Racconto
1 1 | 1944) e tirar vanti la vita gera on problema par tuti. El
2 1 | de scondon, a barato. Ghe gera si la ‘tèssara utàrtica’
3 1 | meso de la cardensa7, ghe gera posà l’orolojo e altri gingili.
4 1 | scala co i so scalini e tuto gera fato co legno de pesso9.
5 1 | la sucheta. Pa ’l resto gera come sa fusse on tòco de
6 1 | inpienà de pan seco, la gera picà via tacà a na corda
7 1 | rancurà drento el saco, la gera el sostentamento par tuta
8 1 | la se movéa in cusina, la gera me mama. Ela la tegnéa indosso
9 1 | la so testa. El cocón el gera fermà co de le forsine longhe
10 1 | de tartaruga. Me mama la gera tuta intenta nel so dafar
11 2 | èstro, ma de on fato vèro: gera nata AURORA CATARINA.~ ~
12 3 | ciaro par tuti chi che la gera. Ela la se gavarìa desfà
13 3 | dopravo na goma, che la gera formà e separà in do parti
14 3 | parti difarenti. Na parte la gera de color ciaro, disarìa
15 3 | de on bianco ofegà3 e la gera fata de pasta morbia, chel’
16 3 | altra metà, invesse, la gera de color rosso, disarìa
17 3 | rosso quarelo4 smarìo5 e la gera de pasta tanto dura, che,
18 3 | diretamente a pena, invesse, gera inpossìbil far coression
19 3 | quaderno. Che vergogna che gera sentirse apostrofar on bon
20 3 | me pi granda atension, la gera chela de no lassar manco
21 3 | del folio. I inciostri i gera de du coluri, blù e nero.
22 4 | la fame, fame che la se gera fata crònica e che, col
23 4 | osmarìn. Al can, poareto, no gera che ghe interessasse tanto
24 4 | na mota de gente che la gera drio far gran mis mas (bacan)
25 4 | la roba pi bela a remirar gera na pi che longa sfilsa de
26 4 | rodeava e, par l’emossion, el gera tuto on frèmito. Bison saver
27 4 | L’aqua de chel lago la gera propio linpia, cristalina,
28 4 | scurtala se podarìa dir che la gera conpagna de on specio vèro.
29 4 | fra i denti e par de pi gera svanìi anca i du mezi polastri!
30 5 | stava nel negossio parché el gera nà a far scorta de robe
31 5 | che l’intension del nono gera chela de métarlo suito sóto,
32 5 | de i bilieti del tran el gera novo de trinca e el paréa
33 5 | bilieto, ma i bilieti i gera sinque. El pachetin pi che
34 6 | le tece e tuto chel che gera fato de metalo se doparava
35 6 | posseti, che lora i ghe gera, ma desso no i ghe xe pi,
36 6 | sabionarooo...”. Elo el gera on sbecalón tal che te lo
37 6 | contropeso. Infati el careto el gera sostegnù da do sole rue,
38 6 | El leto del caretelo el gera tuto sgualivo, come che ’
39 6 | tole messe de tajo e le gera alte na ventina de sentìmetri.
40 6 | sponde che, a so volta, le gera ben inmas-cià a i ànguli
41 6 | de drento de ste tole, el gera inpienà de sabion rossicio,
42 7 | do le man, ma el siso el gera cussì grosso e forte che
43 7 | tuti i so sforsi, no la gera bona de fàrghela a sofegar
44 8 | da on bel po’ de ani la gera restà vèdova, ma no la gavéa
45 8 | ano. Infati, el tenpo el gera stà galantomo: piova e sole
46 8 | tornava da la cesa indove la gera stà a dir sù el terseto.
47 8 | inpiar el fogo. In casa ghe gera anca el gato el qual, usmando
48 8(2) | contenitore de forma tonda; el gera na sorta de misura. (Candiago-Romanato,
49 8 | giosseta de chela nevegada la gera nà a cascar su on so bafo,
50 8 | pora Bepa, invesse, la se gera messa a piànzar come na
51 8 | la volta del sielo, ghe gera tri èssari che i ringrassiava,
52 8 | Maria parché el tenpo el gera nà ben, i canpi i gavéa
53 8 | parché, anca se el late el gera nà spanto, ela, ciapando
54 8 | canton de la tola, no la gera cascà par tera, ris-ciando
55 9 | vegnù a controlar come che gera stà fate le robe. Ben, mi
56 9 | torno de lì, i me oci i se gera nà a puntar su on masso
57 9 | lievitassion’ de le robe? On fato gera securo: mi me catavo in
58 10 | ghemo saludà e lassà, la gera nà in oca de sto pacheto,
59 10 | n’altra gran amica mia, i gera fati un a forma de pero
60 11 | e da le so femenéte, la gera ben spartìa. Quando ca gera
61 11 | gera ben spartìa. Quando ca gera l’ora de butar zó, da de
62 11 | teto de la téza. Sto fen el gera chelo tajà sù ne i pra,
63 11 | de i animai. Ste chì le gera le ocasion bone par zugar
64 11 | de la stala, quando ca se gera formà on bel montesélo,
65 11 | le gripie de le bestie, gera el tenpo bon par zugar lassàndose
66 11 | altra bravada. El tuto el gera come na buriana, pèso che
67 11 | pelesina. El pi brao el gera chelo pi sguèlto, che, corendo
68 12 | tramontana, i oseliti i gera emigrà, i àlbari i se gera
69 12 | gera emigrà, i àlbari i se gera despojà de le so foje, i
70 12 | de le so foje, i fruti i gera stà catà sù e sistemà nel
71 12 | sistemà nel granaro e, lì, gera stà rancurà anca el fromento
72 12(1)| El deto el gera: ‘goba a levante, luna calante;
73 12 | Tuto sto ben de Dio el gera la sicuressa de magnar ben,
74 12 | da ciapar par tenpo, la gera chela de la sielta del massante.
