A Jean Béraud.    

    L'almirall de La Vallée, que semblava ensopit a la butaca, digué amb la seva veu de dona vella: "Vaig tenir una petita aventura amorosa molt singular, desitgeu que us la conti?"
    I parlà, sense bategar-se, des del fons del seu ample seient, tot conservant als llavis aquell somriure arrugat que no abandonava mai, aquell somriure a la Voltaire que el feia passar per un escèptic empedreït.