N° 021
EL SOTOPÒRTEGO, LA
TÉZA E LA STALA
El sotopòrtego el gera formà a la
sanca da la casa, nel fondo da la stala e a la drita da on alto muro. Sto muro,
oltre che tegner sù la falda del teto, el funzéa da confin col resto de la corte.
Infati, ne la parte par de fora de elo, la feta de la corte la nava senpre pi
restrenzéndose dando l’invito par ciapar la cavessagna, che la menava a i
canpi. La quarta parte del pòrtego, quela davanti a la corte vèra e propia,
invesse, la gera tuta verta e la gera limità da i cógoli, par la parte de fora,
quela scoerta e da la tera batù, ne la parte de drento, quela coerta. A na
serta altessa se catava el solaro fato co travi e tole de legno. L’altessa de
la parte del pòrtego, quela raso tera, la gera pi alta respeto a quela dessora.
Infati, ne la parte dessóto, ghe dovéa star na mucia de robe e ne la parte
dessora sol el fen. El solaro del pòrtego, nando verso la stala, el conbaciava
col solaro de la stala. In sto solaro de la stala, ne la parte de sanca pena
intrà in stala, ghe gera on buso, ciamà fenarólo. Traverso de sto vodo se trava
zó, a forcà, quel tanto de fen, che ’l sarìa bastà par sfamar le bestie par on
dì. Quando ne la stajon sua i me zii i se portava casa el fen rastrelà sù da i
pra, e i scominsiava a métarlo propio lì, ne la parte pi in drento, quela
dessora de la stala. Man man che la téza la vegnéa inpienà, se nava vanti
servèndose del spassio ancor vodo, quelo verso la corte. Come che el fen rente
al fenaról el finìa, se nava a tor quelo pi in là co la forca. Parò, el fen,
indove el strato el gera tanto alto e col so istesso péso el se gera inpacà del
tuto, a deventava difìssile manegiarlo co la forca e, lora, el vegnéa tajà col
tajafen. Sto atresso de fero el gera fato come na esse: ne la parte in punta de
sóto se catava la lama che la servìa par tranciar el fen massa inpacà, a
mezavia el gavéa na svolta in pian su la qual se posava el pié par far forsa e
spènser l’atresso in zó e la parte pi in alto la servìa da mànego par guidar el
tajafen. Par inpossìbile, ma el strato de fen el vegnéa tajà a fetone, come se
el fusse na gran polenta deventà on tantinel vecia e suta. La parte final del
mucio del fen catastà ne la tésa, quela in vista da la corte e che se tirava
vento la vegnéa bagnà da la piova, la gera ciamà ‘el morto’. Sta parte de fen,
che la se ciapava le intenperie, la se gavarìa smarsìa, ma la gavarìa salvà la
parte del fen messo pi de sóto. Ne la parte de sóto del pòrtego ghe stava on
fotìo de robe, ma gnente gera messo a la sanfasson. Tacà sù ne la parete de
fondo, quela de la stala, propio rente a la porta de la stala, spicava na
rastreliera indove vegnéa tacà sù i duvi, che i vegnéa posà su de i apòsiti
caìci. Se vedéa, anca, le scurie, i timonsèi, le caéne, le cavésse, i finimenti
de corame e altre robe, che le servìa quando che se dovéa rinforzar el tiro de
le bestie. Me mensono ben che quando che se nava a arar, oltre a la copia de i
bo, vegnéa senpre zontà na copia de vache. Da na parte de sta parete, se vedéa
tacà sù, anca, on comacio 1.
Voléa dir che na volta i me noni i gavéa el cavalo. Infati, internà nel punto
pi in drento, ghe stava on birocio 2.
Sistemà nel posto justo, se catava on par de barele 3, du cari grandi, el versaóro 4, el solcarólo 5, el sapatóre 6, la gràmola 7, el torcio 8, la lora 9, séste, sestèi,
massi de stropuni, strope, stropete, matasse de corde, musaróle, la mèsa 10, on par de
persenàri 11,
scale mezane e longhe, scaleti, rastèi, forche, picuni, baìli, vangheti, sape,
falsi, coari 12,
sésole 13,
piàntole 14, la
pria 15 col so
cavaleto, la cavra par segar i rami longhi, el segon grando, la manara co la so
sòca par spacar le stèle, la maja co le so péndole par spacar le soche,
spassaóre e altre robe, che le servìa par laorar i canpi, i vigneti, i pra, el
brolo, l’orto. Se lassava scanpar nel sotopòrtego anca on par de gati parché i
se magnasse i sorze e el can parché el fasesse la guardia. La stala altro la
gera che on gran stanson spartìo i tre fete. La prima parte la stava in pian e
la gera dita andio e lì caminava l’omo che ’l guernava le bestie e, anca,
quando che faséa fredo se raunava lì la gente par far el filò. La seconda
parte, separà da on pìcolo socal nel qual scoréa la trina de le bestie, la gera
formà da on pian in lesiera pendensa e lì stava i animai. Sta feta de stala la
gera ciamà ‘leto’ de le bestie. La tersa parte la gera formà da le gripie 16 e drento de ste
chì ghe se trava el foràjo. Da quela parte lì, ghe gera de le fenestrele par
dar aria a i animai e a la stala. Da la parte de drita, ne la parete de fondo,
ghe stava na porta poco pi larga de quanto che bastava par far passar el
cariolon cargà de luame par portarlo al luamaro.
E cussì, scrivi e scrivi, ve go
contà robe, che al dì de oncó le xe deventà tòchi da musèo. Mi a me só godù e
spero, par voialtri, de no gaverve fato vegnér la barba longa.
|