Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText
Angelo Beolco detto Ruzante
La Moscheta

IntraText CT - Lettura del testo

Precedente - Successivo

Clicca qui per nascondere i link alle concordanze

PROLOGO

Villano

 

 

PROLOGO El ghe n’è assè che sempre se smaravegia d’i fati d’altri; a’ dighe mo’, che çerca de saere e intendere che fa i suòvesini; e farae megio tal fiè a guardarse igi. Perché mi cherzo che la sipie cossí co’ a’ ve digo: che chi vuò vêre i fati d’altri, n’ha da far d’i suò’; e se i ghe ha da fare, i n’i fa. E i avere an igi impegò le calze; e può i vuò dir d’altri.

E gh’è an de ste çerte petegole de femene, sempre, che con le ha vezú un e una a favelar de brighè, de fato le crê ch’i faghe male. E Dio sa con la va, e si ’l va diganto, po; e farae miegio a tasere.

El m’è stò dito, con a’ ve dirè mo’ mi a vu, che de chialòndena el ghe sta na femena, mariè int’un bon om da ben da vila, e che la fa e che la briga co questo e co quelo. E mi a’ no ’l crezo mo’; perché a’ crezo che la sipia na femena da ben, mi, perché assè fiè a’ he provò an mi del’altre femene, e a’ no gh’in troviè neguna de guaste.

E con a’ ve dighe rivar da dire, a’ crezo che le sipia tute bone, perché le è stà stampè tute in su na stampa, e la so natura è tuta a un muò’. E se ben el ghe n’è qualcuna che faghe qualche cossa, l’è perché la so natura ghe tira de far cossí.

A’ seon cossí an nu uomeni, ch’aon el nostro snaturale che ne fa fare tal fiè quel ch’a’ no fassàn; e se negun ne diesse niente de quel ch’aon fato fare cossí.

Mo’ chi cancaro no sa che con a un ghe tira el snaturale d’inamorarse, el s’inamora de fato? E el vuò ben essere desgraziò, che ’l no se cate qualcuna da inamorarse.

E in colusion, sto snaturale è quelo che ne fa ficare in tal buso, ch’a’ no se ghe fichessàn , e ne fa fare an quelo ch’a’ no fassàn .

Disí-me un puoco, per la vostra cara , se ’l no foesse elo, mo’ chi serae mo’ quelú poltron e desgraziò, che s’inamorasse int’una so comare, e che çercasse de far beco un so compare; se ’l no foesse el snaturale? Mo’ qual è quela femena da poco, che fesse male con so compare e che çercasse da far i cuorni a so marío, se ’l no foesse la so natura de ela, che la ghe tira de far cossí? Mo’ an vu, ch’a’ si’ pur saçente e scaltrí, a’ no a’ sessé vegnú chialòndena, se ’l no foesse stò el vostro snaturale, che v’ha tirò de vegnirghe; gnan nu a’ no fassàn sta filatuoriachialòndena, a Pava, su sto borgo. Ch’a’ ghe supiè vegnú, mo’ a’ seon continti; mo’, , a’ vogion ch’a’ tasí e ch’arscoltè. E s’a’ vessé qualche fiè qualcun de quisti che farà sta comielia… o comiegia – ch’a’ no ben dire – che n’andasse col so snaturale derto, no ve smaravegiè, perché i n’è usi a far cossí (mo’ gi andarà ben usandose-ghe); e ch’andasse diganto de questiè, che sta chialòndena in sta , che s’a’ la veessé fare qualcossa che no ve piasesse, perché a’ ve ’l diré mi inanzo, mo’ tasí.

A’ no vorapo gnan ch’a’ cressé ch’a’ foesse qualche sbagiafaore, e ch’andasse çercanto i fati degi altri, perché a’ no l’he fato , questo. Se mi a’ no ’l ve diesse, vu a’ no ’l possé saere; e mi mo’, perché l’è el fato me ch’a’ ’l sapiè, e ch’a’ tasè, a’ ve ’l vuogio dire. Mo’ stè artinti, ch’a’ scomenzo.

El vegnirà un, el primo che vegnerà, la prima fiè che ’l vegnirà, e ’l no ghiera stò, e serà el primo che vegnerà da po mi. El vegnerà sustando, malabiantoMo’ no crî miga che l’aba perdú gnente; l’è perché l’è inamorò int’una so comare. Mo’ tasí, , che l’è vegnú a star da puoco chialò in sta . E ela, perché la so natura no poea star senza, la se n’ha catò un altro, che giera soldò e giera bergamasco, che an elo è alozò chialòndena, in st’altra . Ch’a’ verí ben le bele noele! E verí an che la muzerà, sta traitora, in del soldò.

E s’a’ vessé ch’i volesse far custion, no v’andè movanto per destramezare; perché nu contaíni, con seon abavè, a’ dassàn in la Crose. A’ pur saere che quando a’ letàgnie, che a’ : «A furia rusticorum liberamum Dominum».

E perzòntena no v’andè movanto, e che ’l ghe sipia un silenzio, una çita, che no s’a’ sente negun. Perché questa è la prima ch’abiam fata, e si a’ farí co’ a’ v’he dito, a’ in faron dele altre, e fuossi an bele. E a sto muò arí piaser vu e nu, e a’ saron tuti continti.

A’ ve volea ben dire no so che altro, mo’ a’ me l’he desmentegò… E a’ sento ch’a’ ’l ven sustando, che ’l pare bel’e desperò. El besogna ch’a’ me tuogavia, ché possàn far parole, che ’l porae crêre ch’a’ smorezasse so comare; e mi, per no far(ghe) dare qualche crosta, a’ me vuò trar da un .

A’ ve vorae ben dire inanzo quel ch’a’ m’he desmentegò, e no me l’arecordo… Ah, an, da vera: a’ ve volea dir ch’a’ stassé frimi, assentè , inchina ch’a’ verí che gi andarà a far pase, perché la serà rivà de fato. Mo’ tasí, adonca, ch’a’ me rebute ale Vostre Rilienzie de vu.

 


 

 




Precedente - Successivo

Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText

Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (V89) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2007. Content in this page is licensed under a Creative Commons License