment bufona. La
774 I| dels somnis impossibles realitzats de sobte.~ I m'abraçà
775 I| aspecte d'un ratolinet, era realment bufona. La vaig alçar i
776 II| dubte.~ El Rajà Maddan em rebé amb demostracions d'alegria
777 I| magnífiques; vaig ésser rebut per prínceps d'una bellesa
778 I| aquestes capses de cartró recobertes d'un embolcall de petites
779 I| la meva arribada, i tot recordant-me que l'endemà en honor meu
780 I| un poema, com si hagués recorregut un reialme de fades sobre
781 II| que el príncep us havia regalat. El varen trobar a les seves
782 I| un harem, el que ara em regalava. L'havia escollit tan jove
783 I| petits als braços. El rei reia bojament, m'estrenyia el
784 I| encimbellats en tots els relleus, una assemblea de bèsties
785 I| calmà, i em deixà, tal com repetidament li demanava, una mica de
786 I| justícia europea, també amb reserves, escrúpols i, tot i això,
787 I| i vaig arribar a la meva residència.~ Aquell palau, aquell
788 I| nostres bancs de jardí sense respatller, però revestit d'un tapís
789 I| sense parlar, la lluna resplendent que lliscava al fons del
790 I| dir, per veure què podia respondre, tal vegada per incomodar-la:~ "
791 I| riure, i aquelles veus joves ressonant sota les baixes voltes del
792 I| pare i pastissos a tota la resta de les meves dones i vaig
793 I| plaer físic i sensual. En resum, com diu el senyor Victor
794 I| temps a decidir-me, ara retingut per la meva tendresa envers
795 I| havia de dir. Tenia ganes de retornar-les, però hom no pot tornar
796 I| jardí sense respatller, però revestit d'un tapís admirable, vaig
797 I| baiaderes, malabaristes, revisió de tropes, i tot el que
798 I| i allà sota, a l'altra riba, la línia de petites pagodes
799 I| maleït regal! A la fi, de rídícul que em trobava, vaig demanar
800 I| ensordidors esclafits de riure, i aquelles veus joves ressonant
801 II| som ara, on havia comès el robatori."~ Em vaig sentir ferit
802 I| seva cúpula allargada i rodona semblava un pit de marbre
803 I| palau de plaer) on havia de romandre.~ Vaig travessar els
804 I| sobre els meus genolls i romania així rumiant quelcom dins
805 I| un enfilall de peixos per rostir. La més vella tenia tal
806 I| meus genolls i romania així rumiant quelcom dins el seu capet
807 I| s'assegué al mig de les runes, mentre al nostre voltant,
808 I| Llavors, un vespre, no sabria dir com va ser, la més gran,
809 I| damunt el meu pit, tota sacsejada per la tristesa. No sabia
810 I| front llis, els grans ulls sadolls del secret d'aquesta terra
811 I| Havia portat, en una gran safata de coure, provisions, pastissos
812 I| processó de criats em duien, en safates cobertes, una porció de
813 I| sobirà.~ I el Rajà del safrà aparegué, m'estrenyé de
814 I| hieràtic de les estàtues sagrades.~ Havia portat, en una
815 I| reial, capbussava en el llac sagrat de Vihara tot un flanc de
816 II| efecte, féu tots els més sagrats juraments que vós l'hi havíeu
817 I| resplendents, en una gran sala envoltada de galeries, on
818 I| galeries i les tranquil.les sales on queia, a través de les
819 I| delicat i bàrbar, afable i sanguinari, amb una gràcia femenina
820 II| perspicàcia, li vaig demanar: "I saps que s'ha fet de la petita
821 I| inclinacions. Va estar tan satisfet de la meva actitud que volgué
822 I| hipopòtam, el cocodril, i jo què sé, la meitat de les bèsties
823 I| els grans ulls sadolls del secret d'aquesta terra antiga i
824 I| un vestit de la més pura seda groga. Anava guarnit amb
825 I| meves amiguetes vestides amb sedes admirables i amb teles bordades
826 II| gladiadors, i no em deixà sol un segon durant la primera jornada
827 I| seguir, aquesta cacera, i una segona, una tercera, i la que feia
828 I| alineades contra la paret segons la talla, sis jovenetes
829 I| cacera del tigre.~ Vaig seguir, aquesta cacera, i una segona,
830 II| portar a Bombai. Per un seguit de circumstàncies imprevistes
831 I| s'acostaven a poc a poc, seguits dels seus petits més tímids,
832 I| ocupar-se d'altres coses. De segur que estava ben convençut
833 Ded| des del fons del seu ample seient, tot conservant als llavis
834 I| precioses.~ Sobre un banc semblant a un dels nostres bancs
835 I| línia de petites pagodes semblants a graciosos xampinyons que
836 I| raça misteriosa de la qual semblen sortir totes les altres.~
837 II| Estava molt commogut, sentia com em batia el cor, i l'
838 II| sensació de dolor que mai no he sentit, i vaig fer senyal a Haribadada
