Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText
Antonio Balsemin
Desso ve conto…

IntraText CT - Lettura del testo

  • N° 148
Precedente - Successivo

Clicca qui per nascondere i link alle concordanze

148

ELBACHETELA’ *

El 'bachetela' del qual ve stò contando, el gera on veceto tuto pele, nervi, ossi. El parlava quasi par gnente e, quando che ’l laorava, no ’l voléa che nissun ghe parlasse o che ’l ghe stasesse massa tacà. El diséa che le ciàcole le ghe faséa pèrdar la tramontana. El so nome de batezo pol darse ca lo savessi, ma no me lo mensono pi e tanto no ’l gavarìa servìo a gnente: chi che lo voléa incontrar, el dovéa sercarlo disendo el so soranome. In paese tuti i lo cognosséa, parché el gera stimà el pi brao stramassaro par descatejar la lana o la grena de i stramassi. Chi che voléa che vegnesse propio elo a far rinvegner i stramassi de lana, ocoréa che ’l se metesse in nota, parché elbachetela’ no ’l gavéa rechie in quanto tuti i voléa senpre e solo lu. Ne i tenpi mii, dormir su on stramasso de lana, el gera segno de star ben e de èssar siorasso e, chi che lo gavéa, el se vantava come se el gavesse on pìcolo patrimonio. Chi che se lo podéa perméter el doprava adiritura du stramassi de lana; chi che gavéa manco possibilità el metéa, sóra le tole o sóra la rede, prima on stramasso inpienà de grena e sóra de sto chì on stramasso de lana; chi che no ’l gavéa tanti schei el dovéa contentarse sol del stramasso de grena e chi che gera poareto el dovéa dormir sóra el pajon inpienà de scartossi de le panocie del sorgo sgabotà opur inpienà co le piume de i polastri, de i capuni e de le galine. Sto tipo de pene, parò, el faséa i peocini e chi che ghe dormìa sóra el se lagnava parché el diséa che in casa ghe gera do peociare: una nel so leto e l’altra nel punaro! I siuri sóra el stramasso de lana i metéa in pi anca on lesiero stramasso inpienà de piume de oca. Eh, cari mii, robe de puchi! Ste chì no le se smarsìa, no le faséa i peocini, no le spussava, no le se ingrumava, le restava senpre morbie e vaporose e bastava na volta a l’ano e senpre d’istà scusir la fodra, slargarle par sóra na coerta slargà in corte, móvarle co le man, farghe ciapar aria e sol e, prima de ricusir la fodra, zontar qualche sbrancà de piume nove cussì da tegner el stramasso ben sgionfà. Elbachetela’ come atressi de laoro el se portava drio du cavaliti, do bachetele, do tole, na gucia da basto e de i gemi de gavéta fina fina. Elo el se metéa in on posto no propio rente a le case e, se gera possìbile, sóto de on pòrtego, indove el teren el gera suto e sgualivo. Prima de scuminsiar el so laoro elbachetelael faséa scusir la fodra a la parona del stramasso parché la fasesse el mucio de lana ingrumà messo a la so drita e, anca, el faséa slargar on ninsolo neto a la so sanca par rancurar la lana sbachetà. Dopo co le do bachete el ciapava pìcole porsion dal mucio de la lana ingrumà e el le metéa sóra el pian de le do tole messe a paro. Elo el se metéa còmodo co le ganbe on fià slargà, la schena ben drita e el scuminsiava a sbrojar i gnochi de la lana. La so maestria la gera quela no de sol bàtar la lana sóra el pian, ma quando che ela la stava par aria, de riciaparla come che la nava in e móvarla co le do bachete, vanti che la se posasse sóra el pian de le do tole. Par scurtarla: se tratava par primo de bàtar el grumo sóra le tole par lentarlo on fià e par secondo, dopo de gaver butà par aria la parte descateià, de rebàtarla quando che la stava ancor par aria, faséndola voltolar pi volte. In sta manera la lana no sol la se slentava del tuto, ma la se netava da la pólvare e da i peocini, se ghe ne gera. Sta operassion la nava vanti finché el gnoco de lana ingrumà no ’l vegnéa come on fioco lesiero e inmacolà. I boce i stava tuti torno a vardarlo, anca i veci i stava a vardar fumàndose el toscan e le vece, spetegolando, stando sentà su le careghe laorando a i feri o a l’unsineto, le lo vardava incuriosìe. Tuti i stava inmagà vardando co quanta bravessa e maestrìa el movéa le do bachete e el parava torno i sufi in aria: par tuti el gera on artista! Se par caso se alzava el vento e el te portava el fulimiero verso de ti o te scanpavi via o te te spostavi parché la pòlvare che te vignéa dosso la te sporcava tuto, la te pissegava i oci e la te faséa stranuare.

Sti fati i vegnéa considerà come de i bei passatenpi e se ghe faséa sóra i comenti: su la bravura del ‘bachetela’, sul tipo de lana, sul presso al marcà de la lana nova, par quando che un el pensava de far sbachetar i so stramassi e altre robe del caso. A la fin tuti se gera contenti: i tusi parché i se gavéa svagà, i veci parché i gavéa parlà de calcossa, le vece parché le gavéa, de tanto in tanto, molà i oci da i feri o da la gucia o dal crossè o dal tanburelo de ricamo e elbachetelaparché, grassie al so laoro, el se gavéa ciapà la so giornata.

* Mestieri de altri tenpi.

 

 




Precedente - Successivo

Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText

Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (V89) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2008. Content in this page is licensed under a Creative Commons License