Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText
Antonio Balsemin
Ve conto…

IntraText CT - Lettura del testo

  • 23        PIPO EL SO ROPLAN
Precedente - Successivo

Clicca qui per attivare i link alle concordanze

23        PIPO EL SO ROPLAN

La me fanciulessa no la xe stà propio bela e ganca tanto felisse e de ela a go ricordi pi bruti che bei. Cossa vulìo, me mensono che se parlava sol de robe utàrtiche, de rassion tesserà, de robe contà, de magnari tirà, de sparagnar su sto chì e su chelo là. Se se lagnava del sale col giarin o co la pòlvare de marmo, de l’ojo che ’l spussava, del lardo che ’l savéa de ransin, de la farina zala passà, de la farina bianca co i bai, de la lissiva sponpà, del saon smarso o bon da gnente, de le sardele smarse sot’ojo o soto sale, de i crauti agri, de la legna cronpà massa fina o massa verde o massa bagnà. Gera pensieri e afani catar le gonare pa’ i ramindi a i calsiti, i tacuni a le braghe, i tassei a i gunbi de le jachete e de i paltò, risvoltar i coliti de le camise, scusir l’óro par slungar le braghe a i fioi che i cresséa. Gera problemi le sgalmare ciodà deventà pìcole, i tachi fruà, el tanto fredo, la tanta fame, la gran miseria, la gran paura de tuto e de tuti. In casa e for de casa se parlava sol de guera, de i soldà, de i mutilà, de i prisoneri, de i dispersi, de i morti, de i partigiani, de i tedeshi, de i fasisti, de i mericani, del marcà nero, del magnar de sfroso, de la svalutassion de i schei. Le autorità le ne racomandava de gaver passiensa, de pregar, de racomandarse a la Madona de Monte Bèrico, de Pompei, de Loreto, del Carmine, a Sant’Antonio de Padova, a santa Rita de Cassia, a l’àngelo custode, a Dio che el vede e el provede. Ben, un de sti me pori ricordi xe chelo de Pipo e del so roplan. Desso ve lo conto. Tute le sere, dopo de gaver senà, de sòlito co cafelate opur co na menestra fata col lardo, na seola, na patata, na sbrancà de fasui opur col pamojo condìo co on fil de ojo e on pissegoto de formajo gratà, se diséa sù le orassion vuto in casa torno la tola, vuto ne la corte, vuto de sóto de on pòrtego. Ognun el se portava drio la so carega e el so rosario.  Finìo el terseto, se ciacolava del pi e del manco e, dopo, ognun el nava casa sua. Ghe gera chi che ’l nava suito a dormir, chi che ’l stava ancor in pié par far calcossa al lume de la candela opur del canfin a carburo o de chelo a petrolio o de chelo che el nava ojo ranso. Ben, quando che faséa fredo e in cusina ghe gera el camin, se tegnéa el fogo vivo e la fiama no sol la ravivava tuta la stansa, ma la trapassava i viri e la rivava for de casa. Ale volte, a on serto mometo ne la note fonda, se sentìa pena pena on ronzio che, parò, el se fasèa, via via, senpre pi arente e pi forte fin a deventar on rinbonbo sóra la testa. A cischedun ghe paréa che sto angagno el vegnesse propio drito drito sóra de la so casa. Come che se sentìa el primo ronzio, tuti i se inpressionava e el gera tuto on sigar a vosse bassa: smorzè el fogo, stuè la candela, stuè el canfin, sarè la porta, coerzì i viri de la fenestra co i sachi, no fiaté, no movive e altre racomandassion de sto tipo. Se on fogo el gera a vista ne i canpi e el se podéa védar da l’alto, par far pi in pressa, se ghe trava dosso sbailà de tera o secià de aqua. “Riva Pipo, riva Pipo, se el vede i ciari el mola le bonbe e el ne bonbarda, no fèmose védar ché el ne cópa, stemo fermi, metémose al riparo”. Màriassànta, ogni note gera senpre i istessi spaventi! Se mi stavo ancor alzà, coréo in brasso de me mama, ma se stavo in leto, me inmuciavo sóto i nunsui e ficavo la testa sóto le coerte. Tuti i pregava, ma calchedun el sacramentava. Dopo che el ronbar sassin del roplan el gera passà de sóra le nostre suche e el se gera lontanà, se tirava on fià de solievo. Calche volta, parò, me ricordo che el rumore del roplan el tornava indrìo e, lora, el gera tuto on novo scapar de qua e de là. La gera n’altra aprension e calchedun el sigava: “Pipo el ne ga visto, calchedun no ga smorzà el fogo, calchedun ga fato i segnai, calchedun ne ga tradìo, desso Pipo el ne bonbarda”. A la fin, quando che sta buriana la gera passà, mensono che la finìa senpre, pi o manco, co ste parole: “Sia ringrassià Dio e la Madona, pa’ stanote se la ghemo cavà”!

 

Nota. Scritto nella notte del 01.02.04, dalle ore 3,30 alle ore 4,30.

 




Precedente - Successivo

Indice | Parole: Alfabetica - Frequenza - Rovesciate - Lunghezza - Statistiche | Aiuto | Biblioteca IntraText

Best viewed with any browser at 800x600 or 768x1024 on Tablet PC
IntraText® (V89) - Some rights reserved by EuloTech SRL - 1996-2007. Content in this page is licensed under a Creative Commons License