Racconto
1 1 | che xe morta me nona, me mama, on amico e me fiol ‘peloso’.
2 6 | stava verso el bòto1 e la mama la se dava el so da far
3 6 | Finìo de sfinar el sale, la mama la me ga dito: “Ciapa sto
4 8 | portà casa el late, la mama la lo svojava drento na
5 8 | istessa boca del bosson. La mama la blocava le do parti -
6 8 | go fato el bon butiro. Le mama me ga dito: “Togneto, par
7 8 | sentà suso la caregheta e me mama, méssome parsora i galuni6
8 8 | via senpre pi sbiadìo. “Mama, eco, el butiero xe fato!”
9 9 | PISSACAN~ ~Ricordo che la mama par far sù i schei e pagarse
10 9 | Cianpo. Sto pensiero par la mama el jera deventà na fissa
11 9 | o on fioro spanpanà. La mama la gratava le rajsete de
12 12| caressa e i conplimenti de mama novela. E lì, chissà mai
13 12| amicheta rufiana, da dolse mama amorosa la se ga trasformà
14 12| un el sarà nà a ciamàr me mama. Ela la xe rivà desperà,
15 13| morecia e, par sto motivo, me mama la metéa de i ròdoli de
16 13| sbilenco. Chei sbaci lì, me mama la li tapava co de i ritaji
17 13| in pace. Ela la xe si la mama de Gesù, ma la xe anca la
18 13| ma la xe anca la nostra mama celeste. Bison volerGhe
19 13| mea massima culpa'! Me mama la stava de sóra a guernàr
20 13| fiama la xe renvegnù, la mama la ga dito co on sospiro
21 17| tochi par la mancanza de la mama, el stava imòbile come on
22 17| furse la Lela (mai stà mama), la gavarà pensà de èssarlo
23 17| cossa che faséa i du. La mama la tegnéa fame, ma la voléa
24 17| el miagolasse: “Grassie, mama!” Ormai na nova fameja la
|