|
La Vie de Saint Léger
I
Domine Deu devemps lauder,
Et a sos sancz honor porter.
In su' amor cantomps dels sanz,
Quœ por lui augrent granz aanz;
Et
or es temps et si est biens
Quœ
nos cantumps de sant Lethgier.
II
Primes didrai vos dels honors
Quœ il awret ab duos seniors;
Aprés ditrai vos dels aanz
Que
li suos corps susting si granz,
Et
Ewruïns, cil Deu mentiz,
Que
lui a grant torment occist.
III
Quant
infans fud, donc a ciels temps,
Al rei lo duistrent soi parent,
Qui
donc regnevet a ciel di,
Cio fud
Lothiers, fils Baldequi.
Il
l'enamat, Deu lo covit,
Rovat
que letres apresist.
IV
Didun,
l'ebisque de Peitieus,
Lui·l
comandat ciel reis Lothiers.
Il lo
reciut, tam ben en fist
Ab u
magistre sempre·l mist,
Qui llo doist bien de ciel savier
Don Deu serviet por bona fied.
V
Et cum il
l'aut doit de ciel art,
Rende·l qui lui lo comandat.
Il lo reciu, bien lo nodrit;
Cio fud lonx tiemps ob se lo·s ting.
Deus l'exaltat cui el servid,
De
sanct Maxenz abbas divint.
VI
Ne fud
nuls om del son juvent
Qui mieldre fust donc a ciels tiemps;
Perfectus
fud in caritet,
Fid aut
il grand et veritiet,
Et in
raizons bels oth sermons;
Humilitiet
oth per trestoz.
VII
Cio
sempre fud et ja si er
Qui fai
lo bien, laudaz en er;
Et sanz Letgiers sempre fud bons,
Sempre
fist bien o que el pod.
Davant
lo rei en fud laudiez;
Cum il
l'audit, fu li'n amet.
VIII
A se·l
mandat et cio li dist,
A curt
fust, sempre lui servist.
Il l'exaltat
e l'onarat,
Sa
gratia li perdonat,
Et hunc tam bien que il en fist,
De Hostedun evesque en fist.
IX
Quandius visquet ciel reis Lothiers,
Bien
honorez fud sancz Lethgiers.
Il se
fud morz, damz i fud granz.
Cio
controverent baron franc,
Por cio
que fud de bona fiet,
De
Chielperig fesissent rei.
X
Un compte
i oth, pres en l'estrit;
Ciel
eps num auret Evruï.
Ne vol
reciwre Chielperin,
Mais lo
seu fredre Theoiri.
Ne·l condignet nuls de sos piers,
Rei
volunt fair' estre so gred.
XI
Il lo
presdrent tuit a conseil,
Estre so gret en fisdren rei;
Et
Ewruïns ott en gran dol,
Porro
que ventre no·ls en poth.
Por
ciel tiel duol rova·s clergier,
Si s'en
intrat in un monstier.
XII
Reis
Chielperics tam bien en fist
De
sanct Lethgier consilier fist.
Quandius
al suo consiel edrat,
Incontra
Deu ben s'i garda,
Lei consentit
et observat
Et son
regnét ben dominat.
XIII
Ja fud
tels om, Deu inimix,
Qui
l'encusat ab Chielpering.
L'ira
fud granz cum de senior,
Et sancz Lethgiers oc s'ent pauor;
Ja lo
sot bien, il lo celat,
A nuil
omne no·l demonstrat.
XIV
Quant
ciel' irœ tels esdevent,
Paschas
furent in eps cel di;
Et sancz Lethgiers fist son mistier,
Missœ
cantat, fist lo mul ben.
Pobl'
et lo rei communïet
Et sens cumgiet si s'en ralet.
XV
Reis
Chielperics, cum il l'audit,
Presdra
sos meis, a lui·s tramist;
Cio li
mandat que revenist,
Sa
gratia por tot ouist.
Et sancz Lethgiers ne·s soth mesfait;
Cum vit
les meis, a lui ralat.
XVI
Il cio
li dist et adunat:
"Tos
consiliers ja non estrai.
Meu'
evesquet ne·m lez tener
Por te
qui sempre·m vols aver.
En u monstier me laisse intrer,
Pos ci
non posc, lai vol ester."
XVII
Enviz
lo fist, non voluntiers,
Laisse
l'intrar in u monstier.
Cio fud
Lusos ut il intrat;
Clerj'
Ewruï illo trovat.
Cil
Ewruïns molt li vol miel,
Toth
per enveia, non per el.
XVIII
Et
sancz Lethgiers fist so mistier,
Ewruï
prist a castier:
Ciel'
ira grand et ciel corropt,
Cio li
preia laissas lo toth.
Fus li
por Deu, ne·l fus por lui,
Cio li
preia paias s'ab lui.
XIX
Et Ewruïns fist fincta pais;
Cio·l
demonstrat que s'i paias.
Quandius
in ciel monstier instud,
Cio·l
demonstrat amix li fust.
Mais en avant vos cio aurez
Cum ill
edrat por mala fid.
XX
Rex
Chielperings il se fud morz;
Per lo
regnét lo sowrent tost.
Vindrent
parent e lor amic,
Li
sanct Lethgier, li Ewruï;
Cio
confortent ad ambes duos
Que
s'ent ralgent in lor honors.
