II

    Passaren dos anys, després l'atzar del servei a la mar em tornà a portar a Bombai. Per un seguit de circumstàncies imprevistes m'hi tornaren enviar en una nova missió que m'havia estat encomanada per la meva coneixença del país i de la llengua. Vaig enllestir les meves feines els més aviat possible, i com que encara em quedava un mes, vaig voler anar a fer una petita visita al meu amic, el rei de Ganhara, i a la meva doneta Chali que trobaria molt canviada, sens dubte.
    El Rajà Maddan em rebé amb demostracions d'alegria frenètica. Va fer degollar davant meu tres gladiadors, i no em deixà sol un segon durant la primera jornada de la meva tornada.
    A l'horabaixa, em trobava lliure, vaig cridar Haribadada, i després de moltes preguntes diverses, per despistar la seva perspicàcia, li vaig demanar: "I saps que s'ha fet de la petita Chali que el Rajà m'havia donat?"
    L'home posà una cara trista, amoïnat, i respongué amb gran disgust:
    "Val més no parlar-ne!
    -I això, per què? Era un doneta molt agradable.
    -Prengué un mal camí, senyor.
    -I ara què dius, Chali? Què se n'ha fet? On és?
    -Vull dir que ha acabat malament.
    -Acabat malament? ha mort?
    -Sí, senyor. Va cometre una acció vil."
    Estava molt commogut, sentia com em batia el cor, i l'angoixa em tancava els pits.
    Vaig demanar: "Una acció vil? Què va fer? Què se n'ha fet?"
    L'home cada vegada mes incòmode, murmurà: "Val més que no ho demaneu!
    -Ho vull saber.
    -Va robar.
    -I ara què dius, Chali? A qui va robar?
    -A vós, senyor.
    -A mi, com és això?
    -Us va prendre, el dia de la vostra partida, el cofret que el príncep us havia regalat. El varen trobar a les seves mans.
    -Quin cofret?
    -El cofret de petxines.
    -Però si vaig ser jo que li vaig donar.
    El indià aixecà cap a mi uns ulls esbalaïts i respongué:
    "Sí, ella ho jurà, en efecte, féu tots els més sagrats juraments que vós l'hi havíeu donat. Però ningú va creure que vós haguéssiu pogut entregar a una esclava un regal del rei, i el Rajà la va fer castigar.
    -Què significa castigar? Què és el que se li va fer?
    -La varen fermar dins un sac, senyor, i la varen llançar al llac, des d'aquesta finestra, de la finestra de la cambra on som ara, on havia comès el robatori."
    Em vaig sentir ferit per la més pregona sensació de dolor que mai no he sentit, i vaig fer senyal a Haribadada de retirar-se perquè no em veiés plorar.
    I vaig passar la nit a la galeria que dominava el llac, a la galeria on havia tingut tantes vegades el pobre infant sobre els meus genolls.
    I vaig pensar que l'esquelet del seu bell cosset era allà, sota meu, en un sac de tela nuat per una corda, al fons de la mateixa aigua negra que tantes vegades havíem contemplat junts.
    I vaig anar-me'n l'endemà malgrat la tristesa i les súpliques acalorades del Rajà.
    I ara crec que Chali ha estat l'única dona que he estimat.