75 12 | Ognun de sti ‘sapienti’ el gera zeloso de chel che el cognosséa
76 12 | Anca mi, quando che tuto gera securo, navo a tirarghe
77 12 | pi corajo de on omo, la gera chela che la dovéa méter
78 12 | a sangue salvà, tuti se gera felissi e contenti e i incaricà
79 12 | ogni parte del porsel la gera stà sistemà ne i so posti,
80 13 | anca se se savéa che ’l gera on ‘orco’5 fato de pesse,
81 14 | primo servissio de tassista~Gera un de i caldi giorni d’istà
82 14 | al garage drento el qual gera parchejà chela ‘cavalina
83 14 | parte pi alta del portal, no gera scrito, ma nel me sarvel
84 14 | stanzuni seminterrà, indove ca gera ben alineà na mota de tassi
85 14 | soratuto, la fronte la gera inperlà de grosse giosse
86 14 | fastidio le nava sóra i oci. El gera on me continuo sugar el
87 14 | e in chel posto lì, ghe gera na stassion pa’ i tassi.
88 14 | La me preocupassion la gera chela che el me dasse on
89 14 | on problema. La fronte la gera tuta rossà e la nava spelàndose.
90 14 | i sospirà schei. Gnente gera canbià, tutto gera conpagno
91 14 | Gnente gera canbià, tutto gera conpagno come prima: istessa
92 14 | la stassion de i tassi, gera scocà le ore 9,30 e, nonostante
93 14 | sarà, sarà? I spàsemi i gera rivà a le stéle e mi trategnéo
94 14 | creatura del siel: l’ìncubo el gera svanìo! L’inglese mi lo
95 14 | de mi e el me ga jutà! El gera on indirisso propio fassil
96 15 | e tondo che la befana la gera sol che la mama de ciaschedun.
97 15 | Epifania. Tuti i grandi i gera d’acordo nel dir e ridir
98 15 | picinini che la befana la gera na veceta che la vegnéa
99 15 | savéa da indove, che la gera vestìa de strasse, che la
100 15 | suo el s-ciarìa chi che gera la befana e na volta messo
101 15 | ma, dai e dai, sicome i gera in tanti che i me diséa
102 15 | a ghe go dimandà se la gera, si o no, la befana. Ela,
103 16 | qual ve vojo contar, el gera fato in sta manera. Ne la
104 16 | la parte pi in suso1, ghe gera na picinina costrussion
105 16 | Le do pareti de lato, le gera tirà sù co sassi, piere
106 16 | e la parete de fondo la gera lassà al natural, che sarìa
107 16 | sarìa come dir, come che gera la tera del monte. Sto tochetélo
108 16 | l ciapava mai sole, el gera tuto levro de mus-cio e
109 16 | fora on gran pieron4 che el gera longo, pi o manco, on mezo
110 16 | Da la prima vasca, che la gera resservà stretamente a i
111 16 | la seconda vasca, che la gera bela granda. Sta chì la
112 16 | e senpre in dissésa, ghe gera la tersa vasca che la servìva
113 16 | saon. Tute le vasche le gera in comunicassion fra de
114 16 | parché, anca se l’aqua la gera coriva9, podéa créssar el
115 16 | in zó e, come che la se gera svodà, se stropava10 el
116 16 | svodà e tuti i invasi i gera in bela vista par poder
117 16 | nissun motivo se podéa far, gera chelo che na dóna la rasentasse
118 16 | sorgente de i Pieri’, la gera el vanto de i me noni Molon,
119 16 | diti ‘i Pieri’ e da tuti la gera tegnùa come l’òro. Calche
120 17 | Me ricordo che, quando ca gera bocia, se contava tante
121 17 | le bestie. Ste serate le gera ciamà el ‘filò’. Chi che
122 17 | l se metéa a parlar, el gera vardà co l’istesso respeto
123 17 | filò’ in corte o in stala se gera in tanti, in casa sua, invesse,
124 17 | storia, tuta par elo. No gera tanto inportante che la
125 17 | de trinca parché, se la gera vecia, bastava canbiar calche
126 17 | che podéa contar le storie gera sol me popà o me mama e
127 17 | me mama e se me mama la gera ben disposta a contar storie,
128 17 | contar storie, me popà no ’l gera tanto portà par sta roba.