839 II| no he sentit, i vaig fer senyal a Haribadada de retirar-se
840 I| un home.~ Perdoneu-me, senyores, he anat una mica lluny.~
841 I| en els meus braços el cap seriós de la meva petita amant,
842 I| consolar-la, les besades no servien per a res.~ De sobte
843 I| cara de línies llargues i severes.~ Llavors, vaig dir,
844 II| va fer castigar.~ -Què significa castigar? Què és el que
845 Ded| petita aventura amorosa molt singular, desitgeu que us la conti?"~
846 I| emportà a una mena d'arena situada a l'interior del palau.~
847 I| Aquell palau, aquell joiell, situat a l'extrem del parc reial,
848 I| per prínceps d'una bellesa sobrehumana que vivien en una increïble
849 I| clarament amb la veu més feble: "Sóc aquí per quant et plaurà
850 I| quinze milions de diamants i, sola, al seu front, brillava
851 I| Vaig passar entre soldats bronzejats com estàtues
852 I| porta del meu palau, tot solemne, que m'anuncià, en termes
853 I| lleugeres, altes o baixes, soles o aparellades, de talla
854 I| havia vingut de tan lluny sols per distreure'l una mica
855 II| finestra de la cambra on som ara, on havia comès el robatori."~
856 I| hereditari dels pobles nobles i somiadors, el posat hieràtic de les
857 I| aquesta alegria profunda dels somnis impossibles realitzats de
858 I| moble i la vaig deixar allà, somrient de la importància que es
859 I| misteriosa de la qual semblen sortir totes les altres.~ El
860 I| mica distrets, els pòmuls sortits, els llavis gruixuts, la
861 I| i el Rajà féu un llarg sospir de disgust, de tristesa
862 I| costat com a molt quaranta sous. Però allà, el preu d'aquesta
863 I| temps per cuidar les meves sultanes.~ Durant vuit dies, vaig
864 I| les baixes voltes del meu sumptuós palau el despertaven, l'
865 I| vaig trobar un elefant superbament aparellat, envoltat d'una
866 I| quatre cares tres fileres superposades de galeries amb columnes
867 II| malgrat la tristesa i les súpliques acalorades del Rajà.~
868 I| tan interessants i que els suscitaven veritables deliris d'entusiasme.~
869 I| ciutat, de lluny forma una taca blanca que torna gran quan
870 I| orella de l'altre estava tallada en tres trossos.~ I el
871 I| colpir-se amb aquelles armes tallants que traçaven sobre llur
872 I| innocents concubines. Les vaig tancar allí, sota la guarda de
873 II| batia el cor, i l'angoixa em tancava els pits.~ Vaig demanar: "
874 I| autoritzada, aixecava la tapadora, l'agafava amb grans precaucions,
875 I| respatller, però revestit d'un tapís admirable, vaig adonar-me
876 II| sota meu, en un sac de tela nuat per una corda, al fons
877 I| de l'edifici, un vigorós temple s'aixecava fins a un encisador
878 I| poc a poc apareixen els temples, les agulles, les fletxes,
879 I| que s'obrien a les meves tendreses. I vivia una sensació confusa,
880 I| cacera, i una segona, una tercera, i la que feia deu, i la
881 I| mitjans necessaris per dur a terme l'empresa i em vaig endinsar
882 I| solemne, que m'anuncià, en termes misteriosos, que un present
883 I| m'estrenyia el braç per testimoniejar el seu plaer, i s'assegué
884 I| coronades per estranyes teulades que semblaven perruques
885 I| mans."És per a tu. És ben teva."~ Llavors, la vaig veure
886 1| Texto~
887 I| adorable criatura, dolça, tímida i alegre que m'estimà tot
888 I| seguits dels seus petits més tímids, s'asseien al nostre entorn,
889 I| que l'endemà en honor meu tindria lloc un gran cacera del
890 I| entreteniments sobretot tingué un enorme èxit. Jo feia
891 I| graciosos xampinyons que tinguessin el peu dins l'aigua. I prenent
892 II| llac, a la galeria on havia tingut tantes vegades el pobre
893 I| els peus amb dificultat tocaven a terra. S'estava molt malament
894 I| adesiara: "Em permets que el toqui?" I quan l'havia autoritzada,
895 I| forma una taca blanca que torna gran quan un s'hi apropa,
896 II| primera jornada de la meva tornada.~ A l'horabaixa, em trobava
897 II| circumstàncies imprevistes m'hi tornaren enviar en una nova missió
898 I| Però un horabaixa, quan tornava d'una passejada, vaig trobar
899 I| cada angle s'enlairaven torratxes, lleugeres, altes o baixes,
900 I| aquelles armes tallants que traçaven sobre llur pell negra llargues
901 I| narraven els costums i les tradicions de l'India.~ Les cambres
902 I| llargues galeries i les tranquil.les sales on queia, a través
903 I| tranquil.les sales on queia, a través de les cintres, una llum
904 I| havia de romandre.~ Vaig travessar els inversemblants jardins
