Una delle ultime sere di carnovale
   Atto, Scena
1 1, 10| BASTIAN (El gh'ha una gran pazzenzia. Mi no sarave bon).~DOMENICA 2 1, 12| BASTIAN Gh'avè una gran pazzenzia, compare!~LAZARO Cossa voleu 3 1, 15| con disprezzo)~ANZOLETTO Pazzenzia. E ela, comàndela? (a Marta)~ 4 1, 18| patirò, me despiaserà; ma pazzenzia. No faria sto torto né a 5 3, 4| al destin.~DOMENICA Ah! pazzenzia.~ANZOLETTO Cara siora Domenica, 6 3, 9| nell’ultimo luogo)~DOMENICA (Pazzenzia! Me toccherà a magnar del 7 3, 11| speranza, che la gh'abbia pazzenzia.~MARTA E per cossa méttelo 8 3, 11| far? Bisogna, che gh'abbia pazzenzia). (vedendo Domenica presso 9 3, 12| de le cosse contra de mi, pazzenzia: za el responder no serve I rusteghi Atto, Scena
10 1, 2| ghe fusse mia mare bona! Pazzenzia, se me vegnisse un scoazzer51, 11 2, 11| ve meno via).~LUCIETTA (Pazzenzia).~MARINA Maschera. (a Filippetto)~
Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (VA1) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2009. Content in this page is licensed under a Creative Commons License