129 18 | in pi che anbissioze le gera anca tanto teligenti, le
130 18 | sul fondo del piato, no la gera bona de farse rivar nel
131 18 | che sodisfata de come che gera nà le robe. Prima de darse
132 18 | drento le do bosse e el gera: bisi, fasui russi, fasui
133 18 | ghe siga sul muso che la gera na gran maleducà, altro
134 19 | podarìssimo gnanca inventar, gera chel del spassacamin. A
135 19 | chela de Arzegnan, no ghe gera el camin, ma la stua conòmica
136 19 | Clorinda in Calpéa, ghe gera el so camin e par tegnerghe
137 19 | rivava mai da solo, ma el gera senpre conpagnà da on bocia,
138 19 | conpagnà da on bocia, furse el gera on fiolo, furse on aiutante.
139 19 | pèrtega in punta de la qual gera ligà on grosso masso de
140 19 | svolgéa cussì. Se la cana la gera ben larga, el toso el se
141 19 | netar la cana del camin la gera conpagna de come che ’l
142 19 | calìsene de coando che i gera rivà, ma, anca, pi contenti
143 20 | come che xe nà le robe. ~Gera el tenpo che mote e mote
144 20 | fra Martin, el qual no ’l gera na sima de siensa ma, quando
145 20 | vivéa el nostro fra Martin, gera rivà la notissia che, da
146 20 | priore de sto convento, el gera pien de brio e el spessegava
147 20 | pena dito, parché no ’l gera na gran siensa o se xe stà
148 20 | aromai, la menestra la se gera sorà deventando freda patòca,
149 20 | deventando freda patòca, ansi, la gera deventà na sbòba inpastelà.
150 20 | orbo el gavarìa capìo che i gera na banda de sensa Dio! Sarala
151 20 | parché i frati, puariti, i gera stà ciapà da on gran fifìo,
152 22 | stiani le strade asfaltà le gera poche e le gera sol chele
153 22 | asfaltà le gera poche e le gera sol chele pi inportanti.
154 22 | De sòlito le strade le gera in tera batù e le gavéa
155 22 | contrà de ‘i Pieri’, la gera solo chela o parché gera
156 22 | gera solo chela o parché gera on mucio le volte ca faséo
157 22 | sto percorso e, cussì, le gera tante le ocasion par incontrar
158 22 | strada de la Calpéa, la gera la strada maestra de la
159 22 | dito, la strada maestra la gera tegnù in bel òrdine dal
160 22 | regolari e suito dopo che gera s-ciopà tenporai o gera
161 22 | gera s-ciopà tenporai o gera vegnù zó scravassi2 de piova,
162 22 | meténdoli sóra la spala, i gera la baila, el picon e la
163 22 | vecia de i Pieri, che la gera me nona Clorinda.~Quanto
164 23 | massa verde o massa bagnà. Gera pensieri e afani catar le
165 23 | a i fioi che i cresséa. Gera problemi le sgalmare ciodà
166 23 | ognun el nava casa sua. Ghe gera chi che ’l nava suito a
167 23 | faséa fredo e in cusina ghe gera el camin, se tegnéa el fogo
168 23 | i se inpressionava e el gera tuto on sigar a vosse bassa:
169 23 | sto tipo. Se on fogo el gera a vista ne i canpi e el
170 23 | Màriassànta, ogni note gera senpre i istessi spaventi!
171 23 | ronbar sassin del roplan el gera passà de sóra le nostre
172 23 | le nostre suche e el se gera lontanà, se tirava on fià
173 23 | tornava indrìo e, lora, el gera tuto on novo scapar de qua
174 23 | scapar de qua e de là. La gera n’altra aprension e calchedun
175 23 | quando che sta buriana la gera passà, mensono che la finìa
176 24 | pensava a i fati sui, che ’l gera propio sifolìn, che ’l gera
177 24 | gera propio sifolìn, che ’l gera tuto pele e ossi. El vivéa
178 24 | bonora. La prima onbreta la gera par bagnarse el bèco2 e
179 24 | Tuti i ‘alsa gunbio3' i gera fati ne i istessi posti,
180 24 | passi. Se diséa che no ’l gera paron de na casa sua e el
181 24 | diséa che ’l so sangue el gera el vin, chelo grosso. Infati,
182 24 | vivo solo i lavri, che i gera senpre in vibrassion. I
|