905 I| amb columnes divinament treballades. A cada angle s'enlairaven
906 I| i els combatents seguien treballant-se les carns amb aquella mena
907 I| una mica de lleure per treballar. Ara s'acontentava amb omplir-me
908 I| em deixaven un mica sol, treballava, o bé anava a veure els
909 I| ja havia acabat els meus treballs i me n'havia de tornar.
910 I| amb patilles blanques ens treien la llengua i ens ensenyaven
911 I| els detalls meravellosos, tremolant d'angoixa i bellugant les
912 I| aigua una capa de plata tremolosa, i allà sota, a l'altra
913 I| I~~ Llavors jo tenia trenta anys, i era lloctinent de
914 I| dubte que havia fet la meva tria, però els vaig ordenar que
915 II| L'home posà una cara trista, amoïnat, i respongué amb
916 I| La ciutat vella es troba al fons d'una vall a la
917 II| la meva doneta Chali que trobaria molt canviada, sens dubte.~
918 I| inversemblants jardins que es troben a Orient i vaig arribar
919 I| marxa, i la més gran fent-me trontollar una mica perquè no s'acotava
920 I| malabaristes, revisió de tropes, i tot el que se li podia
921 I| Un d'ells tenia una galta trossejada; l'orella de l'altre estava
922 I| altre estava tallada en tres trossos.~ I el príncep ho observava
923 II| crec que Chali ha estat l'única dona que he estimat.~
924 I| com estàtues i vestits amb uniformes resplendents, en una gran
925 I| amb les mans armades amb urpes d'acer; i tot d'una s'atacaren,
926 I| quasi sempre un mascle més valent venia fins a mi amb la mà
927 I| vella es troba al fons d'una vall a la vora d'un petit llac,
928 Ded| L'almirall de La Vallée, que semblava ensopit a
929 I| enamorar-se d'una dona; veient-los, s'experimenta un plaer
930 II| retirar-se perquè no em veiés plorar.~ I vaig passar
931 I| fins, molt dolçament, el velló de petites petxines, i semblava
932 I| semblava tenir sang negra a les venes, encara que pertanyia a
933 I| sempre un mascle més valent venia fins a mi amb la mà allargada
934 I| cortesia. Perquè com més verd és el fruit, més apreciat
935 I| convertí en la meva dona de veres.~ Era una adorable criatura,
936 I| una manera estranya, amb vergonya, dubte i una mena de por
937 I| cruel, el Rajà Maddan, un veritable sobirà d'Orient, delicat
938 I| interessants i que els suscitaven veritables deliris d'entusiasme.~
939 I| esmorteïda.~ Llavors, un vespre, no sabria dir com va ser,
940 I| classe. I les meves amiguetes vestides amb sedes admirables i amb
941 I| homes dempeus abillats amb vestimentes llampegants i coberts de
942 I| Hauria volgut tenir temps per vestir-me luxosament, però la impaciència
943 I| esperava, immòbil dins un vestit de la més pura seda groga.
944 I| bronzejats com estàtues i vestits amb uniformes resplendents,
945 I| Sovint també passava les vetllades amb Chali, en una de les
946 I| distracció; després ja es veuria. ~ Vaig passar entre
947 I| esclafits de riure, i aquelles veus joves ressonant sota les
948 I| vaig tenir una idea, em viag aixecar, vaig anar a cercar
949 I| resum, com diu el senyor Victor Hugo, caminava, tot deixondit,
950 I| alegria i el moblaven de vida.~ Vaig prendre'm molt
951 I| centre de l'edifici, un vigorós temple s'aixecava fins a
952 I| maquinal.~ S'aixecà i vingué a donar-me la mà, a la manera
953 I| descendent.~ Era un jove d'uns vint-i-cinc anys, que semblava tenir
954 I| príncep opulent, autoritari, violent, generós i cruel, el Rajà
955 I| a les meves tendreses. I vivia una sensació confusa, corprenedora
956 I| bellesa sobrehumana que vivien en una increïble magnificència.
957 II| em quedava un mes, vaig voler anar a fer una petita visita
958 I| pompa, al palau.~ Hauria volgut tenir temps per vestir-me
959 I| ho permeté. Primer de tot volia conèixer-me, saber què podia
960 I| La més vella tenia tal volta vuit anys i la mes jove,
961 Ded| mai, aquell somriure a la Voltaire que el feia passar per un
962 I| runes, mentre al nostre voltant, ajupits al pic de les muralles,
963 I| ressonant sota les baixes voltes del meu sumptuós palau el
964 I| prodigiós.~ Caldrien vint volums per contar aquest viatge.
965 I| al fons d'una vall a la vora d'un petit llac, encerclat
966 II| va prendre, el dia de la vostra partida, el cofret que el
967 I| importància que es donava a un vulgar bibelot de mercat.~ Però
968 I| pagodes semblants a graciosos xampinyons que tinguessin el peu dins
969 I| Feia bots d'alegria, feia xiscles de plaer i imitava amb gestos
970 I| podia fer aturar aquell xivarri més que llançant la seva
|