XXI
Et
sancz Lethgiers den fistdra bien,
Quœ s'en ralat en s'evesquet.
Et Ewruïns den fisdra miel,
Quœ donc deveng anatemaz.
Son
quev que il a coronat
Toth lo
laisera recimer.
XXII
Domine
Deu in cio laissat
Et a dïable·s comandat.
Qui donc fud miels et a lui vint,
Il
voluntiers semper reciut.
Cum
fulc en aut grand adunat,
Lo
regne prest a devastar.
XXIII
A foc,
a flamma vai ardant
Et a gladies percutan.
Por quant il pot, tan fai de miel;
Por Deu ne·l volt il observer.
Ciel ne fud nez de medre vius
Qui tal exercite vidist.
XXIV
Ad Ostedun,
a cilla ciu,
Dom
sanct Lethgier vai asalir.
Ne pot
intrer en la ciutat;
Defors
l'asist, fist i gran miel,
Et sancz Lethgiers mul en fud trists,
Por
ciel tiel miel quœ defors vid.
XXV
Sos
clerjes pres il revestiz,
Et ob ses croix fors s'en exit.
Porro'n
exit vol li preier
Quœ tot
ciel miel laisses por Deu.
Ciel
Ewruïns, qual hora·l vid,
Penre·l
rovat, lïer lo fist.
XXVI
Hor en aurez las poenas granz
Quœ il
en fisdra li tiranz.
Li
perfides tam fud cruels
Lis ols
del cap li fai crever.
Cum si l'aut fait, mis l'en reclus;
Ne soth
nuls om qu'es devenguz.
XXVII
Am las
lawras li fai talier
Hanc la
lingua quœ aut in quev.
Cum si
l'aut toth vituperét,
Dist
Evvruïns, qui tan fud miels:
"Hor
a perdud don Deu parlier;
Ja non
podra mais Deu laudier."
XXVIII
A terra
joth, mult fo afflicz;
Non oct
ob se cui en calsist.
Super lis
piez ne pod ester,
Que toz
los at li condemnets.
Or a
perdud don Deu parlier;
Ja non
podra mais Deu laudier.
XXIX
Sed il
non ad lingu'a parlier,
Deus
exaudis lis sos pensaez;
Et si
el non ad ols carnels,
Encor
los ad espiritiels;
Et si en corps a grand torment,
L'anima'n
awra consolament.
XXX
Guenes
oth num cui·l comandat;
La jus en cartres l'en menat;
Et en
Fescant, in ciel monstier,
Illo
reclusdrent sanct Lethgier.
Domine
Deus in ciel flaiel
I
visitét Lethgier son serw.
XXXI
La
labia li ad restaurat,
Si cum
desanz Deu pres laudier;
Et hanc en aut merci si grand
Parlier
lo fist si cum desanz.
Donc
pres Lethgiers a preïer,
Poble
ben fist credre in Deu.
XXXII
Et Ewruïs, cum il l'audit,
Credre
ne·l pot antro que·l vid.
Cum il
lo vid, fud corroptios;
Donc
oct ab lui dures raizons.
El cors
exastra al tirant,
Peis li
promest ad en avant.
XXXIII
A grand
furor, a gran flaiel,
Si·l
recomanda Laudebert.
Cio li
rova et noit et di
Miel li
fesist dontre qu'el viu.
Ciel
Laudeberz fura buons om,
Et sancz Lethgiers duis a son dom.
XXXIV
Il li
vol faire mult amet;
Bewre
li rova aporter.
Garda,
si vid grand claritet;
De cel vindre, fud de par Deu.
Si cum
roors in cel es granz
Et si
cum flammes clar ardanz.
XXXV
Cil
Laudeberz, qual hora·l vid,
Torne
s'als altres, si llor dist:
"Ciest
omne tiel mult aima Deus,
Por cui
tels causa vin de ciel."
Por ciels signes que vidrent tels,
Deu
presdrent mult a conlauder.
XXXVI
Tuit li
omne de ciel païs
Trestuit
apresdrent a venir;
Et sancz Lethgiers lis predïat,
Domine
Deu il les lucrat.
Rendet
ciel fruit espiritiel
Quœ
Deus li auret perdonat.
XXXVII
Et Ewruïns, cum il l'audit,
Credre
ne·l pot antro que·l vid.
Cil
biens qu'el fist, cil li pesat;
Occidere
lo commandat.
Quatr'
omnes i tramist armez
Que lui
alessunt decoller.
XXXVIII
Li tres
vindrent a sanct Lethgier,
Jus se
giterent a sos pez.
De lor pechietz que aurent faiz
Il los
absols et perdonét.
Lo
quarz, uns fel, nom a Vadart,
Ab un
inspieth lo decollat.
XXXIX
Et cum
il l'aud tollut lo quev,
Lo
corps estera sobre·ls piez.
Cio fud
lonx dis que non cadit;
Lai
s'aprosmat que lui firid.
Entro·l
talia los pez dejus,
Lo
corps estera sempre sus.
XL
Del
corps asaz l'avez audit
Et dels flaiels que granz sustint.
L'anima
reciut Domine Deus;
Als
altres sanz en vai en cel.
Il nos
aiud ob ciel Senior
Por cui
sustinc tels passïons!
|