Favola
1 065| gnent’altro. Me nona la diséa: “Pori i me tusi ancor ne
2 065| fioi e par la canpagna e la diséa criando: “Sperem che sto
3 065| de carestia!” E ancor la diséa: “Tonio, supia pian pianèlo
4 244| cussì bela che la gente la diséa: “La xe una de le sète maravéje
5 244| che bela construssion, la diséa: “Varda che bela tonba l’
6 244| fato par el so Mausolo!” Un diséa sto so pensier drento de
7 244| drento de elo, on altro el lo diséa a un tacà e cussì via, parò,
8 284| grossi. “Orpetina, el se diséa el Priamo, a me fiol no
9 284| on so vèro fiol. Tuti i diséa convinti e maravejà: “Varda
10 148| stasesse massa tacà. El diséa che le ciàcole le ghe faséa
11 148| el se lagnava parché el diséa che in casa ghe gera do
12 217| cognòssar. Eco cossa che diséa el bando. “Mi, Falàride
13 071| ano e in quele volte lì se diséa la messa, se ressitava le
14 077| tajà le ganbe. Cussì se diséa. De sóto l’onbrìa de sta
15 084| de i fati del giorno, se diséa sù el terséto co pi fervor
16 015| le vache in stala, la me diséa: “Tonio, fame el piassér
17 285| done le gera sète strie, el diséa fra de lu: “Oh, poareto
18 088| stranbi de natura, i grandi i diséa a noialtri tusi: “Órcamiséria!
19 112| de legno sielto parché se diséa che el primo odore el gavarìa
20 147| spalmava sul roan 8. Infati se diséa che mególa de mas-cio e
21 287| che mai de sto fato, el se diséa gongolando: “Sta chì si
22 287| ringrassiar. “Che belo, el se diséa nel so cor! Eco la vita
23 127| caso in strada e, lora, se diséa che quel che cresse parsora
|