Favola
1 039| de ferume de fulimiero de fen cussiché la bestióla no
2 030| erba de tute le rasse, fen, paja e, quando che rivava
3 015| co stranbi machinari. El fen no ’l se slarga pi a la
4 015| manera lì ne la note el fen no ’l se gavarìa inbonbìo
5 015| pian fenara, spostando el fen diretamente da na forca
6 147| se gavéa rastrelà tuto el fen de na macia 4 tegnù a pra
7 147| só montà suso el càrgo de fen par tegner fermo e sentrà
8 147| da de sóra de la mota de fen e a só croà zó de rugolon
9 287| de le sbrancà de bon fen metàndoghele una drio l’
10 021| la parte dessora sol el fen. El solaro del pòrtego,
11 021| a forcà, quel tanto de fen, che ’l sarìa bastà par
12 021| zii i se portava casa el fen rastrelà sù da i pra, e
13 021| verso la corte. Come che el fen rente al fenaról el finìa,
14 021| là co la forca. Parò, el fen, indove el strato el gera
15 021| la servìa par tranciar el fen massa inpacà, a mezavia
16 021| inpossìbile, ma el strato de fen el vegnéa tajà a fetone,
17 021| parte final del mucio del fen catastà ne la tésa, quela
18 021| el morto’. Sta parte de fen, che la se ciapava le intenperie,
19 021| gavarìa salvà la parte del fen messo pi de sóto. Ne la
|